Sense paraules. La realitat sempre supera la ficció

Admirable B: He estat a punt d'ennuegar-me amb el pastís de postre de músic a les vuit del matí. Sempre vaig endarrerit, ho he de reconèixer, és per això que els diumenges llegeixo la premsa de dissabte. I com que a casa sóm molt sensacionalistes (ai, las!) llegim El Periódico, amb els seus suplements com ara el Teletodo. I quina ha estat la meva sorpresa quan a la pàgina quatre de dissatbe 26 de febrer m'ha vingut als ulls aquesta imatge:



Gairebé no m'ho creia. Creia que tot era producte de la son i fins i tot he dubtat dels components del cafè amb llet que tenia al davant i de l'esmentat pastís de postre de músic. I si hi havia substàncies psicotròpiques. Després de pessigar-me diverses vegades i, inevitablment, fer-me mal, he vist que allò que estava vivint era absolutament i que, com no s'ha dit mai, la realitat sempre supera la ficció.
El ressó del nostre bloc és impressionant, espectacular, sense precedents. I jo em pregunto: quan ens convidaran al Club amb l'Albert Om? O al Minoria Absoluta del Toni Soler? O al Salsa Rosa? O, fins i tot al Crònicas Marcianas?

Moltes gràcies a la gent del Teletodo. I moltes gràcies a Ella, la nostra musa, sense l'esperit de la qual tot això no hauria estat possible.

Admirable C: Buf, què ens està passant, B?! Jo, de tot l'articlet del Teletodo, em quedo sens dubte amb la foto: i és que com diu la ja veterana supporter d'aquest ínclit bloc Francesca, cal reivindicar la "naturalitat catalana" de la Mònica sense potingues a la cara. I jo encara hi afegiria més: que no es deixi treure les lleganyes! Visca el sobadisme quotidià! Gràcies.