dimarts, d’abril 19, 2005

Nosaltres hi érem!

Amirable C: Una pura combinació d'atzar (Mònica López + urgell) ens va posar, dilluns, sobre la pista de la presentació, l'endemà, del darrer llibre de contes d'en Víctor Alexandre (El somriure de Burt Lancaster), on participava l'escriptor, l'editor Isidor Cònsul i "dos mediàtics": el Dr. Joan Corbella i, és clar que sí, la doctora (o llicenciada?) en física Mònica López. Només va caldre una telefonada aquell mateix vespre, i una mirada l'endemà al matí, perquè els dos admirables ens carreguéssim de valor i decidíssim enfrontar-nos al nostre drac de Sant Jordi particular: ELLA.



20.00 hores, sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, fila dos: presents! Enmig de batecs de cor al llindar de l'arítmia intuïm l'entrada de la Mònica amb una ventada d'aire fresc a la sala... que ens glaça i ens fa suar! És ELLA, la tenim a deu... nou... set... cinc... tres metres... dos i mig. S'asseu. L'envolten tres cavallers, invisibles als nostres ulls, encegats com estem amb la primera visió "unplugged" i no mediatitzada per una pantalla de televisió que tenim de la meteoròloga més eixerida de les ones catalanes. En Cònsul s'agafa el primer torn de paraula. Ens serveix, al B i al C, per aterrar de les altures on érem i descobrir-nos, realment, en una presentació pròpia d'aquestes dates predraconianes. Ara és en Corbella qui acapara micro per deixar anar un discurs admiratiu sobre... l'atzar. No cal que hi instisteixi, en l'atzar. Els dos admirables sabem ben bé, des que "seguim" la Mònica, què significa i què implica aquest concepte del qual "tots els humans som deutors, causa i fruit" (Corbella dixit).

20.30 hores. El micro arriba a les seves mans. Les seves paraules comencen a ressonar per la sala verdagueriana, suaus, rialleres, amb aquella seguretat tímida que ens plau tant de la Mònica. I, per primera vegada, corroborem de viva veu i bona vista una escletxa de l'agradable personalitat de la megameteoròloga de TVC. I això que es lleva a quarts de cinc cada matí(nada)! Entre ella i n'Alexandre ens descobreixen l'inexplicable lligam que els ha fet seure avui l'un al costat de l'altre: un dels "onze" contes del llibre, "La juguesca", és protagonitzat pel director del Servei Meteorològic de Catalunya. Heus ací l'atzar una altra vegada, unint núvols empesos per vents dels quatre punts cardinals. La Mònica se'ns declara "lectora habitual", no partidària "d'usar, com a meteoròloga, el coneixement com a arma de poder" i, tal com comentàvem fa pocs dies, insistent a destacar el poc valorat alt índex d'encerts de les prediccions del gremi de professionals de la meteorologia.

21.00 hores. S'aixeca la sessió: hem fet tantes fotografies com hem pogut, dissimuladament (fins a un cert límit, tenint en compte la proximitat de la segona fila a la taula ponencial). Mirada entre admirables, mateix pensament. "Mònica, tens un minut...".


PS: Encara que sembli estrany, no som els únics freakies que vam fer "admirables" fotos a l'acte... (gràcies, VA!)



3 Comments:

Anonymous Anònim said...

Vaja... jo també la vaig veure, encara que no hi era a la presentació, quan va entrar a la cafeteria per comprar tabac. També em vaig fixar en el cabell recollit...

12:22 p. m.  
Blogger Admirable said...

Admirable C: Sí, ja ho has comentat més avall. La veritat és que sí que és un handicap, això que encara no hagi deixat d'emmetzinar-se els pulmons amb el tabac. Com a figura digna de veneració i seguiment per grans masses populars del país, suposo que la Mònica ja té en ment sotmetre's, algun dia d'aquests, al mètode Larson... ;)

1:39 p. m.  
Anonymous Anònim said...

Volem fotos!!!!

5:30 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home