L'oratge

Admirable C: Qui sembla que tampoc fa pont avui és la gent del diari electrònic Vilaweb. Avui apareix a la portada un nou (?) espai, patrocinat com no per Repsol-YPF, dedicat a l'oratge.



Amb dades de les principals ciutats dels Països Catalans i de grans urbs veïnes, sembla del tot automatitzat: agrega mapes d'El Punt, webcams de TVC, dades de The Weather Channel i el Meteosat del Servei Meteorològic de Catalunya.

Prou pràctic!

Sense pont...

Admirable C:

...però amb Mònica...



...i les seves puntes dels cabells aixecades per la humitat ambiental creixent!

Pont fotogràfic

Admirable C: Per a tothom qui tingui pont i una mica de temps per gaudir de bones fotografies, aquesta és la vostra destinació digital: Visions of Science Photographic Awards 2005. S'hi mostren les imatges al voltant de la ciència guanyadores en l'edició d'enguany d'aquest important guardó fotogràfic.

En l'apartat dels guanyadors hi ha espectaculars i coloristes imatges de la natura i la ciència... com aquesta "flipada":

Estrelles de Hollywood

Admirable C: Admirables amigues i amics d'aquest bloc: les dones i homes del temps no sols lluen (i llueixen!) a la televisió durant els seus entretinguts i amens minuts de directe. També tenen el seu lloc de lluïment a la indústria del cinema, altrament dita Hollywood. Avui s'estrena (als EUA, no aquí a casa) The Weather Man, una comèdia que narra la quotidianitat d'un presentador del temps de Nova York, David Spritz, interpretat per l'actor Nicolas Cage.



No és, ni de bon tros, el primer film que gira al voltant de meteoròlegs professionals. Sense anar gaire lluny, la Nicole Kidman ha fet de dona del temps (psicològicament inestable) a To die for.

La combinació guanyadora

Admirable C: No em cansaré de repetir-ho: brusa verda i texans blaus, la combinació guanyadora! ;)

"Cel mig ennuvolat i ruixats dispersos"

Admirable C: Avui el dia, meteorològicament parlant, ha girat indiscutiblement al voltant d'una notícia publicada al quadernet salmó de La Vanguardia.

A Presión gubernamental sobre los meteorólogos británicos, el corresponsal Rafael Ramos explica des de Londres que el Govern britànic suposadament ha començat a alliçonar (llegiu-hi pressionar) els homes i dones del temps del país davant la forta onada de fred que es preveu enguany. En concret, segons el diari barceloní, "los meteorólogos británicos han recibido instrucciones precisas de adornar el mal tiempo tradicional de estas islas y poner así su granito de arena para combatir el pesimismo y las bajas laborales por depresión". Se'ls demana, vaja, que no alarmin més del compte la població, perquè en el mal temps el govern s'hi juga baixes laborals, depressions... i vots. La teoria oficial al darrere de la "recomanació" és que cal simplificar la informació meteorològica i llevar-li dramatisme.

Aquesta ha estat la notícia comentada tant a la sobretaula televisiva d'El club com a la tertúlia primerenca d'Els matins, on la nostra musa ha exemplificat què pot significar aplicar aquests consells a una previsió de mal temps:

"Cel mig ennuvolat i ruixats dispersos".

El nom fa la cosa

Admirable C: En un any que serà recordat per la virulència i el nombre d'huracans, potser que ens fixem una mica en el nom (i els noms!) que rep aquest fenomen, no us sembla? Sobretot ara que els meteoròlegs han hagut de recórrer, segons diuen, a l'alfabet grec per designar els huracans que es produeixin fins que s'acabi la temporada, a la darreria de novembre.



D'entrada, tal com explica la Viquipèdia, els huracans són "ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h". "Al nord de l'oceà Atlàntic (inclòs el Carib) i de l'oceà Pacífic (sempre a l'est de la línia de canvi de data)" aquests ciclons reben el nom d'huracà, un mot probablement d'origen amerindi (de la llengua taïno) que es referia a un déu creador. "Al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data)", els ciclons tropicals reben el nom de tifó, i "a tota l'àrea de l'oceà Índic i del sud del Pacífic", cicló a seques.

Això pel que fa al nom. Ara fixem-nos en els noms que es donen als huracans. Fa segles, els huracans que arrasaven la zona del Carib es batejaven amb el nom del sant patró del dia. No és fins al 1950 quan els meteoròlegs militars comencen a assignar nombres a les tempestes tropicals. També es fa servir, de tant en tant, l'alfabet fonètic militar per assignar-los noms com Alfa, Bravo i Charlie. A partir de 1953, tal com es diu aquí, els ciclons tropicals es comencen a designar amb noms femenins, seguint un ordre alfabètic: la primera tempesta de la temporada rebia sempre un nom començat amb la A. És entre 1978 i 1979 quan s'adopten definitivament noms masculins i femenins, i l'Organització Meteorològica Mundial crea sis llistes de noms comuns a l'anglès, l'espanyol i el francès, que s'usen rotatòriament. L'ordre de noms masculins i femenins, a més, s'alterna cada any. Cadascuna de les sis llistes conté un nom per cada lletra de l'alfabet llatí (les lletres Q, U, X, Y i Z no s'hi inclouen a causa dels pocs noms que comencen amb aquestes lletres). Quan s'acaben els vint-i-tres noms potencials d'un any, com enguany, cal saltar a l'alfabet grec.

Ep! Si us hi heu fixat, a les llistes no surt un nom femení començat amb M: Mònica. La gent de l'Organització Meteorològica Mundial no deu conèixer, probablement, que aquest nom genera huracans d'admiració (encara que no amb vents de 117 km/h, és veritat) a les costes nord-occidentals de la Mediterrània. ;)

Líder de masses

Admirable C: Un dia més, la bona de la Mònica ha tornat a deixar ben clar el poder de convocatòria que té entre les masses ensonyades, lleganyoses i adormides de primera hora del matí. Avui se'ns ha llevat amb ganes de compartir amb el personal el magnífic espectacle de l'eixida del sol i el capritxós joc de colors que manté amb els fràgils núvols. Per això ha fet una crida, a primera hora, perquè tothom qui en tingués ganes (i mitjans!), li enviés una fotografia digital de la sortida de l'astre rei. I se l'ha escoltat: en una hora més de vint missatges carregats de fotos, segons ha assegurat més tard la sorpresa meteoròloga, han omplert la bústia de correu de l'equip del temps de TVC! I és clar que sí: qui se li pot negar? Al final n'ha triat quatre, les més precioses, per il·lustrar com la meteorologia ens pot alegrar el dia a qualsevol.

Jo no me n'he sortit tant, però també estic content amb la meva aportació...



A la tertúlia de mig matí, hem sentit a la Mònica llançar una defensa aferrissada de la meteorologia, amb frases cridades a fer història en la ment dels dos admirables:

"La meteorologia sempre té una part bonica".

"Els humans no tenen sempre una cara maca; la natura sí".

"La natura molt sovint reclama el que és seu".

"La meteorologia fa feliços els grafistes de TVC".

"La tecnologia (que permet captar els fenòmens meteorològics, nota dels admirables) és fantàstica, és màgica".

Bojos pel fullatge (crònica nord-americana 1)

Admirable C: Els veterans d'aquest bloc recordareu que al juny vam dedicar una de les entrades de dilluns (dedicades sovint a la meteorologia fora del nostre país) a la fal·lera que tenen els japonesos pels cirerers florits. Una bogeria, val a dir, que és del tot comparable a la dels ciutadans dels EUA que viuen a l'extrem nord-oriental del país quan els frondosos i esplèndids boscos atlàntics es van torrant amb la tardor. Als estats de Maine, New Hampshire, Vermont, Massachusetts, Nova York, Connecticut, Rhode Island, Pennsylvània i Nova Jersey, milers de persones visiten entre mitjan setembre i la darreria d'octubre els boscos per veure i viure el canvi de color del fullatge ("foliage", en anglès).



Com al Japó, els mitjans de comunicació de la zona en van plens, de mapes (com aquest o aquest) i dades, i hi ha telèfons governamentals gratuïts per facilitar el seguiment d'aquest espectacular fenomen natural. I, és clar, directoris com Yahoo! tenen apartats específics amb els millors enllaços de l'esdeveniment.



A la web de National Geographic en tenen una magnífica galeria fotogràfica, amb fons de pantalla inclosos.

Caçadora de bolets

Admirable C: Si una cosa té la Mònica "Ondas" López és, per mi, la sinceritat i franquesa que gasta davant les càmeres. Fa un parell de setmanes (aproximadament) deia en una de les entranyables i agraïdes tertúlies matineres: "Jo sóc de muntanya, però no sé caçar bolets".

Com que els dos admirables ens ensumem que aquest cap de setmana fa pinta de ser bo per a la pràctica de la micologia, ens atrevim a recomanar-li que dediqui algunes hores a fer de boletaire. Ja és l'hora d'enfrontar-se a aquest handicap, Mònica! Ah, i és compatible amb la pràctica de l'escalada!



Perquè no vagi gaire perduda i, sobretot, per evitar els esforços en va collint bolets no comestibles, t'oferim a tu (i a tothom qui hi estigui interessat) un recull de webs amb informació útil (i bàsica) sobre la cacera d'aquests olorosos fongs:

* Consells del Departament de Salut.

* Com es cullen els bolets?, del Departament de Medi Ambient.

* Cercador de bolets comestibles i tòxics.

* Un altre cercador, des de Mallorca.

Bona cuina!

Les dues cares de l'huracà Wilma

Admirable B: La temporada d'huracans posa a prova els serveis meteorològics de TVC. I la nostra musa, laureada amb l'Ondas, se'n surt amb nota, amb molt bona nota. És tan elevat el nivell, la passió, que fins i tot per explicar-nos de manera didàctica (oi que sí, senyo) i entenedora, ens imita (o millor dit, simula) la trajectòria i els moviments del darrer fenomen meteorològic americà, l'huracà Wilma.



I notem que, fins i tot els presentadors del Telenoticies, el Xavier Coral en aquest cas, fan d'homes del temps improvisats. Però sense el nivell dels professionals, curtits en el treball diari, el bon temps i el mal temps.

Previsió personalitzada

Admirable C: Avui al matí la Mònica ha estrenat una nova línia de previsions televisives: la previsió personalitzada, de tu a tu. Aprofitant una connexió telefònica en directe d'en Cuní amb una aragonesa que s'està en un hotel de Cancún mentre espera l'arribada del potent huracà Wilma, la meteoròloga urgellenca ha agafat la paraula amb habilitat i do de l'oportunitat per explicar a l'atemorida turista les darreres previsions sobre l'avanç i la trajectòria de la immensa tempesta. Una bona acció d'informació de servei, extremadament personalitzada, per suplir les poques dades ofertes per la direcció de l'hotel mexicà i l'agència de viatges.

Tertúlia riallera

Admirable C: A la tertúlia de poc després de les deu entre els quatre genets d'"Els matins" (Cuní, Melero, López i Peran) avui hi havia més animació que mai. Les cares eren de satisfacció i les paraules, d'agraïment i de fascinació pel premi Ondas obtingut poques hores abans. I això ha contribuït a comentaris més riallers que de costum, sobretot de part de la nostra musa:

"Té cinquanta euros i porta'm una baguette".

Els Matins, a l'ona

Admirable C: Avui a la tarda Ràdio Barcelona i la Cadena Ser han anunciat la concessió d'un dels prestigiosos premis Ondas, en la categoria de millor programa informatiu de televisió de l'any, a "Els matins", l'espai comandat per Josep Cuní i Helena García Melero on lluen amb llum pròpia dos astres de la informació de servei com són la Mònica López i n'Espartac Peran... protagonista aquesta mateixa nit d'Els 80.



Quan ens hi vam posar, a primers d'any, ja ens ensumàvem que (per)seguíem una bona colla de professionals! Genuflexió sincera dels dos admirables davant l'equip i el reguitzell de presentadors i presentadores.

Admirable B: Massa emocions juntes en una setmana. Les meves més sinceres felicitacions a l'ànima, la cara, el tarannà del programa.

Admiració o veneració?

Admirable C: Des de diumenge estem atrapats dins el forat negre de la seva profunda mirada...



Qui no?

"The others"

Admirable C: Al trasbalsador reportatge de diumenge al setmanal de l'Avui, els autors no sols hi fan un retrat de la nostra musa meteòrica, com podríeu deduir erròniament a partir de l'arrauxada (i embadocada) crònica de l'admirable B. De cap manera: també hi passen, amb el mateix tractament (una pàgina i fotografia de màxima sensibilitat...) la resta d'homes i dones del temps principatins. Això significa que hi ha espai per a en Dani Ramírez, el "chairman" Tomàs Molina i en Francesc Mauri, tots tres de TVC (i en Toni Nadal, per què no hi surt?!?!), a més dels presentadors i presentadores del temps a TVE Catalunya (Sònia Papell... però no hi és en Jordi Miralles), RAC1 (Xavier Freixes) i Canal Méteo (Jofre Janué i la companya de carrera de la Mònica, l'Esther Batalla).

Per no deixar coixa la sèrie, avui volem presentar-vos "els altres": els homes i dones del temps de fora del Principat.


PAÍS VALENCIÀ

Al País Valencià l'espai L'oratge de Canal 9 és presentat per Joan Carles Fortea, Vicent Gómez, Jordi Payà i Victòria Rosselló i Amàlia Sebastià.





A la web de Xelo Miralles hi ha un bon grapat de captures de pantalla d'aquests professionals, amb perles històriques com aquesta...


ILLES

I a les Illes, els qui s'encarreguen de parlar del "cel ennigulat" a la jove cadena autonòmica IB3 són un altre Rosselló, en Joan, i na Xesca Cifre.



Tots dos són mallorquins i, abans d'aterrar a IB3 Notícies, havien acumulat experiència al Servei de Meteorologia de Catalunya.



Una curiositat: na Xesca, com molts dels seus companys de professió, no sols té passió per explicar la meteorologia, sinó també per retratar-la. Al 2000 va endur-se el segon premi Fotomet amb aquesta imatge titulada "Salt de boira al cap de Formentor":

Descans dominical

Admirable B: Impressionant. Fins ara, quarts de vuit del vespre, no he aconseguit de recuperar-me del trasbals d'aquest matí. Els amics de l'Avui, coneixedors que d'un temps ençà els adeptes a la meteorologia són més i més nombrosos, han dedicat el dominical d'avui diumenge als "Amos del temps" (amb el subtítol "Retrat dels homes i les dones que han convertit la predicció meteorològica en una informació amena").

D'aquest impressionant (repeteixo!) desplegament de mitjans, se'n poden destacar moltes coses. Aquí en teniu algunes, a tall de resum:

• Quan creia (crèiem) que ho havíem vist tot, que havíem tocat el cel, el fotògraf Guillem Medina ens ha brindat una imatge tan espectacular com aquesta. Una autèntica aurora boreal de mirada profunda, de gest sever, d'una bellesa indescriptible. Disculpeu l'arrauxament, però crec que és una de les imatges més impactants que hem vist de la nostra musa del temps.
  
• L'entrevista que li fa G. H. o Guillem Medina (no ho sabem). Frases que, per bé que descontextualitzades, defineixen la seva personalitat, la seva professionalitat, la seva manera de veure i de viure la vida. "Jo anava més cap a l'estudi de l'astronomia i l'astrofísica; no n'estava gaire convençuda [de la meteorologia], però vaig tenir un professor meravellós a l'institut que em va estimular perquè, malgrat tots els inconvenients i les poques sortides laborals aparents, no deixés d'estudiar aquesta carrera". "Vaig venir a fer una beca a TV3. En Tomàs Molina em va fer l'entrevista i es va quedar el meu currículum, però finalment no hi vaig poder accedir. Temps després, quan es va muntar el Canal Teletiempo per a Via Digital, l'estiu de 1997, en Tomàs em va trucar i així vaig començar com a presentadora". El seu fenomen meteorològic preferit: "Qualsevol fenomen que tingui a veure amb la lluna m'atreu. No sé si és pel meu caràcter o per aquesta atracció que té el satèl·lit sobre determinades persones".
  
• El bon planter de meteoròlegs del país. El reportatge ens presenta els vuit homes del temps més populars del Principat, en aquest ordre: Esther Batalla (Barcelona, 1973; Canal Méteo); Dani Ramírez (Terrassa, 1969; TV3); Sònia Papell (Bellpuig, 1972; TV2); el "chairman" Tomàs Molina (Barcelona, 1963; TV3); Francesc Mauri (Barcelona, 1966; TV3); Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975; TV3); Xavier Freixes (Os de Balaguer, 1971; RAC1) i Jofre Janué (Barcelona, 1971; Canal Méteo).
  

Admirable C: M'he assabentat amb un cert retard de la "bona nova dominical", però de seguida he comprès l'esverament del company i admirat B per l'extens reportatge que dedica l'Avui als homes i dones del temps "made in Catalonia". Si bé no ens aporta, fet i fet, dades noves a la biografia i carrera de la nostra Mònica, sí que ens revela un vessant fins ara sols insinuat d'ELLA: el "savoir faire" davant l'ull de l'objectiu fotogràfic. La imatge que encara fa tremolar l'admirable B (segons m'ha confessat en un emotiu SMS nocturn) no admet dubtes del domini del mitjà audiovisual i la prestància de la meteoròloga de la Seu.

I una curiositat: en Sostres es deu haver llegit el reportatge?

L'atac dels clips... i l'atac del "vip"

Admirable C: Si ahir la Mònica se'ns va arremangar per explicar-nos la complexa activitat meteorològica al nostre país, avui se'ns ha (o li han?) recollit els cabells per encarar el merescut cap de setmana. Sí, amigues i amics, ELLA se'ns ha llevat avui amb una imatge nova, caracteritzada per una important presència de clips a la testa que ens han permès copsar (un dia és un dia!) les seves proporcionades i atentes orelles.



Per cert, a darrera hora ens hem assabentat que el provocador columnista de l'Avui Salvador Sostres ha carregat les tintes contra els homes del temps (de TVC). Com ja és habitual en aquest cronista "vip", el contingut de fons de la columna queda totalment eclipsat per unes formes desproporcionadament grolleres.

Ja ho deia ELLA

Admirable C: Ja em perdonarà la Mònica i la concurrència tota, però el que diré tot seguit conté algunes imprecisions contextuals que no em veig amb cor de resoldre ara mateix. Mirant de reüll el programa 180º d'avui al vespre, on parlen de la sequera i les pluges, m'ha vingut com un flaix a la ment una intervenció de la Mònica d'abans de l'estiu que m'ha abocat a l'ordinador per compartir-lo amb tots vosaltres.

No recordo si era en una entrevista per a algun mitjà, en un dels seus articles al "Nat" o a través d'una pregunta "directa" d'en Cuní al plató, però el que sí que recordo ben bé és que ELLA va predir clarament que, després d'un període d'excepcional sequedat i calor com la del començament de l'estiu, en passaria alguna de grossa a la tardor... una de grossa com les ruixades i inundacions que estem vivint aquesta setmana, per exemple.

Amb això no vull tractar de cap manera la Mònica com una endevinadora amb dots extrasensorials, sinó descatar l'enorme professionalitat i els fruits que dóna uns estudis ben aprofitats.

Activament endormiscada

Admirable C: En la tertúlia de les deu del matí, ELLA se'ns ha confessat: avui a la nit, a causa de les intenses plujades i aiguades "baixant pel meu carrer", no ha pogut aclucar l'ull (els dos ulls, suposem). Sense saber exactament quina relació directa hi ha entre una forta pluja i agafar el son (goteres, potser?), el cas és que a la bona de la Mònica se li notava en primers plans la marca del cansament acumulat a la cara, amb uns ulls lleganyosos i encara en procés d'obertura.

Però la son, la mandra, la nyonya i l'endormiscament no han durat gaire, perquè hem pogut comprovar com s'han esvaït per art de màgia quan s'hi ha posat amb la previsió: amb una energia fora del comú, s'ha arremangat les mànigues per començar a repartir litres, núvols, xifres rècord i imatges pertot el país.

"A veure com m'hi poso, avui..."


"Vinga va, a l'atac!"


"Plujades aquí i allà..."


I ja està! Buff


PS: Per als afectats per les pluges, aquí teniu consells i avisos multimèdia de la Generalitat catalana.

Motor a fons

Admirable C: Avui el post no és per a ELLA, sinó per a l'home de la mobilitat de TVC, el grandíssim gladiador del trànsit Espartac Peran, que ha agafat el cotxe amb l'expert en qüestions ambientals José Luís Gallego per aprendre a reduir consum en carretera. Dalt del Ford blanc del mataroní, en Gallego ha ensenyat els espectadors a estalviar un bon percentatge de combustible amb quatre detalls bàsics de conducció. Interessant, recomanable i aplicable! I segur que la Mònica n'ha pres nota!



Però és a la tornada al plató on, amb la lliçó apresa, hem gaudit amb les explicacions d'en Gallego i en Peran sobre el Toyota Prius, l'únic vehicle de "motorització híbrida" que es comercialitza actualment al nostre país. La hibriditat, com han explicat, consisteix en la presència d'un motor d'explosió (amb benzina) i un altre d'elèctric.



Si bé aquí tot just comencen a sortir al carrer, els Prius als EUA són tot un fenomen, al qual no han dubtat d'afegir-s'hi moltes estrelles de Hollywood. Fins i tot ja circula un terme per denominar-los: els Prius Patriots.

PS: Per cert, aquest post podria haver admès un títol més "clàssic" com ara "Prius i Espartac", no?

Crònica des de Ber-lín

Admirable C: Pel que hem anat descobrint aquí i allà, la Mònica ha voltat força aquest llarg estiu. Segons una lectora, se la va veure per la Bretanya. També se'n va anar a practicar windsurf a Cadis, tal com ens va explicar la setmana passada a RAC1. I en una entrevista estiuenca a l'Avui ens revelava que havia estat uns quants dies a Berlín.

Doncs nosaltres, els admirables B i C, no volem ser menys que la nostra musa i hem aprofitat aquest cap de setmana (i una oferta aèria d'AirBerlin) per trepitjar vint-i-quatre hores la capital alemanya. Eren poques hores, sí, però ja veureu que no les vam desaprofitar.

D'entrada, una visita al poc mur que encara queda dret... amb un esprai a la butxaca!



I després, corrents cap al barri de Kreuzberg a dinar...



L'endemà a primera hora del matí, de tornada, no vam deixar passar l'oportunitat d'utilitzar el curiós servei de l'aeroport de Berlín que permet escriure missatges SMS a les grans pantalles informatives:



Un cap de setmana complet i força "admirat", no?

Avís: Sobre la nostra "estada" a Berlín, hi ha important informació als comentaris d'aquesta entrada.

Mònica López, RAC1, Barcelona

Admirable C: Dos missatges a la bústia de correu ens han llançat el crit d'alerta. La Mònica López ha estat la convidada a xerrar distesament, durant mitja hora llarga, al programa El món a RAC1 de Xavier Bosch.



Presentada ras i curt com "la dona del temps de TV3", com sol ser habitual en l'espai d'en Bosch i companyia abans de començar s'ha informat l'entrevistada del nombre de persones que porten el seu mateix cognom a Catalunya: 112.715 persones comparteixen amb ELLA, ara mateix, López com a primer cognom. "El tercer més comú a Catalunya", ha reblat una veu femenina per sobre de la conversa entre en Xavier i la Mònica.

Una conversa, per cert, extremadament interessant tant per conèixer l'etapa formativa de la meteoròloga catalanoandalusa (m'hi dedico "per casualitat i sort", després de sortir de la carrera de física, primer a Vía Digital i Canal Méteo, i després a TV3) com per descobrir algunes de les passions que té quan deixa enrere els estudis de televisió (astronomia, escalada, windsurf...). I, és clar, per confirmar per enèsima vegada la simpatia i frescor d'una professional televisiva amb pocs parangons a la televisió del nostre país. La simpatia, val a dir, que tan sols perilla quan li pregunten pel temps, a les quatre de la matinada, dins d'una discoteca.

Per sort de tots i totes, la gent de RAC1 s'enrotlla i ja té penjat el fitxer de l'entrevista tant per descarregar (MP3) com per escoltar en línia. O sigui que no perdeu el temps llegint aquesta crònica escapçada i d'urgència i comenceu a consumir amplada de banda: paga molt la pena.

Avís: Sembla que els enllaços a l'MP3 ja han caigut de RAC1...

Neguit!

Admirable C: La setmana passada el bo de l'admirable B expressava neguit per una nota de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió:

"Activa Multimèdia, la marca tecnològica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), presentarà el seu màxim desenvolupament en l'àmbit de la publicació automàtica de continguts: en SAM, el primer home del temps virtual. En l'acte, on intervindrà el director general de la CCRTV, Joan Majó, a més del director de Tecnologia, Pere Vila, i del director d'Activa Multimèdia Digital, Joan Rosés, es mostraran totes les possibilitats que en SAM obre en el món audiovisual com a màxim exponent en publicació automàtica de continguts sobre noves plataformes. L'acte de presentació tindrà lloc a l'Hotel Urban de Madrid, el pròxim dijous, 6 d'octubre, a les 12.30 hores".



Sí, ens hem neguitejat: amb uns professionals de carn i ossos com els que formen part de l'equip meteorològic de TVC, ens cal un Sam de xips i bits?! Per cert, s'ha presentat a Madrid (?)... i l'hotelet no està gens malament. ;) (vídeo de la presentació)

Ep!: L'home del temps virtual, en Sam, ha nascut amb una completa web. Hi ha la biografia, l'explicació detallada de la seva professionalitat, unes quantes imatges... i un club de fans.



Doncs sí: després "d'haver-lo conegut", continuo pensant que em quedo amb el "savoir faire" humanitzat d'ELLA i d'en Molina, en Ramírez, en Nadal i en Mauri.


Admirable B: No faré cap comentari sobre aquesta mena d'alienígena sorgit d'un capítol d'Expediente X i que de ben segur que faria posar les dents llargues als agents Mulder i Scully. Quina manca de delicadesa a l'hora d'agafar un model! Amb la quantitat de material que podríem (oi, Admirable C) fornir-los.

Ja és aquí!

Admirable C: Al setembre vam viure com un sotrac vital descobrir que a la revista 'Nat' la Mònica ja no hi signava cap article. En lloc seu hi havia un escrit (ben interessant, eh!) d'en José Ángel Núñez, cap de climatologia de l'Institut Nacional de Meteorologia de València.

Com dos bons admirables, hem esperat amb l'ai al cor el número d'octubre de la guardonada publicació per veure si es confirmava la baixa d'ELLA com a escriptora mensual... però ha tornat! I ho ha fet escrivint (ho endevineu?)... sobre l'eclipsi "anul·lat"!



Buf!, van dir ells.

Pintar el temps

Admirable C: Els habitants de la Gran Bretanya viuen des de fa segles obsessionats pel temps que fa i que farà. Els núvols de pluja estan gairebé incrustats al cel britànic, i no falta gent que considera que tanta aigua ha forjat el caràcter flegmàtic dels illencs. Sigui com sigui, el que vull dir és que els fenòmens meteorològics envolten quotidianament els britànics. Inclosos els pintors. La BBC, que al costat de la pluja és l'altre gran tret definitori de la Gran Bretanya, ha aplegat a Painting the Weather un centenar d'obres pictòriques exposades en cinquanta museus i centres culturals de tota l'illa que tenen un element en comú: s'inspiren en el temps.



Les cent obres, d'autors que van de Monet a Van Gogh i el Greco, es poden consultar per artista, títol, col·lecció i, òbviament, fenomen meteorològic. I també es poden enviar a una amistat (o a una persona admirada!) via mail.

Eclipsi "anul·lat"

Admirable C: Que avui hi ha hagut un eclipsi anular de Sol? No no: avui el que hi ha hagut és un eclipsi anul·lat de Sol! Perquè ELLA, allunyada per un dia de les rigorositats i les limitacions que imposa el plató, se'ns ha desplaçat cap a Xàtiva (la Costera) per narrar-nos, astronòmicament i anímicament emocionada, un històric eclipsi anular que ha quedat literalment anul·lat per les intervencions fresques, rialleres, sentides i, sobretot, d'altíssim bon rotllo de la meteoròloga urgellenca. Na López, encantada d'anar pel castell de Xàtiva repartint el micròfon entre les desenes d'afeccionats a l'astronomia que corrien per allà, ha viscut (i ens ha fet viure) un "subidón" anímic interessantíssim, per gaudi dels dos admirables i tots els teleespectadors. Per escalfar motors, en una de les primeres connexions del matí "ha vacil·lat" el seu etern company de mobilitat d'"Els matins" amb un directíssim "Espartac, que em trobes a faltar, avui?". Però això, companyes i companys, sols acabava de començar!



En connexions posteriors l'hem pogut gaudir fent entrevistes rotllo "Aquí, en directe" a una estranyada nena osonenca, als membres de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (als quals s'ha intentat "treballar" perquè se l'enduguin al 2009 a l'expedició per veure un eclipsi a la Xina...) i a un trio de surrealistes granollerencs que es passejaven pel castell amb un didgeridoo a la boca. Sense pèls a la llengua, i amb un somriure d'orella a orella, els ha etzibat: "I heu vingut a Xàtiva per tocar aquest xisme?". La Mònica estava sortida, era el seu dia, i del que menys estava pendent era dels crits del sofert Cuní, que la cridava a l'ordre des de l'estudi.



Amb en Cuní de coprotagonista hem viscut un dels punts culminants de la jornada: quan el bo d'en Josep ha recordat que el proper eclipsi que es veurà des de la nostra latitud serà al 2026, la Mònica no ha dubtat a vacil·lar-lo també a ell (un dia és un dia!): "Què vols dir, que em quedi aquí fins al 2026?". Sortosament per tots nosaltres, la resposta "cunina" ha estat negativa: "Exactament el contrari".

Però tots sabeu, amics, que el raig més enlluernador de tot el matí, el que apareixerà a partir d'ara amb tota seguretat a l'"Alguna pregunta més" i als resums televisius de Nadal i de cap d'any a TV3, ha estat...



I l'apoteosi ha arribat quan s'ha tret les ulleres i estava descol·locada més de 90 graus respecte de la càmera. Però l'ha trobada! :)



Estem convençuts que la Mònica, just després de la connexió, ha pensat el mateix que tothom: "Ui, el que acabo de fer".

Eclipsi anular

Admirable C: No teniu la sensació que periòdicament apareixen tot d'una paraules o conceptes als mitjans que no havíeu sentit mai i que, després de pocs dies, tornen a desaparèixer de la vostra vida/orella? En tenim un exemple avui dilluns amb l'eclipsi anular de Sol. Llec com sóc de l'astronomia, jo com a màxim arribava a distingir un eclipsi parcial d'un de total, però això de l'anular m'ha sobrepassat. Sort que hi ha gent amb paciència i disposada a explicar les coses, com la del CRP de Martorell:

"Un eclipsi anular s’assembla a un eclipsi total, però hi ha una petita diferència. Mentre que en un eclipsi total el cercle de la Lluna és igual o més gran que el cercle del Sol, en un eclipsi anular el cercle de la Lluna és més petit que el cercle del Sol.

Això fa que la Lluna quedi encerclada per un anell daurat. Doncs bé, resulta que fa no sé quant de temps que no ens passava per damunt del cap un eclipsi anular d'aquests...



...i que, per tant, és recomanable que li fem una mica de cas. Per als qui factors meteorològics o laborals impedeixin veure el fenomen avui al matí, connecteu-vos (si cal d'estranquis) al servidor del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, perquè sembla que han preparat un bon xou.

PS: Atenció gent! En Toni Nadal, diumenge a la nit, va destapar la notícia: la Mònica, la nostra físicometeoastrònoma, connectarà durant tot dilluns al matí des de Xàtiva (la Costera), un dels millors punts per observar l'eclipsi aquest al nostre país! Prepareu vídeos, càmeres i el que faci falta!

Val més que em vagi preparant per demà...