dilluns, de gener 23, 2006

Tal dia farà un any



El 21 de gener de 2005 vam començar a escriure, com qui no vol la cosa, aquest vostre bloc. Això significa que dissabte hem fet un any. O, el que és el mateix, 365 dies, o 8.760 hores, o 525.600 minuts de seguiment exhaustiu de les evolucions de la Mònica López a la petita pantalla i, molt de tant en tant, fora. Per completar les macroestadístiques de l'any podem afegir que han estat 295 les entrades escrites pels dos admirables (una al dia, si hi descomptem els caps de setmana: no us podeu queixar!), 3,20 euros el pressupost que ens hi hem gastat (el preu de tres tallats) i 100 les visites diàries de mitjana que rep el bloc des que vam tornar de vacances al setembre.

Són xifres que fan respecte: probablement el mateix respecte que li va fer a la Mònica quan, en una entranyable entrevista a tres bandes que vam mantenir a COMRàdio el febrer de 2005, li vam definir el naixent bloc com un "projecte". I el "projecte" ha donat molt de si.

A la Mònica, per exemple, l'hem seguida amb lupa de cap a peus (sense oblidar-nos les mans). I també fora de l'estudi, quan l'ocasió ho requeria o quan agafava la "carxofa" i sortia a buscar la notícia. I no ha estat difícil perquè, l'any que hem deixat enrere, tot el que envolta la Mònica i ella mateix han estat, curiosament, ben sovint al centre de l'atenció mediàtica: han sortit sèries i films dedicats a la professió meteorològica; hi ha hagut una frenètica activitat d'huracans; l'equip d'Els matins ha rebut l'Ondas; hi ha hagut un espectacular eclipsi just damunt dels nostres caps... i ELLA, a més de ser protagonista d'incomptables reportatges escrits i televisius, ens ha despuntat com a conductora revelació d'esdeveniments culturals i ha entrat, amb veu i mèrits propis, a la Viquipèdia i a l'Internet Movie DataBase.

Però no sols això. També l'hem ajudada, entre tots i totes, a completar l'esperat llibre de refranys (que encara ens deu!). Hem respost memes de la comunitat blocaire. Hem tingut descendència (!). Ens hem acabat interessant per altres homes i dones del temps, d'aquí i d'allà (Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, EUA i Galícia). Li hem descobert objectes no identificats rondant-la. Li hem trobat semblances. I l'hem vista amb formosa cabellera, amb cabells ben curts, amb permanent i a l'estil cleopàtric, amb melena recollida... i molt estiuenca. A la Mònica, també li hem fet regals i detallets, cançonetes i poesies. I ella ens ha deixat (gràcies!) frases per al record. Hem pogut admirar, durant l'any, el duo més dinàmic i juganer de la televisió matinal. I a la nostra musa del temps, li hem posat uns quants sobrenoms. Hem intentat portar el seu nom pertot arreu... i fins i tot més enllà de l'atmosfera. Hem tingut, ras i curt, moltes alegries.

I, el que és més important, moltes satisfaccions. D'entrada, perquè a través del bloc ha aflorat finalment i decididament l'admiració de moltíssima gent per la meteoròloga més matinera de TV3. I satisfacció, també, perquè un dels objectius que ens vam marcar espontàniament a l'esmentada entrevista radiofònica del febrer de 2005, fer pujar la urgellenca en les cerques de "Mònica López" (i variants) a Google, s'ha complert amb escreix. I això que el repte era complicat! Ho vam prometre en antena, i ho hem complert!




Les lectores i lectors, a través de desenes de comentaris i missatges, també han estat una gran font de satisfacció íntima per als admirables. Un homenatge sincer i agraït, doncs, a tots ells (i especialment al Salva, per haver estat el primer!) i, és clar, als blocaires que ens han afegit a les seves navegacions rutinàries per la xarxa. Tots trobareu en aquesta pàgina, d'aquí a alguns dies, un present (en procés d'elaboració!) per les aportacions i la fidelitat. Merci també al JJ pels dibuixos (en tenim un de pendent, eh!) i al mesopotànic EB per les fotos. I ja que parlem d'agraïts homenatges, volem deixar constància del nostre agraïment admiradíssim als afeccionats a la meteorologia i homes i dones del temps locals escampats per tota la geografia...




L'agraïment també és per a Google i les seves indispensables eines, sense les quals potser no ens hauríem llançat a l'aventura: el cercador, l'editor del bloc, el correu i els avisos de notícies.




I, SOBRETOT, gràcies a ELLA per la professionalitat, el "savoir faire", l'esforç de llevar-se de matinada per servir la comunitat i... la immensa paciència! Mònica, t'admirem! (i no t'oblidem)




PS: I sí, tot això és per dir que, tal com ens havíem plantejat els dos admirables fa alguns mesos, el primer aniversari marca la fi del bloc. Tenim feines, famílies i amistats per mantenir... ;)

PS2: Caram! Deixem el bloc un dilluns i, dimarts, la Mònica se'ns posa afònica. I la resta de la setmana, fent llit a casa amb grip i substituïda per en Mauri!




Tant l'ha afectada, la nostra dura decisió? ;)

PS3: Merci Pistoleta i Pans de pessic. Nosaltres també us trobarem a faltar!

22 Comments:

Blogger Viatger said...

No foteu, pareu el bloc?

No home no, qui ens informarà de la Monica ara.

Això no es fa !! Es una broma ? Voleu veure qui teniu darrera. Som molts els que us seguim , ànim nois!

10:07 a. m.  
Anonymous Anònim said...

...això d'aturar el Blog... ho dieu de debò?
entenc que algun dia s'ha d'acabar i, si heu triat aquesta data, ho respecto, però sincerament us trobarem molt a faltar!!

2:27 p. m.  
Blogger Admirable said...

Admirables: Jovent! Sí, ho diem de debò. A partir d'ara cadascú haurà de seguir íntimament els passos ferms de la meteoròloga Mònica... com pensem fer nosaltres dos.

5:22 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Hòstia, em sap greu... Però ha quedat clar, gràcies a vosaltres, el seguiment que té la nostra Estimada.
Us agraeixo la tasca feta.

10:44 p. m.  
Anonymous Anònim said...

És realment una llàstima, que deixeu d'informar sobre la gran mònica, la gran meteoròloga del temps de tv3. Però entenc que mantenir un blog ha de ser dur, perquè requereix molt de temps, i continuitat. De totes maneres, heu de saber que hi ha molta gent darrera el vostre blog, interessat pel procés de la nostra estimada mònica.
Però vaja, suposo que la decisió esta presa, però si ho podeu tornar a pensar una mica més...
una abraçada

12:16 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Fa poc vaig descobrir aquest fantàstic bloc, i esperava seguir-lo sovint... em sap greu el tancament, clar, però... no es podria fer alguna aportació més esporàdica (setmanal, cada 15 ó 20 dies)? Penseu-ho, sis plau...

Salutacions des de València

7:31 p. m.  
Blogger Admirable said...

Admirables: Caram! Ens afalaga molt (i a la Mònica segur que també!) veure els comentaris que esteu deixant aquests dies. La decisió s'ha pres... tot i que, amb vista del seguiment que teníem, potser ens podríem plantejar la continuació amb modalitat "pay per view"? ;-)

Rebeu un admirat agraïment.

8:26 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Trobaré a faltar la meva visita diària a 'la doona del temps'...

Per cert, quina enveja... rebre una postal manuscrita de la NOSTRA musa...

9:56 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Si us plau, no ho deixeu... moltíssima gent mirem cada dia aquesta pàgina!!!

12:32 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Us puc ben assegurar que la Mònica, en saber la vostra decisió, està patint una autèntica depressió.

2:20 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Xavals, us en dedicaré una de pòstuma. Ho mereixeu.

12:27 a. m.  
Blogger Admirable said...

Admirables: Gràcies Joanet (i a tots plegats!) pels escrits que ens heu deixat.

Ha estat un veritable plaer descobrir i compartir amb vosaltres l'admiració per ELLA i tot el que l'envolta.

També us trobarem a faltar, és clar que sí!

5:52 p. m.  
Anonymous Anònim said...

M'ha envait la tristesa en saber que marxeu. Aixo no ho esperava. Es com quan perds el teu millor amic, que de sobte, et marxa a l'estranger i et quedes sol.

Hem sento sol, en la profundiat del meu llit, on he de guardar repos per una inacabable malaltia, hem sento sol.

Gracies Admirables. replantejeu-s'ho. Un resum a la setmana, un cop almes, pero no marxeu aixi.

gràcies per tot

gràcies

per

tot

6:54 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Torneu, si us plau...

Us trobo a faltar! :(

12:40 a. m.  
Blogger Admirable said...

Admirables: Ànim, anònim!

7:28 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Ara que heu aconsegit estar al cim,
NO pareeeeeu!!!!

7:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Aquesta dona estava molt més bona al principi.
Quan estava més forta i tenia més carn.
Se li ha quedat la cara desnarida i de poca cosa.

Mònica engreixa't!

6:06 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Va sortir a polònia, suposo que això us interessarà ;)

http://www.youtube.com/watch?v=r78cM_1dId4

12:31 p. m.  
Anonymous Anònim said...

doncs quina llàstima que pareu el blog... jo l'acabo de llegir per primer cop! molt maca la Mònica, d'aquelles persones que et donen bona impressió ja només d'entrada, ara segur que li sabrà greu que ho deixeu!

11:44 a. m.  
Blogger Jobove - Reus said...

Hola, em estat al teu blog i el trobem molt interessant, felicitats.

Si tens un moment visita el nostre, el mes irreverent e iconoclasta del món, és troba a Reus (Baix Camp) – Catalunya.

Gràcies per la visita.

11:23 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Per als interessats, Mònica López presenta el seu últim llibre a Barcelona: Si no plou, plourà. La cita el dimarts 18 de desembre a Proa Espais.

11:01 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Un video molt trist:

http://www.tv3.cat/videos/518279

L'adéu de Mònica López de TV3. Se'n va a Televisió Espanyola.

Et trobarem a faltar, Mònica.

5:58 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home