Fumata blanca

Admirable B: L'Admirable C ha col·locat el llistó virtual molt alt, altíssim... No sé si seré capaç d'ordenar tot allò que en les darreres hores m'ha passat (ens ha passat pel cap). Ahir va ser un dia especial. Si llegiu el títol pensareu que ens referim a la 'històrica' (darrerament tot és històric) elecció del nou papa de Roma. Doncs us equivoqueu. Ahir, per primera volta en la nostra vida, els nostres ulls van poder gaudir de la imatge real (no pas la que ens donen els monitors de televisió) de la nostra musa. Em dóna la sensació que, vist en perspectiva, semblavem un parell de fans adolescents. Però potser dir adolescents seria massa indulgent: no crec que superessim la pubertat, sincerament.
Sigui com sigui, una corrua de sensacions van ocupar, en el sentit més estricte del terme, el meu cos. Feia temps que no estava tan nerviós, tan indecís. De fet se'm fa molt difícil de sintetitzar-ho, de traslladar-ho a un format llegible. Però ho vam aconseguir. Vam apropar-nos-hi i sí, li vam dir si tenia un minut per nosaltres.
I tant que el va tenir! I cinc minuts també! Els dos admirables, el C i el B, van parlar, aquest cop en viu i en directe, 'unplugged' (que diu l'Admirable C), amb la seva musa. Sé que alguns pensareu que potser ens ho inventem, que no és sinó un somni de les nostres ments. I m'ho podríeu corroborar en tant que no tenim proves físiques del moment històric (aquest sí, històric de veritat). De fet, només hi ha dos testimonis: nosaltres i ELLA. Ella, la Mònica López, és l'única que pot corroborar aquesta certesa.