Avui a l'Avui

Admirable C: Des d'ahir que em compro l'Avui, ben d'hora al matí amb ganes d'acostumar-me al novíssim format del diari. I avui dijous encara he anat al quiosc més ben disposat per veure com han resolt l'antic sumplement "Rock & Clàssic" (on ELLA va ser protagonista fa temps d'una interessant entrevista...), ara rebatejat (i redissenyat) com a 20/30.



Amb el diari a les mans, m'he submergit en els mil i un racó que hi ha al nou suplement fins que els ulls s'han aturat damunt d'un nom: Mònica López.

Com un llunyà febrer al setmanari Presència, falsa alarma! La qui respon avui el qüestionari de "20/30" és la seva homòloga actriu.



Desitgem no haver d'esperar gaire temps perquè alguna ànima desperta de l'Avui ens entrevisti a fons "la nostra"!

La resposta. I el neguit

Admirable B: Davant l'"allau" de comentaris i el neguit cibernètic, la resposta a l'enigma d'ahir és: "Al mig com el dijous".

Per cert, compte amb la notícia que publica avui el contrastadíssim E-noticies: "Activa Multimèdia, la marca tecnològica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), presentarà el seu màxim desenvolupament en l’àmbit de la publicació automàtica de continguts: en SAM, el primer home del temps virtual. L’acte de presentació tindrà lloc a l’Hotel Urban de Madrid dijous que ve, 6 d’octubre, a les 12.30 hores. En l’acte, en el qual intervindrà el director general de la CCRTV, Joan Majó, a més del director de Tecnologia, Pere Vila, i del director d’Activa Multimèdia Digital, Joan Rosés, es mostraran totes les possibilitats que en SAM obre en el món audiovisual com a màxim exponent en publicació automàtica de continguts sobre noves plataformes".

Josefina de la Cava

Admirable B: Una web curiosa és la que ens ofereix Elforat.net: un generador automàtic de noms de pagès. Un que és de per si curiós, després de buscar el nom propi, de seguida li ha vingut al cap el nom de la seva musa... I, ai las!, heus aquí la nostra Mònica López rebatejada amb el nom tan rústec de... Josefina de la Cava.



I la nostra musa, tan amant de les dites tradicionals, avui n'ha fet una a l'estil "performance", tal com es pot veure en la imatge de sota. L'endevineu? La solució, demà.

"Monica. The Musical"

Admirable C: De poc que no tinc un cobriment quan he llegit el títol del darrer musical que s'ha estrenat als teatres de Broadway: Monica. The Musical.

Després d'alguns milisegons de desconcert, m'assabento que és una versió teatral de la tòrrida (i costosa) "relació oval" entre Monica Lewinsky i l'aleshores president dels EUA, Bill Clinton.








Ja ben tranquil·litzat, hi rumio una mica i em convenço que la nostra Mònica (la llicenciada en física, no la becària) podria protagonitzar amb molta professionalitat un "meteomusical" farcit amb cançons de tots els temps sobre el temps, espectaculars recreacions de fenòmens meteorològics dalt de l'escenari, lectures dramatitzades de refranys populars i danses de la pluja. Oi que fa?

Météo

Admirable C: Aquest dissabte Josep M. Calafell posava el dit a la nafra a l'apartat d'opinió de l'Avui:

'Méteo'
Des de ja fa temps al canal 3/24 i recentment a BTV he observat que a vegades s'utilitza de manera sobreimpresa la paraula Méteo (amb accent al 3/24 i sense a BTV) per anunciar la informació meteorològica. Personalment, crec que l'abreviatura clarament francesa amb accent i que habitualment és utilitzat per la televisió francesa no s'hauria d'utilitzar mai a les nostres televisions. Senzillament podríem escriure El temps o molt millor adoptar la variant valenciana L'oratge.

Prescindint que en francès se sol posar no cap o un accent, sinó dos ("météo"), el cert és que en Calafell posa damunt la taula una tendència "curiosa" en alguns mitjans catalans... i també a les webs de certs serveis meteorològics del país, com el català i l'andorrà.

A l'ull de l'huracà

Admirable B: Molt fàcil, però molt encertat, això sí. Quina feinada que tenen avui els nostres homes i dones, sobretot dones, del temps seguint l'huracà. El Francesc Mauri, ben d'hora al matí, a Catalunya Ràdio, ja ens explicava que els vents del Rita podien arribar als 320 quilòmetres per hores, amb precipitacions d'entre 300-400 litres per metre quadrat. I la Mònica, al matí, amb el comunicador matinal de TV3, també ha fet una immersió al fenomen huracanià. I el Toni Mestres, a migdia, al Temps de TV3, també ha fet un ampli desplegament del saber meteorològic.
Per seguir l'avanç del tercer huracà més gran i poderós de la història del Carib (més que el Katrina) una pàgina fantàstic, la del National Hurricane Center.
La imatge, sense ser un expert, és simplement espectacular.




Admirable C: Hi ha un bloc on ciutadans dels estats afectats per l'huracà Rita pengen informacions.

"As de la informàtica"

Admirable C: Ahir al vespre, sense voler-ho (ni saber-ho!), saltant d'una cadena a una altra vaig sintonitzar Televisió de Badalona. En un programa d'aquests d'entrevistes amb poca llum, A2Veus (?), xerraven una estoneta amb el "chairman" i il·lustre badaloní Tomàs Molina. I el vaig enxampar just al moment que celebrava la complementarietat i la bona entesa de l'equip del temps de TVC.



Per a ELLA, hi va haver un esment especial:

"La Mònica, amb els ordinadors, és un as".

No és la primera vegada que sentim en Molina parlar en aquests termes de la nostra dona del temps: el maig passat, en l'aparició estel·lar d'ELLA a l'Entre línies, en Molina ja hi declarava que "és especialment bona amb les màquines, és espectacular". Caram caram...

La febre dels vuitanta

Admirable C: Avui al vespre, cap a les 21.30, TV3 estrena una nova producció documental que reviurà la vida dels joves als anys vuitanta, una època tan desastrosa com captivadora (sobretot en el terreny estètic) on, per cert, "no hi havia mòbils (quan la gent quedava, l'hora i el lloc eren sagrats, res de canvis d'última hora), ni targetes de crèdit (es pagava en metàl·lic), ni correus electrònics (s'escrivien cartes), ni discos compactes (s'escoltaven discos de vinil), ni codis de barres (els caixers d'alguns supermercats s'havien de saber de memòria els preus de tots els productes) i els pisos valien tres o quatre milions de pessetes...". El programa, que es diu Els 80, es basa en les experiències de personatges populars "que ara s'atansen als 40 anys i que explicaran com van viure la seva joventut". Entre aquests "personatges populars" que hi passaran durant les properes setmanes hi ha el nostre estimat i lloat Espartac Peran:



"De nen, Espartac Peran somiava ser pallasso. Però les seves expectatives es van truncar el dia que va demanar feina al pallasso català Tortell Poltrona i li va contestar que era massa petit. En aquella mateixa època, l'Espartac va viure molt de prop un tema del qual es va començar a parlar als vuitanta, quan un familiar va emmalaltir de sida. A partir de llavors tot el seu entorn va canviar."

Malauradament, ELLA no ha estat inclosa en la llista de personalitats per qüestions d'edat: com ha dit avui a la tertúlia de les deu, "sóc més dels noranta". Una època que també deixa-la anar!

Blanc i negre

Admirable B: El món és ple de binòmis: el ying i el yang, el passat i el futur (el present no existeix), la lluna i la pruna, Faemino i Cansado, Baner i Flapi (no recordo com s'escrivien, sincerament)... Com la nostra musa: ahir, de negre; avui, de blanc. Quins contrastos.

Babutxes

Admirable C: La breu però intensa tertúlia que cada dia a les deu del matí s'han imposat en la nova temporada del programa en Cuní i la Melero amb na Mònica i n'Espartac (això sí que són contertulians!) dóna molt de joc. A més de saber el parer d'ELLA sobre temes de la vida quotidiana (avui la musa urgellenca no s'ha pogut lluir amb el tema dels mítics dinars d'escola perquè ELLA diu que menjava a casa), aquest nou espai de distensió i gaudi matinal ofereix un detall gens negligible per a la nostra incansable recerca: la Mònica asseguda. I és així com, per exemple, li podem descobrir al final de l'elegant conjunt jaqueta negre d'avui unes exòtiques babutxes (pres de l'àrab bâbûx i, aquest, del persa pâpûx) o, el que és el mateix, una "mena de xinel·la moresca sense taló ni talonera".

"La impossibilitat de la predicció"

Admirable C: Aquest és el títol de la conferència que pronunciarà avui dimarts al vespre Michael Crichton al CosmoCaixa de Barcelona. Crichton és considerat el creador del thriller tecnològic i científic i entre les seves obres hi ha títols com "Parc juràssic", "El món perdut", "Rescat en el temps (1999-1357)", "Sol naixent", "Congo" i "Presa". En la presentació de l'acte es diu:


"Hi ha moltes persones que creuen que és possible predir el futur. Una anàlisi dels darrers cent anys suggereix que aquesta creença és falsa. Si no podem preveure el futur, com hem de reaccionar davant el repte de l'escalfament global que s´anuncia per al segle que acabme de començar? En la conferència, Michael Crichton examinarà les dades publicades pel Comitè Intergovernamental de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, alhora que el progrés de la tecnologia al darrer segle i les seves implicacions per als propers cent anys".


Justament d'aquest tema va el seu darrer llibre, que Edicions 62 acaba de publicar en català amb el títol "Estat de por".

De l'acte d'avui, se'n parla en aquesta notícia de Vilaweb Lletres.

Llunàtica?

Admirable C: Sabem que a la nostra física preferida, ELLA, li agrada molt l'astronomia. Tot i que no tenim ni idea si és llunàtica o no, segurament deu estar contenta avui per l'anunci de la Nasa que tornarà a enviar astronautes a la superfície de la Lluna, després d'un lapse de tres dècades. Si tot va bé, la missió es podria concretar entre el 2018 i el 2020.



Com totes les pàgines de la Nasa, la dedicada a la tornada a la Lluna és completíssima.

Lo Cridaner

Admirable C: Sense deixar-me endur per l'esperit taxatiu/expeditiu, i amb la voluntat de donar un temps a la tornada televisiva del bo d'en Cartanyà, el primer capítol de divendres em va semblar a primer cop d'ull més "Lo Cridaner" que cap altra cosa. És a dir, humor de crits i renegades interminables. I el que per mi tenia més ganxo del personatge de Vicenç Cartanyà a la gloriosa època de "Set de notícies", les previsions meteorològiques, m'ho van deixar per al final... amb els crèdits sobreimpresos.

Sobre el primer capítol, n'han parlat Ferran Monegal (Lo de Lleida) i Gemma Busquets (Llamps i trons a Balaguer). Coincideixo parcialment amb el primer, i completament amb la segona.

I ja per tancar el tema, un clàssic de la internet catalana que pot anar prou bé per seguir la sèrie: Lo diccionari lleidatà-català.

Sitcom meteorològica

Admirable C: No sabem si hi ha alguna televisió que hagi dedicat mai una sitcom a un home del temps. Avui ho prova TV3, amb l'estrena de la sèrie Lo Cartanyà. Que se'l mirarà, ELLA? I encara més importants: que hi sortirà algun cameo, d'ELLA?!



Per cert, la web del programa no està gens malament... i té weblog, el tio!

Llargada

Admirable C: No hi ha dubte que la llargada de la meleneta de la Mònica ha estat un dels grans temes de debat post-estiuenc. Aquests dies, una vegada més calmats i ja plenament avesats (i convençuts) a la nova imatge d'ELLA, hem pogut comprovar que el debat encara no s'ha extingit del tot. I és que hi ha un detall que continua generant conversa, dubte i curiositat: durant el setembre, quantes vegades s'han acostat i han passat pels bruns cabells de la meteoròloga les "àurees tisores" de TV3? Una sola? Dues? Tres vegades!? Les opinions estan obertes, molt obertes!

La imatge del dia

Admirable C: A més de petar la xerrada amb l'Espartac, en Cuní i la Melero poc després de les deu del matí, la nova temporada d'Els matins ha comportat, en el terreny que trepitja ELLA, una altra important novetat. A més del refrany recitat cada dia a les nou i pocs minuts, ara la nostra Mònica estel·lar selecciona per a la intervenció de les deu i escaig una imatge meteorològica de totes les que reben a TVC.

Una magnífica idea, molt vistosa, que s'afegeix a "altres imatges diàries" igualment espectaculars com l'OSEI Image of the Day...



...la veterana Astronomy Picture of the Day (APOD) de la Nasa...



...i la més jove, però increïble, Botany Photo of the Day.

Ma(re) ferma

Admirable C: En el renovat format d'Els matins, a les deu i escaig en Cuní i la Melero s'asseuen amb la Mònica i l'Espartac i fan petar la xerrada sobre temes de la vida quotidiana. No està gens malament la idea, perquè així els admirats podem descobrir una miqueta més el pensament lluminós d'ELLA.

Avui hem sabut, per exemple, que la Mònica no es planteja ser mare (com la Melero) ara mateix, però sí que té ben clares algunes regles que s'han de seguir quan es tenen fills: "Una bufetada ben donada a temps va bé". Per afermar l'afirmació, la Mònica ens ha revelat un entranyable i tendre episodi de la seva infantesa: "A mi la mare em pegava amb la sabatilla". I ha afegit un altre detall vital: "Quan anàvem pel mercat (de la Seu), ma mare m'estrenyia amb força la mà cada vegada que jo volia alguna cosa". Ooooh...

Impacte visual

Admirable B: L'Admirable B (i el C també, em costa consta) estem vivint el nostre particular estiuet, el nou oasi de pau, de felicitat. I fins i tot des de la distància, cada dia n'estem més, de la nostra Musa. Això sí, trenquem una llança a favor del servei de perruqueria de TV3: després dels assaigs inicials, l'han encertada de ple.

Un valor en alça

Admirable B: Aportació d'urgència i fruit de l'esverament circumstancial. Tot i que ja fa dies que la seva imatge omple la graella del 3/24, avui arrenca la nova temporada d''Els matins', amb Cuní i Melero al capdavant, i l'astre dels nostres cels com a integrant d'aquest autèntic 'dream team' informatiu (sense oblidar-nos de l'Espartac Peran, l'home motoritzat).
Què n'hem de dir de la imatge d'avui. Aquí tenim les primeres imatges, cibernèticament acabades de sortir del forn, després de setmanes de nervis.





Uniforme de gala: blanc i negre, una proposta poc arriscada, però que té totes les garanties d'èxit. I fixem-nos en els penjolls que engalanen, que il·luminen el seu coll. Un coll que queda al descobert, en la mesura justa, gràcies a aquesta brusa descordada a consciència, però amb tota la finor. El tarannà en el plànol general, amb la seva carpeta sempre a la mà. I el traspàs de poders, el primer de la temporada, a l'Espartac, amb una mirada que bé val un tresor.





Per cert, el refrany del dia, arribat des de Ripoll: Al setembre, el mal temps és de tembre.

Astrocaminada

Admirable C: A ELLA li agrada l'astronomia. Als admirables ens agrada l'astronomia. A vosaltres us agrada l'astronomia. A tots ens agrada l'astronomia. Ergo, tothom a la quarta Astrocaminada d'avui dissabte, a les Masies de Roda. Com diuen a la web d'Amics de les Ciències de la Terra i de l'Espai...

Serà una caminadeta curta, a la llum de la lluna creixent. Al llarg del camí i a l'arribada trobarem diversos punts d'observació, on us esnenyarem les constel·lacions del cel de la nit, i els planetes visibles.

Dilluns!

Admirable C: Dos mesos o nou setmanes (com vulgueu) és el terrible temps que ha trigat a tornar en pantalla el programa on la Mònica excel·leix i reparteix coneixement i alegria cada matí als ciutadans i ciutadanes d'aquest país. Si el 8 de juliol es va acabar la temporada 2004-2005 d'"Els matins a TV3", dilluns en comença una altra, la 2005-2006, amb un canvi de nom ("Els matins") i, esperem-ho, amb més protagonisme per a ELLA.

La urgellenca

Admirable C: Al costat d'epítets com "musa", "astre", "llum dels nostres ulls" i "monstre catòdic", en aquesta pàgina també solem referir-nos a ELLA amb l'adjectiu substantivat "la urgellenca". El perquè d'aquest darrer terme l'heu pogut comprovar, ben comprovat, al fresc i dinàmic programa L'estiu en directe de dimecres passat.

Com a "despistats habituals" que som, els dos admirables érem com a mínim a Plutó quan va aparèixer la urgellenca al vespre de TV3. Sort que tenim anònims atents i simpàtics disposats a esmenar les nostres badades amb una bona dosi de voluntarisme i paciència per deixar les coses al seu lloc.

Un samarità anònim ens va explicar que "avui ELLA ha estat la protagonista d'un reportatge a "L'estiu en directe", passejant per la Seu d'Urgell". A més de servir "per recuperar-la amb els cabells llargs", el breu reportatge ens ha descobert que "li agrada el formatge, quan va a badar ho fa pel Parc del Segre i és una enamorada del claustre de la Catedral" de la Seu.

Gràcies a l'admirat lector i al 3alacarta, vint-i-quatre hores més tard hem pogut veure (potser és molt dir, això de "veure" amb el 3alacarta...) les evolucions de la gràcil Mònica, un estiuenc dimarts de mercat, pels carrers del "Seu" poble natal. I, com a bona enamorada de la seva terra, ens ha descobert el seu lligam íntim amb el Parc del Segre i, sobretot, amb l'esplèndid i històric monestir de la ciutat.

Si sou badocs com nosaltres, aquí teniu l'enllaç directe amb el vídeo del valuós reportatge.

Lo Cartanyà

Admirable B: És difícil de resseguir l'origen de la passió pels homes del temps. Ja des del temps de l'Antoni Castejón, passant per l'Alfred Rodríguez Picó, i arribant fins a la nostra entranyable i mai prou lloada Mònica López que els mapes del temps, a la petita pantalla, tenen una màgia especial.
I més. A partir del 16 de setembre, fem un pas més. La nostra, TV3, estrena la sèrie (sitcom) 'Lo Cartanyà', un projecte estripat, esbojarrat i amb humor desbordant amb en Vicenç Cartanyà com a protagonista. Lo Cartanyà, per als que no ho recordin, era l'home del temps més trempat i istriònic del Set de nit.

A veure si hi ha algun 'cameo' interessant!

Admirable C: Admirat B, et voldria recordar que aquest nostre bloc va destapar, el llunyà mes de març, que el bo d'en Cartanyà en preparava alguna de grossa. Res, per deixar-ne constància...

On ha 'Nat'?

Admirable C: Com cada començament de mes, m'encamino feliu i xiroi cap al quiosc més a prop de casa. Miro l'apartat de revistes i la localitzo. Ja tinc el "Nat" del setembre, amb el gat mesquer a la portada.



No me'n puc estar, tinc nervis i mono de tornar a veure després del llarg parèntesi estiuenc la Mònica en la seva interessant i pedagògica versió escriptora. Estripo els plàstics que emboliquen (excessivament!) la revista i els meus dits, amb una agilitat que desconeixia fins ara, es llancen a remenar les pàgines per plantar-se a la 8.

Sí, hi ha el "Calendari de la natura", la seva secció... però ELLA no hi és! Me l'han canviada, sense avisar, per en José Ángel Núñez, cap de climatologia de l'Institut Nacional de Meteorologia de València.

Mònica, on has "nat"?!

Llamps i trons!

Admirable B: Encara recordo com va començar aquesta singladura. Era el mes de gener i tot just encetàvem dies d'esvalotament meteorològic: fred i nevades arreu del país, fins i tot arran de mar. Ara, com ja és habitual el mes de setembre en aquestes terres, venen les tempestes a raig. Justament avui dimecres i demà dijous, el Servei Meteorològic de Catalunya ha emès una alerta per pluges fortes, i algunes zones del País Valencià també estan en alerta. Sigui com sigui, aquestes situacions de ben segur que fan gaudir d'allò més els nostres meteoròlegs.
De fet, aquestes tempestes que ja han descarregat durant els darrers dies (però que són molt lluny de posar punt i final a la sequera) ocupen la portada d'avui de molts diaris. El que més m'ha cridat l'atenció és el del diari El Punt (edició Barcelona): "La tempesta descarrega 21.000 llamps". Caram! Quin malbaratament d'energia! 21.000 són molts llamps. Que se'n podrien fer de coses si canalitzèssim l'energia. En tot cas, i per als més curiosos, hi ha aquesta pàgina on es poden consultar els punts on s'han produït aquestes descàrregues.
Ara se me'n va el cap... M'imagino la nostra musa, recollida a casa seva, amb els llums apagats, asseguda davant d'un gran finestral, i contemplant l'espectacle de la natura. Potser que torni a la realitat, no?

Admirable C: I també hi ha hagut huracans i tornados, benvolgut company! No ens estem de res, eh!?

Anar fent

Admirable C: Els dies passen i la Mònica, amb els seus cabells ben curtets, va fent en horari de tarda. Amb gràcia, amb decisió i amb precisió.

Astre interespacial

Admirable C: Si ahir dedicàvem una llarga (i merescuda) entrada al bo d'en Tomàs Molina, un home del temps àmpliament reconegut dins i fora del nostre país, avui ens veiem en l'obligació d'enaltir la Mònica una miqueta més amunt del pedestal.

I què millor, per aconseguir-ho, que fer ressonar el nom de la física urgellenca més enllà de les nostres fronteres, més enllà d'Europa, més enllà de la Terra, més enllà de la Lluna, més enllà de Mart... fins al planeta més llunyà del sistema solar, Plutó! Dit i fet, l'hem inclòs a la llista de noms que, en format CD, la NASA posarà a bord de la nau New Horizons quan surti properament cap al petit i fred planeta.



Ah! I nosaltres l'acompanyarem per si de cas!

"Chairman" Molina (crònica internacional)

Admirable C: Els més veterans d'aquest bloc deveu recordar que els dilluns, durant un bon grapat de setmanes, els dedicàvem a fer un tomb per l'interessant món dels homes i dones del temps de tot el planeta. Avui volem reprendre aquella sana tradició amb un homenatge a l'actual líder dels professionals del temps televisius: en Tomàs Molina. Per si no ho sabíeu, aquest trempat meteoròleg badaloní ocupa des de fa alguns anys la presidència de l'Associació Internacional d'Homes i Dones del Temps (IABM), amb seu a Irlanda.



Si hi fem una inspecció detallada, a la pàgina oficial de l'associació podem descobrir els objectius i les directrius que persegueix l'entitat, els congressos que organitza i, és clar, les animades festetes confraternitzadores que sorgeixen durant les conferències internacionals, amb el "chairman" Molina a primera fila:



En Tomàs, però, no únicament és una estrella fora dels Països Catalans. Al nostre país, la passió pel cap de l'equip meteorològic de TVC arriba a extrems fins ara no superats per cap altre home o dona del temps nostrat. Vegeu, si no, aquest poema que li dedica el "poeta de carreró" maresmenc Josep Garí i Pons:


El temps (maig de 2004)

Quan l'home del temps divaga
i la gent surt a esbargir-se
molt sovint es sol trobar-se
que de sobte el sol s'amaga.
Dita errata qui la paga
és aquell que vol fer festa
i una maligna tempesta
li fa malbé la jornada
i les cues de tornada
la cosa que més detesta.

Vull parlar-vos d'en Molina,
un del temps simpaticot,
que cada jorn fa el que pot
però no tot ho endevina.
N'hi ha un que s'amoïna
per uns fets molt normals,
cità uns sistemes frontals
que ja tapaven el Sol
sense veure que era un vol
d'uns centenars de pardals.

El dels pardals, si bé es mira,
és mentida, no els frontals,
ni caigué l'aigua a barrals
ni nevà al Port d'Envalira.
Cabrera farà la Fira,
el mes que el poema faig
i plou cada dia un raig,
reto al senyor Molina
a veure si l'endevina
quin temps farà el mes de maig.

(Mònica, has de fer un raconet urgentment al teu esperat llibre-refranyer per encabir-hi el poema, no et sembla?!)

Per a un coneixement més aprofundit del pensament del bo d'en Molina us recomanem aquesta entrevista de l'any passat, acompanyada d'admirables imatges.

És l'hora de gaudir-ne

Admirable C: Ja fa una setmana que la veiem cada dia amb la "nova fórmula". I si es repassen els comentaris d'aquest bloc és fàcil detectar un canvi progressiu, però decidit, de les opinions de la ciutadania admiradora respecte de la pelada de la meteoròloga urgellenca. De les crítiques majoritàries s'ha passat, a poc a poc, a l'elogi (desmesurat?). Sigui com sigui, en tindrem per molt de temps abans no tornin a brotar de la seva llonga cabellera les suggerents i mai prou valorades puntes. Així que posem-nos-hi bé i gaudim d'allò que tenim. I què tenim? Doncs una tallada més elaborada i sofisticada del que en un primer moment alguns van predicar a les entranyes d'aquest bloc.

Cop d'efecte

Admirable C: Suposem que per fer callar algunes veus crítiques que s'han aixecat contra el nou pentinat, la Mònica ha decidit recórrer avui a una arma infal·lible per neutralitzar opinions negatives: l'espectacular conjunt de texans i brusa verda.



Muts i a la gàbia!

Retorn traumàtic

Admirable B: Estimats lectors, lectores, estimat Admirable C i estimada Mònica, l'Admirable B torna a aterrar després d'una desintoxicació mediàtica de més de vint dies. I quina és la sorpresa quan, en obrir el bloc, em trobo el reportatge exhaustiu, ponderat (magnífic, en definitiva) del meu germà en aquesta aventura. La Mònica se'ns ha transformat. Haig de dir que encara no l'he vista en directe, i tot el que sé li ho dec al bloc.
Sigui com sigui, després del trasbals primigeni, sembla que, com diu l'altre admirable, la calma s'imposa, altrament com després d'una gran tamborinada. Haig de dir que el rinxolament inicial, amb segament dràstic inclòs, segons el meu parer, no li esqueia en absolut, ans al contrari. Amb tot, aquest allisament, com si fos una mar plana, afegit al tall de cabell curt, ens dóna una altra Musa. Com deia un dels comentaris, una Mònica més juvenil, i més pròxima (que ningú no se m'enfadi) a l'estil Raquel Sans. Fixeu-vos en la foto d'ahir dimecres, i compareu-la amb aquesta.