divendres, de desembre 30, 2005

I el seu nom és...

Admirable B: Després d'estones enganxats a la tele, deixant-nos els ulls darrere de les 625 línies (no tenim encara televisió digital), sabem, podem confirmar que el nou home del temps de la nostra, que té l'enorme responsabilitat de substituir (temporalment?) la nostra musa, es diu Eloi Cordomí.

Per Nadal... Picó!

Admirable C: Aquests dies nadalencs, plens de retrobaments, afartades de torrons i temperatures gèlides, la majoria de mortals solem trepitjar cases de parents a les quals no posem els peus la resta de l'any. Això és el que m'ha passat, almenys a mi, un any més. I en aquesta visita nadalenca a la llar dels ancestres familiars, sovint, hi ha moments de vagareig amb resultats sorprenents. En una estona d'avorriment, per què negar-ho?, el dia de Nadal vaig fixar la vista a les prestatgeries farcides de llibres de la casa i els ulls se'm van clavar en un títol: "Observant el temps". Caram!



A les mans tenia un exemplar històric del llibre del mític Picó (Alfred Rodríguez Picó), publicat el 1993 per Enciclopèdia Catalana amb un format molt semblant al del més recent "El nostre temps". Però amb una notable diferència: el llibre d'enguany és fruit de quatre ments i vuit mans, mentre que el de fa deu anys és obra única i personal d'en Picó.




Però... què ha fet en Picó, des que va deixar TV3? Doncs, entre moltes altres coses, es va enamorar de Barcelona, però molt, fins a l'extrem d'acceptar tornar al mitjà televisiu per fer-se càrrec d'un espai de meteorologia divulgativa a la TV local de la ciutat, BTV (dijous, 22.20).



Però per molt que desaparegui de les pantalles o canviï de cadena, la gent continua recordant-lo com un home del temps de TV3, malgrat el temps passat. I a la xarxa encara es poden trobar aquests poemes dedicats.



A casa, per Nadal, Picó!

dimecres, de desembre 28, 2005

Terratrèmol urgellenc

Admirable C: El 27 de desembre ha estat un dia "especial" per als habitants de la Seu d'Urgell i rodalia. A quarts d'onze de la nit un terratrèmol de tres graus sobre l'escala de Richter ha sacsejat l'Alt Urgell, però sense causar víctimes ni danys.

dimarts, de desembre 27, 2005

I qui és ell...

Admirable C: Esperem de tot cor que el tió us hagi dut moltes coses, apreciades lectores i lectors. A nosaltres ens ha cagat la mar de bé, gràcies... i a l'equip meteorològic de TVC, pel que sembla, també: el tronquet de bosc ha deixat a TV3 un nou home del temps, que aquesta setmana es mou per la franja matinal de la nostra Mònica.



I qui és ell...?

dilluns, de desembre 26, 2005

Prime time

Admirable C: No sé si ens falla la memòria, però el cas és que els dos admirables hem vist per primera vegada, avui per Sant Esteve, la Mònica presentant la informació meteorològica als dos horaris de prime time: després dels telenotícies migdia i nit.




Tot i el repte, la dona del temps de la Seu no sols ha dominat la situació, sinó que a més s'ha permès i ha sabut imprimir sense que li tremolés el pols el seu caràcter divulgatiu a les dues previsions. A la nocturna, per exemple, ha elaborat un mapa de temperatures mínimes molt gràfic:






I al final de l'espai, encara ha tingut temps de colar una desena de fotografies de la famosa "boira gebradora" al país.




Quina traça la urgellenca!

Per cert, i de la qualitat de les imatges, què me'n dieu?!

divendres, de desembre 23, 2005

Dubte raonable

Admirable C: Que n'ha passat alguna de Grossa, a l'equip d'"Els Matins"? He engegat la tele a primera hora a mig matí i m'han sortit les Tres Bessones...

dijous, de desembre 22, 2005

La Mònica, a votació!

AVÍS AMB MAJÚSCULES: la web que us destaquem tot seguit no té res a veure amb nosaltres... tot i que també admira, a la seva manera, la nostra musa catòdica.

Admirable C: Fet aquest important aclariment, anem al tall. L'altre deia, fent una ronda rutinària per la xarxa a la recerca d'indicis de la nostra nineta dels ulls matinera, vam descobrir una pàgina que ens era del tot desconeguda fins ara... i mira que fa mesos que anem rere passos/pistes digitals de la Mònica! La pàgina en qüestió es diu Presentadoras.tk (sí, el nom té tela) i, sense grans meravelles estètiques, l'autor es dedica a col·leccionar-hi imatges de presentadores de televisió de tot l'estat. Pel que es veu l'home no en té prou, de capturar-les i classificar-les per cadenes, sinó que també té la necessitat d'organitzar amb tot el material acumulat al llarg del temps unes "votacions populars" per trobar la "megapubilla" televisiva peninsular.

Cal dir-ho? La nostra Mònica, òbviament, hi té un raconet propi, amb un parell o tres de captures (prou actualitzades, si ens fixem en la tallada de cabells), i ha entrat per mèrits al peculiar "concurs"... que es tanca divendres!




I nosaltres que ens pensàvem que aquestes coses només passaven a la veïna França! Per cert, tot i que la nostra "incondicionabilitat" per la Mònica és a prova d'una escala oberta de Richter, trobem a faltar en aquesta iniciativa l'apartat masculí. El nostre ratolí (d'ordinador) trauria fum de tant votar per l'Espartac, cada dia menys home del trànsit i més mosso dels encàrrecs de TV3 (reporter per Mataró a la recerca de milionaris, moderador de debats matinals, científic rotllo "Manuel Luque, director general de Camp" a la Marató...).

dimecres, de desembre 21, 2005

Temps de neu... i de regals

Admirable C: Els dos admirables ens declarem ferms partidaris dels principis del Buy Nothing Day, però també volem ser plenament sincers amb vosaltres: som ànimes febles, dèbils, i acabem caient de quatre grapes en el consumisme exacerbat de l'època de Nadal. És exactament el mateix fenomen que la Grossa de Nadal: ens neguem a participar-hi, no en volem saber res, però el dia 22 de desembre no sabem ben bé com però tenim un parell o tres de participacions a les mans... i una orella enganxada a la ràdio.

Per mirar de passar millor el tràngol regalívol nadalenc (Tió, Reis, amic invisible...), us hem preparat amb tot l'amor del món una llista de regals per fer feliços els amants de la meteorologia que segur que us envolten.

TOP TEN

1. Llibre. L'impecable llibre dels homes i dona del temps de TVC, El nostre temps, no pot faltar a la prestatgeria d'un meteoròleg en exercici, en potència o en latència! Amb seixanta fotografies triades d'entre els milers que els envien els televidents, entre les quals n'hi ha una d'espectacular de l'admirat Sucarrats. Ah!, i els diners van a la Marató.




2. TV. L'eina indispensable per a ser un bon admirable: la capturadora de televisió per a PC.

3. Música. Des de la terra ferma, i de la mà de The Companys, el primer disc del món mundial dedicat íntegrament a un home del temps: lo Cartanyà.




4. Revista. Per als qui somnien caçar un tornado, ja poden córrer a demanar als Reis o al Tió una subscripció a National Geographic per anar agafant idees i tècniques. És clar que un abonament a la guardonada revista Nat també s'ho val, i a sobre hi escriu la Mònica!



5. Poesia. Encara que Nadal no és Sant Jordi, sempre és un plaer regalar poesies. Com aquestes, per exemple...

6. Estació. El meteoròleg amateur que tothom porta dins quedarà més que satisfet quan desemboliqui una magnífica estació Oregon amb rellotge sincronitzat via satèl·lit, indicador de màximes i mínimes i baròmetre incorporat. La versió electrònica de l'entranyable i clàssic frare caputxí. I per als professionals del temps que ja hagin superat l'etapa Oregon, què millor que demanar-se i instal·lar-se al terrat de casa una Davis!



7. Associacionisme. Pagueu la primera quota de soci a l'ACAM o l'ACOM al vostre ésser més estimat, i permeteu-li d'entrar a ser soci d'una entitat plena d'apassionats a la meteorologia com ella o ell. S'ho mereix... i així us deixarà de fotre als de casa la tabarra amb el temps!

8. Detallet. Un termòmetre, un baròmetre, un pluviòmetre... sempre fan el fet. I si es poden comprar per internet, ja és un xollo!

9. Programa. Per al friqui que es passa la nit davant la pantalla de l'ordinador, regalar-li el programa Weather Watcher és l'opció! Per a Windows, i amb el temps i les previsions de 77.000 localitats de tot el planeta. No se les acabarà!

10. Torradora. "Last but not least", el regal que ens demanem els admirables: la torradora amb previsió meteorològica!



I per fer més especial el regal, apreneu a embolicar-lo a l'estil japonès amb aquests senzills quinze passos.

dilluns, de desembre 19, 2005

López & López

Admirable C: Com ja comentàvem dissabte, la Mònica va encarregar-se, al costat de l'Àlex Casanovas, de presentar i conduir la gala de la Nit de Santa Llúcia, organitzada enguany per Òmnium Cultural a la Seu d'Urgell. Avui a la tertúlia matinal de can Cuní la Mònica ens ha descobert un detall digne de ser recollit i comentat en aquest nostre vostre bloc. I no és pas els nervis que va passar davant de vuit-centes persones, no, sinó que els organitzadors havien previst per a la meteoròloga urgellenca una altra parella: l'actriu de cinema i teatre Mònica López. Motius familiars van impedir el feliç encontre.

dissabte, de desembre 17, 2005

Noooo paris, tira-tira, noooo paris!

Admirable C: Avui us proposem fer exercicis de matemàtiques bàsiques. Si dijous a les nou de la nit la Mònica encara corria per la sisena planta d'El Corte Inglés del portal de l'Àngel de Barcelona amb una copa de cava a la mà, i a quarts de cinc de la matinada de divendres ja era a la redacció de TV3 com cada dia, això significa que va dormir poc. És innegable. Però si a sobre hi afegim que, pel fet de ser bona lectora, nascuda a la Seu d'Urgell i presentadora coneguda de televisió, els d'Òmnium Cultural la van fan fer pujar fins a la seva localitat natal per conduir la Nit de Santa Llúcia, això vol dir que l'acumulació d'hores amb els ulls oberts començava a ser greu! Perquè divendres a mitjanit tot just lliurava premis i lloances a Julià de Jòdar, Isidre Martínez i Joan Esculies.




Quan dorm, aquesta mossa?

divendres, de desembre 16, 2005

Vini, "Vide", (da)Vinci

Admirables: Ahir a la tarda, mentre els dos admirables fèiem una "passejada nadalenca" pel centre de Barcelona, vam observar una densa cua a El Corte Inglés del portal de l'Àngel:




Empesos per la curiositat, ens hi vam ficar i ens vam deixar portar fins a la sisena planta del centre comercial, la de la cafeteria i l'anomenat "Àmbit cultural". I allà ens vam quedar, ben asseguts, esperant el començament imminent d'algun acte que aixecava força expectació. La sort i la casualitat ens va dur, admirades amistats lectores!, a la presentació de la darrera reedició del llibre de referència en mapes del temps de tots els estudiants de climatologia del país i part de l'estranger!





Però és que a l'acte, per arrodonir-ho encara més, hi va assistir el mateix autor, el professor del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide, i dos acompanyants de luxe: en Francesc Mauri i ELLA!





Més enllà de l'admiració lògica, durant la bona mitja hora de debat a la tarima vam descobrir que "Los mapas del tiempo" (editorial Davinci Continental) va ser el llibre de capçalera d'en Francesc Mauri en els anys d'adolescència i acostament cap a la meteorologia, i llibre de fons (penjava alguns dels gràfics que conté en una cortina) de la Mònica en els seus càstings casolans davant d'una càmera per a les proves d'ingrés a TV3. Javier Martín Vide, gràcies a la seva facilitat comunicadora i abductora, va fer el que havia de fer: "Vini, Vide, vinci". Amb cinc minuts en va tenir prou per posar-se els coneguts i desconeguts presents a la sala a la butxaca, amb una inusual reflexió cultural i històrica de la meteorologia, una ciència segons ell del tot privilegiada perquè disposa diàriament de molts minuts als mitjans de comunicació, i en "prime time"!


Satifets, i amb una copa de cava ("d'aquí") al cos, els dos admirables vam continuar la nostra passejada portal de l'Àngel (de la Providència?) avall...

Afegitó: "Los mapas del tiempo", és clar, és una de les recomanacions que la Mònica ha introduït al nou apartat bibliogràfic sobre meteorologia a la web del programa on treballa, Els matins. Hi ha set títols recomanats i una imatge de "Mónica López, fent la previsió meteorològica":



Potser hi trobaríem a faltar alguns enllaços d'internet, no trobeu? Segur que en deu tenir uns quants als favorits...

PS: Javier Martín Vide acaba de rebre el premi Atlas 2004 a la millor trajectòria professional.

dijous, de desembre 15, 2005

Temps fred, primavera al pit



Admirable B: Temperatures sota zero, ambient gèlid, vent que augmenta la sensació de fred (allò de la temperatura de confort), carreteres glaçades, neu a cotes altes, un dels dies més freds de la tardor... són expressions que hem sentit, i sentirem, durant els pròxims dies. Són jornades que ve de gust de quedar-se a casa, mirant per la finestra, ben a prop de la llar de foc, veient passar el temps.
Però res més agradable de tornar al peu del canó d'aquesta aventura mediàtica i gaudir d'aquestes altres vistes. Per cert, quin detall aquesta mena de floreta al pit. En aquesst temps gelat, la primavera ja ha arribat a casa de la nostra Musa.

"Nat" emboirat

Admirable C: La revista "Nat", que tant ens agrada als dos admirables, arriba amb el desembre al desè número. Com que és rodó, se'ls ha de felicitar per mantenir el nivell i mantenir-se als quioscos. I tant!




A la secció que més ens interessa, la d'ELLA, es parla aquesta vegada "d'un dels fenòmens meteorològics menys estimats", la boira, "fruit de la condensació de vapor d'aigua en forma de gotes microscòpiques". I la Mònica ens regala una dada que tothom intuïa, però que ningú s'atrevia a corroborar: "A la península Ibèrica, Vic és la població que pateix més dies de boira anuals (al voltant de cent)".

Per cert, a grans mals, grans remeis, devien pensar els de la Universitat de Vic. I van clavar un fantàstic anunci en un marge de l'autovia Barcelona-Vic amb un eslògan que m'esborrona: "A Oxford també fa boira".




Però l'article de la Mònica no és l'únic motiu per qualificar d'emboirat el darrer número de "Nat", no: ahir dimecres a la nit la revista va rebre un premi de l'APPEC per "haver cobert de forma competitiva i innovadora un espai estratègic de la premsa en català".




Per molts anys!

dimarts, de desembre 13, 2005

La sisena "beatle"

Admirable C: Em sembla que aquest cap de setmana la Mònica no ha anat a Espinelves a buscar un avet tal com aventuràvem divendres. Aquest cap de setmana ELLA se l'ha passat recordant, en el vint-i-cinquè aniversari de l'assassinat, la figura de John Lennon, una de les ànimes dels Beatles! I pel que sembla, fins diumenge a altes hores de la matinada, ja que no va tenir ni temps de canviar-se!


dilluns, de desembre 12, 2005

"Boas noiteees... atá mañá!" (crònica gallega)

Admirable C: Sí, no ho neguem: hem fet pont aquests dies. I hem descansat laboralment, sí, però no passionalment. La nostra passió i admiració per la meteorolog(i)a, ens l'hem endut uns quants dies fins a Galícia, el punt geogràfic més passat per aigua del sud d'Europa. I en aquest orinal terrestre, on el sol brilla per l'absència, hem remogut cel i terra per descobrir tots els secrets dels presentadors del temps de les latituds gallegues.

I no ha calgut buscar gaire, és la pura veritat, perquè no hi ha presentadors, sinó EL presentador. Es diu Santiago Peman i és el mític i incombustible home del temps de la televisió gallega (TVG).



Després de moltes enquestes a peu de carrer (i de bars) a gallecs i gallegues, ens continua costant força d'entendre per què l'esmentat Peman es manté intocable des del començament del canal autonòmic gallec al capdavant de l'equip del temps: gairebé no l'entenen quan parla, sempre (sempre!) s'acomiada de la mateixa manera ("Boas noiteees... atá mañá!") i fins i tot va intentar col·locar una filla, l'Elena (Peman, és clar), de dona del temps al costat seu... però no se'n va sortir del tot.




Potser el que té realment és que s'ha fet entranyable, cada dia allà a la petita pantalla. I potser per això es poden explicar graus d'admiració per la seva figura que en alguns punts superen, i ho diem nosaltres!, la nostra admiració per la Mònica. En Peman, sí amigues i amics, té per exemple una cançó dedicada de la folklòrica gallega per excel·lència, Ana Kiro: "A Santiago Peman".




Us oferim un tast de l'arrencada de la cançó, traduïda al "catalanesc":

"Em passo el dia i les hores al cel mirant
i a Santiago Peman sempre escoltant,
perquè demà a la nit hi ha romeria
i el Peman ha dit que demà plouria, demà plouria!
"

Però la cosa no s'atura aquí, no! Sopant una nit en una tasca compostel·lana, la vista se'ns en va anar imantada cap a la samarreta d'un gallec que seia a la taula del costat:




Increïble però cert: "P-Man, o home do tempo"!

Quantes idees en tants pocs dies!

divendres, de desembre 09, 2005

L'avet

Admirable C: Últimament el plató d'Els matins s'està nadalitzant a marxes forçades. Si fa una setmana va ser amb un "encès" debat sobre la figura del caganer, aquesta setmana ha estat amb un avet plantat al mig del plató i que la Mònica, seguint les indicacions de mestre Cuní, ha començat a engalanar i guarnir diligentment.




No sabem si aquesta fal·lera ornamentista d'ELLA li ve de dins o és pura obediència a les ordres d'un "superior". Potser per sortir de dubtes caldrà anar dissabte o diumenge fins a la Fira d'Espinelves, a veure si la pesquem amb les mans... als avets.

Meteoròlegs forenses

Admirable C: Això de la meteorologia, senyores i senyors, té moltes més sortides professionals del que ens podíem imaginar. Aquesta setmana hem descobert el meteoròleg forense. Que per què cal un home o dona del temps adscrit a un jutjat? Doncs pel mateix que necessita, de tant en tant, psicòlegs, científics i experts en ADN: per mirar de resoldre casos complexos.

Un d'aquests meteoròlegs forenses és el nord-americà Kevin Williams, que després d'explicar les previsions del temps a la ràdio i la TV locals de Rochester, encara té temps de portar la firma especialitzada Weather-Track, requerida per les autoritats judicials per resoldre, principalment, litigis en casos d'accidents motivats per fenòmens meteorològics.

divendres, de desembre 02, 2005

Caganers

Admirable C: El Nadal ja és aquí! Avui s'inauguren a la ciutat de Barcelona dos elements indispensables propis d'aquesta època: la fira de Santa Llúcia i el pessebre de la plaça de Sant Jaume. És justament sobre aquest pessebre de grans dimensions patrocinat cada any per l'ajuntament que ha girat la conversa "sense pressió" de quarts d'onze a "Els matins". I és que, per als no informats, enguany no hi apareix l'entranyable i nostrada figura del caganer, segons alguns polítics, per incívica!

En derivar la conversa cap al suposat "incivisme" del pobre caganer, l'Espartac Peran ha saltat de la cadira, indignat, i s'ha tret de la butxaca tres petites Montserrats Tures de xocolata, en posició defecadora, que ha repartit a la Melero, en Cuní i la Mònica.




Quin cop d'efecte de l'home del trànsit per demostrar l'absurditat del suposat incivisme del caganer i per reivindicar una de les figures més genuïnes del pessebre a casa nostra!




Sens dubte, l'Espartac s'ha posicionat amb aquest gest com un més que digne candidat a caganer de l'any, el guardó de l'Associació Amics del Caganer... que, curiosament, va guanyar l'any passat el seu admirat Tortell Poltrona!

dijous, de desembre 01, 2005

Pedra, paper, tisores

Admirable C: El bon rotllo i la companyonia que desprenen els dos "pallassos" de TV3 (s'ho diuen ells mateixos, eh!), n'Espartac i na Mònica, ha arribat al clímax aquesta setmana. Dimecres els vam enxampar jugant davant les càmeres al clàssic "pedra, paper, tisores".




La llàstima és que enguany se'ls ha escapat el campionat mundial de la modalitat, que es va fer el 15 de novembre passat (aquí en teniu imatges), però si s'hi posen potser hi podran participar l'any vinent. Això sí, abans s'hauran d'haver empollat totes les estratègies per poder-se enfrontar, molt probablement, a un temible rival que s'està entrenant amb entusiasme.

Llibre(s)

Admirable C: Un dels moments més espectaculars de les aparicions d'ELLA als matins de TV3 és quan cedeix uns quants segons el protagonisme a la bellesa dels fenòmens meteorològics i atmosfèrics que els televidents escampats per tots els racons del país fan arribar, en format fotogràfic, a l'equip d'homes i dones del temps de la tele. Per agrair aquesta entusiasta col·laboració d'apassionats anònims per la meteorologia, Editorial Empúries i TVC han decidit en plena recta nadalenca recollir en un llibre les millors imatges arribades a la bústia de correu de TVC (com aquestes). Per Tomàs Molina, El nostre temps és...

"...una mostra d’agraïment a la quantitat de col·laboradors que comparteixen amb nosaltres, els meteoròlegs de Televisió de Catalunya, la passió per observar el cel. És sorprenent i gratificant comprovar el grau de compenetració al qual hem arribat amb els espectadors. Mentre nosaltres mirem per la finestra i ens sorprenem davant d’una posta de sol, un núvol, el pas d’un estol d’ocells, la boira, o la neu, hi ha centenars de persones que també ho observen i senten la necessitat de compartir-ho. Per això el llibre és un homenatge a tots aquells que també senten aquesta passió per la natura, i que gaudeixen aprenent de tot el que ens envolta, que és tan variat a casa nostra. El llibre que teniu a les mans és un recull de fotografies i breus explicacions dels fenòmens meteorològics catalans que ens han fet arribar els espectadors des de les Balears, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià".




Una de les imatges incloses al llibre, que s'ha presentat avui a la una del migdia a la FNAC Illa de Barcelona, és de l'admirat Sucarrats, tal com ens comentava l'altre dia.

Per cert, l'altre gran moment de fruïció matinal amb la Mònica és, òbviament, el del refrany del dia. Els dos admirables (i segur que moltes admirades i admirats del bloc) no ens oblidem que la Mònica n'està fent un recull per publicar-lo en format llibre. Però... quan sortirà?!