L'Uma Thurman catalana

Admirable C: Les sis hores de Kill Bill (I i II), l'obra mestra d'en Tarantino, m'han passat pel cap en una fracció de segon avui al matí quan, ja ben tard i gairebé en la darrera intervenció, he tingut el primer i únic contacte visual amb la nostra particular Moreneta. Davant meu, des del seu altar televisiu, la Mònica m'ha rebut amb l'habitual somriure angelical i amb un aspecte tan atrevit i original com, te'n recordes admirable B?, aquell memorable dia d'alegres i juganeres cuetes. Enmig d'un dilluns gris, la Mònica s'ha encarat al plovisqueig i ha deixat via lliure a la inspiració i la gosadia amb un vestit per al record: quimono negre fins a mitja cama, pantalons blancs i delicada cinta fantasia a la cintura.



Amb aquest esclat per al nostre sentit de la vista, la Mònica ha conjuminat en la seva figura el que sols fins ara havia aconseguit l'Uma Thurman; la solemnitat de la tradició oriental amb el caràcter indomable mediterrani.



Així és fàcil començar bé la setmana!