Una dona total

Admirable B: Avui els que seguim dia a dia les passes de la nostra Musa l'hem poguda veure en una altra faceta, fins ara no gaire explotada i de la qual feia temps que, juntament amb l'Admirable C, dèiem que caldria aprofundir-hi. Parlem de les sortides a l'exterior, del periodisme/meteorologia de carrer, sentint, vivint la notícia. La Mònica i un micro (i la càmera que, golosa, respassa tots els detalls) ens han parlat de l'enorme, elevadíssim risc d'incendi al nostre país, més perillós que la situació de l'any 1994.



Això ens ha quedat clar: no s'ha de fer foc al bosc, ni a les rodalies, ni enlloc (mai es dirà prou vegades perquè sempre hi ha gent despistada i, sobretot, malintencionada).

I permeteu-me (permet-me, també, Mònica), que expliqui una petita anècdota que potser ha passat desapercebuda als espectadors que no estan atents com nosaltres als teus moviments. Amb el micro a la mà, i interrogant un dels experts en la matèria, hi ha hagut un moment d'impàs: la Mònica amb el micro enganxat als llavis i l'expert que començava a parlar sense que el sentíssim. Però ha estat un instant fugaç. Ella, la Claudia Schiffer de la meteorologia catalana, ràpida com la llum, ha allargat el braç, desfent el conat de crisi informativa que s'hauria pogut produir.