dimarts, de maig 31, 2005

Mònica, Toni, Mònica i no pas Núria

Admirable B: El periple d'aquest humil bloc ha estat fulgurant. Primer, recordem-ho, la premsa escrita. Més tard, la ràdio. I, finalment, la televisió. Deu ser això que alguns qualifiquen com la revolució de la blogosfera. Fins aquí, pot semblar (a nosaltres ens ho semblava, oi, Admirable C), que havíem tocat el cel.
Però quina sorpresa en donar-li la volta avui al tercer diari en català, El Punt. A la contraportada, l'escriptor Toni Sala parla del tancament d'un dels blocs més veterans de l'univers català, el del Carles Miró. I tot fent un repàs a la blogosfera a la qual abans feia referència, ves per on diu això:

Hi ha [...] blogs de dèries variades, com un que segueix i comenta les aparicions de la meteoròloga Núria López (La dona del temps)



Caram. En primer lloc, moltes gràcies. Però en segon lloc, Toni, permet-me que et digui de tu, que no es diu Núria, home, que es diu Mònica, que la nostra musa, que la màxima representant del nou 'star system' català es diu com el Centre d'Art que hi ha al final de la Rambla de Barcelona; com la santa d'origen africà, mare de Sant Agustí, que va aconseguir de convertir el seu fill; com la ciutat nord-americana. És que no has mirat mai el bloc i només n'has sentit a parlar d'esquitllèvit?
Per cert, que de nou li hem de donar les gràcies a Plandiura, que aporta una nova mostra de mediatisme (no sé si està ben dita, aquesta paraula) d'aquest bloc. El 30 de maig, al programa del gran, de l'incombustible, del tot poderòs Antoni Bassas, el periodista Vicent Partal i el crític literari Oriol Izquierdo van parlar de blocs. Es veu que la setmana vinent fan un congrés sobre la relació entre els blocs i el dietarisme literari. I jo em pregunto: com és que no ens hi han convidat?

Admirable C: Que com és que no ens hi han convidat, B? On veus literatura, tu, en aquest nostre bloc?

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Doncs no ho sé... potser hi hauriem d'anar, clar que sense invitació, no sé si seriem ben rebuts. No som públicament famosos (encara), només tenim una part freak.

6:09 p. m.  
Anonymous Anònim said...

És una veritable llàstima que en Miró tanqui. Un noi com cal, d'arrels trempolines i terrassenques, que aixeca les faldilles a l'actualitat per veure com du les calcetes...
Salut, mestre Miró, sempre t'estimarem, encara que no tinguem on deixar posts i els haguem de disseminar pels blocs amics.
L'article de Toni Sala, excel·lent, et fa justícia.
SALUT!

6:19 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home