Tal dia farà un any

El 21 de gener de 2005 vam començar a escriure, com qui no vol la cosa, aquest vostre bloc. Això significa que dissabte hem fet un any. O, el que és el mateix, 365 dies, o 8.760 hores, o 525.600 minuts de seguiment exhaustiu de les evolucions de la Mònica López a la petita pantalla i, molt de tant en tant, fora. Per completar les macroestadístiques de l'any podem afegir que han estat 295 les entrades escrites pels dos admirables (una al dia, si hi descomptem els caps de setmana: no us podeu queixar!), 3,20 euros el pressupost que ens hi hem gastat (el preu de tres tallats) i 100 les visites diàries de mitjana que rep el bloc des que vam tornar de vacances al setembre.

Són xifres que fan respecte: probablement el mateix respecte que li va fer a la Mònica quan, en una entranyable entrevista a tres bandes que vam mantenir a COMRàdio el febrer de 2005, li vam definir el naixent bloc com un "projecte". I el "projecte" ha donat molt de si.

A la Mònica, per exemple, l'hem seguida amb lupa de cap a peus (sense oblidar-nos les mans). I també fora de l'estudi, quan l'ocasió ho requeria o quan agafava la "carxofa" i sortia a buscar la notícia. I no ha estat difícil perquè, l'any que hem deixat enrere, tot el que envolta la Mònica i ella mateix han estat, curiosament, ben sovint al centre de l'atenció mediàtica: han sortit sèries i films dedicats a la professió meteorològica; hi ha hagut una frenètica activitat d'huracans; l'equip d'Els matins ha rebut l'Ondas; hi ha hagut un espectacular eclipsi just damunt dels nostres caps... i ELLA, a més de ser protagonista d'incomptables reportatges escrits i televisius, ens ha despuntat com a conductora revelació d'esdeveniments culturals i ha entrat, amb veu i mèrits propis, a la Viquipèdia i a l'Internet Movie DataBase.

Però no sols això. També l'hem ajudada, entre tots i totes, a completar l'esperat llibre de refranys (que encara ens deu!). Hem respost memes de la comunitat blocaire. Hem tingut descendència (!). Ens hem acabat interessant per altres homes i dones del temps, d'aquí i d'allà (Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, EUA i Galícia). Li hem descobert objectes no identificats rondant-la. Li hem trobat semblances. I l'hem vista amb formosa cabellera, amb cabells ben curts, amb permanent i a l'estil cleopàtric, amb melena recollida... i molt estiuenca. A la Mònica, també li hem fet regals i detallets, cançonetes i poesies. I ella ens ha deixat (gràcies!) frases per al record. Hem pogut admirar, durant l'any, el duo més dinàmic i juganer de la televisió matinal. I a la nostra musa del temps, li hem posat uns quants sobrenoms. Hem intentat portar el seu nom pertot arreu... i fins i tot més enllà de l'atmosfera. Hem tingut, ras i curt, moltes alegries.

I, el que és més important, moltes satisfaccions. D'entrada, perquè a través del bloc ha aflorat finalment i decididament l'admiració de moltíssima gent per la meteoròloga més matinera de TV3. I satisfacció, també, perquè un dels objectius que ens vam marcar espontàniament a l'esmentada entrevista radiofònica del febrer de 2005, fer pujar la urgellenca en les cerques de "Mònica López" (i variants) a Google, s'ha complert amb escreix. I això que el repte era complicat! Ho vam prometre en antena, i ho hem complert!




Les lectores i lectors, a través de desenes de comentaris i missatges, també han estat una gran font de satisfacció íntima per als admirables. Un homenatge sincer i agraït, doncs, a tots ells (i especialment al Salva, per haver estat el primer!) i, és clar, als blocaires que ens han afegit a les seves navegacions rutinàries per la xarxa. Tots trobareu en aquesta pàgina, d'aquí a alguns dies, un present (en procés d'elaboració!) per les aportacions i la fidelitat. Merci també al JJ pels dibuixos (en tenim un de pendent, eh!) i al mesopotànic EB per les fotos. I ja que parlem d'agraïts homenatges, volem deixar constància del nostre agraïment admiradíssim als afeccionats a la meteorologia i homes i dones del temps locals escampats per tota la geografia...




L'agraïment també és per a Google i les seves indispensables eines, sense les quals potser no ens hauríem llançat a l'aventura: el cercador, l'editor del bloc, el correu i els avisos de notícies.




I, SOBRETOT, gràcies a ELLA per la professionalitat, el "savoir faire", l'esforç de llevar-se de matinada per servir la comunitat i... la immensa paciència! Mònica, t'admirem! (i no t'oblidem)




PS: I sí, tot això és per dir que, tal com ens havíem plantejat els dos admirables fa alguns mesos, el primer aniversari marca la fi del bloc. Tenim feines, famílies i amistats per mantenir... ;)

PS2: Caram! Deixem el bloc un dilluns i, dimarts, la Mònica se'ns posa afònica. I la resta de la setmana, fent llit a casa amb grip i substituïda per en Mauri!




Tant l'ha afectada, la nostra dura decisió? ;)

PS3: Merci Pistoleta i Pans de pessic. Nosaltres també us trobarem a faltar!

L'home del temps més dolç

Admirable C: L'altre dia em va passar per alt l'entrevista d'homes i dones del temps a RAC1, que el bon admirable B sí que va escoltar... Doncs avui s'han capgirat els papers: mentre en B badava, un hom ha vist en viu i en directe les evolucions de l'home del temps "més dolç" (per allò de les pastisseries Mauri, segons la Tània Sàrrias) al programa "TVist".



Ens hi ha revelat, amb el seu excel·lent tarannà, el llarg currículum d'home del temps a la CCRTV: va entrar a Catalunya Ràdio fa dues dècades (amb 18 anys!), i a TV3 fa disset anys.

Pitonissa López

Admirable B: Li ha hagut de recordar, el gran Cuní. Es veu que ahir dijous, la Pitonissa López va dir que, o la sonda New Horizons sortia aquest mateix dia o no sortia. Parlava de les condicions meteorològiques, és clar... O potser és que... també té poders de veure el futur. Sabia la nostra Musa que la sonda sortiria de matinada? Té connexions directes amb la NASA? És més... la NASA va trucar-la perquè li fes cinc cèntims sobre la previsió meteorològica a Cap Canaveral? Massa incògnites. Trucaré en Mulder i l'Scully.

Plutònica López

Admirable C: Sempre que li'n donen l'oportunitat, sempre que veu una escletxa, la Mònica López es presta a explicar-nos, en paper o en directe, els fenòmens astronòmics que tant l'apassionen.

Avui el director d'"Els matins", dom Cuní, li ha concedit deu minuts perquè expliqués, de la manera més didàctica possible, què pretén l'agència espacial Nasa amb el llançament, algun dia d'aquests, de la sonda New Horizons.

I la Mònica, és clar, no ha desaprofitat l'avinentesa. Ha instal·lat al plató un espectacular sistema solar prestat (tot i que ha declarat que ja el voldria tenir a casa...), i ha explicat que la sonda vol arribar el 2015 (o el 2020, si s'envola després del 3 de febrer i que s'ha envolat avui al vespre) a Plutó, el planeta més petit i que s'allunya més del Sol.

Gairebé fora de temps, i amb en Cuní pressionant, la "Plutònica" encara ha tingut temps d'oferir-nos la previsió meteorològica de Cap Canaveral i un grapat de webs... com aquesta.




PS: Ep, fent un repàs he recordat que la Mònica (almenys el seu nom) va camí de Plutó!

El lloc més sec de la Terra

Admirable C: Fa quatre dies ens meravellàvem de descobrir que a Qatar, un dels petits estats del golf Pèrsic, també hi plou. Molt de tant en tant, sí, però alguna gotellada a l'any hi cau. Ara, a través d'aquest interessant reportatge del Diari de l'Escola, hem descobert, avui sí, que hi ha un lloc a la Terra on es té constància que no hi ha plogut ni una gota des que hi ha registres pluviomètrics.



Senyores i senyors, benvinguts al desert xilè d'Atacama, en l'any internacional dels deserts i la desertificació!

"Nat", refugi de meteoròlegs

Admirable C: Més enllà de l'interessant i revelador tema d'aquest mes triat per la Mònica López per a la seva secció a la revista "Nat" (l'estel dels Reis d'Orient: recomanable perquè aporta alguna "nova" al tema)...




...el que ens ha sorprès més del número de gener és que la plantilla de col·laboradors sorgits del món de la meteorologia nostrada s'amplia cap al final de la revista amb un article sobre la predicció d'allaus a càrrec de... l'Eliseu Vilaclara.




Us en recordeu?!

Ella... no hi era

Admirable B: Ella, no hi era. Aquesta va ser la primera cosa que vaig pensar en sentir l'anunci del programa del Toni Clapés, Versió Rac 1. I és que ahir a la tarda, pels volts de les sis, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula 'El hombre del tiempo', va preparar un debat a tres bandes sobre el món de la meteorologia, i concretament dels meteoròlegs. A la palestra dos homes i una dona: Miquel Vernis, home del temps de Rac 1, Francesc Mauri, de Catalunya Ràdio i TV3, i Míriam Santamaria, de TVE.

Tot i la manca de la nostra referència suprema, res no va impedir que escoltés atentament les anècdotes i les històries que van explicar. De manera succinta en destaco algunes:
- que el gran Francesc Mauri va començar a interessar-se per la meteorologia de manera autodidacte, i que no va ser fins més tard que va estudiar geografia.
- que l'espai del temps de TV3 dura cinc minuts, mentre que el de TVE al canal internacional només un minut i mig
- que el 95% dels correus electrònics que reben (un nou canal de comunicació amb els espectadors) són laudatoris i no airadament enfurismats
- que durant els aiguats del setembre van arribar a rebre, en una sola tarda, més de sis-centes fotos. Ah, i que les que s'envien a través dels telèfons mòbils no es poden passar per pantalla perquè són de baixa qualitat
- que tots tres són capaços de fer una previsió meteorològica per a un punt de la geografia catalana de manera espontània
- que Alfred Rodríguez Picó és el gran mestre contemporani de la meteorologia
- que tots coneixen a bastament, sobretot en Mauri, la història dels homes del temps a TVE

I com a cloenda, un índex de participació aproximat: Mauri, 45%; Vernis, 20%, Santamaria, 35%. Aquí teniu l'mp3 del programa.

Admirable C: Com que no puc afegir ni una lletra més a la fantàstica crònica del company (i, entre altres coses, no vaig escoltar el programa...), aportaré a l'entrada del B una captura de la "nostra referència suprema":

Repe!

Admirable C: Una de les coses que té fixar-se dia a dia en algú (la Mònica, en el nostre cas) és que detectes amb facilitat quan repeteix vestuari. Avui, just en aparèixer, la ment m'ha transportat ràpidament a la brillant "actuació" d'ELLA per Sant Esteve.

Levitem!

Admirable C: Del 16 al 27 de gener el vestíbul de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona acull l'exposició itinerant "La màgia dels superconductors", fruit d'una col·laboració d'unes quantes institucions europees "per divulgar els trets més importants del fenomen de la superconductivitat i les seves aplicacions". A partir de febrer l'exposició es podrà visitar a Girona, Lleida i Terrassa.

"La superconductivitat va ser un descobriment de ciència bàsica que ha assolit un àmbit d'aplicacions molt ampli: des de l'emmagatzematge d'energia i la transmissió de corrent elèctric sense pèrdues, o el desenvolupament d'imants molt potents per a la ressonància magnètica, fins a la construcció de trens d'alta velocitat de levitació magnètica que "floten" sobre els rails sense cap fregament".




"L'exposició permet al visitant experimentar la levitació magnètica, tocar el camp magnètic i utilitzar-lo per netejar l'aigua i jugar a escacs amb fitxes que leviten, entre moltes altres experiències".



Els dos admirables estem rumiant de "donar-nos a la ciència" perquè investiguin com és que la Mònica López, cada dia des de la petita pantalla, ens fa levitar uns quants centímetres de la cadira...

Estil amish

Admirable C: Al començament de l'any vam sorprendre'ns un dia per la vestimenta d'aire amish que ens portava la nostra nineta dels ulls televisiva. Però res no ens podia fer imaginar que la Mònica continuaria fent passos cap a l'estil d'aquesta comunitat lingüística i religiosa europea enclavada al nou món.




Comparem?



És clar que les botes de la Mònica encara no han entrat als estàndards vestimentals de les noies amish...

Pluges generalitzades... al golf Pèrsic (crònica de Qatar)

Admirable C: Hi ha països, ho confesso, als quals em sembla que no plou mai. Com els del golf Pèrsic, per exemple. Però m'equivocava, és clar. L'altre dia vaig ensopegar amb la web del Departament de Meteorologia de l'Autoritat de l'Aviació Civil de Qatar. I la imatge de la previsió del dia era esborronadora:




A Qatar, segons he pogut saber, la pluja hi és insignificant: "100 mil·límetres per any, normalment durant els mesos d'hivern".

Però la passió per la meteorologia, impulsada per l'Autoritat de l'Aviació Civil, sembla que és equiparable a molts altres països del planeta.




Recentment l'autoritat hi ha engegat Meteoròlegs Júnior, un programa per oferir estudis i informació de meteorologia als escolars d'aquest país de menys d'un milió d'habitants.

Mònica enciclopèdica

Admirable C: Si sou navegants habituals d'internet segur que coneixeu la Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, oberta, multilingüe i col·laborativa de la xarxa. Tant si la coneixeu com si no, des d'avui us quedarà més marcada a la ment perquè, gràcies a un dels editors, la Mònica López Moyano ja disposa d'entrada a la versió catalana (aka Viquipèdia).



En quinze dies, com a regal d'aniversari internàutic, la nostra musa del temps ha entrat a dues obres de referència d'internet: la Wikipedia i l'Internet Movie DataBase (IMDB).