Quatre gotes

Admirable C: Quan tinc una miqueta de temps llegeixo. Quan dic llegir, em refereixo exclusivament a la pràctica de la lectura de llibres impresos: ni pàgines d'internet, ni premsa, ni blocs, ni revistes... I quan llegeixes, aprens i descobreixes coses. Oimés quan el que tens entre mans és un tros d'obra com Viatge a la Catalunya Vella, de l'incomparable Josep Pla.

En un dels capítols, titulat "Quatre gotes", mestre Pla descriu amb la seva precisa i planera ploma la pluja del nostre país. Contràriament al que em pensava, la famosa frase "Al meu país, la pluja no sap ploure", que fins ara jo solia atribuir a en Raimon, ja la va pronunciar gairebé literalment l'escriptor empordanès en un passatge memorable:

"En el curs dels meus viatges del país, em sorprèn de vegades un aiguat. Hi ha èpoques de l'any que són perilloses en aquest sentit. Si m'hi trobo en despoblat em fa passar una estona desagradable. Si m'agafa a sopluig, en un poble petit, per exemple, m'ajuda a comprendre com anem muntats.
El nostre règim meteorològic sol ésser abrupte i esgavellat. La pluja, sense anar més lluny, és tan indocta que de vegades sembla que no sap ni ploure. Generalment no plou, però quan cauen quatre gotes es produeix el que els italians anomenen un finimondo. L'aigua cau del cel a bots i barrals, com si la regalessin, els teulats regalimen de tots cantons, les canalitzacions no poden engolir, els carrers es converteixen en rierals, els camps es neguen i els nostres minúsculs rius, que estan com a l''època prehistòrica, per mica de pretext que tinguin fan els estropicis de rutina, habituals. Gairebé tota l'aigua es perd. Vint-i-quatre hores després de l'aiguat, els rius i les rieres queden secs i exhausts".

Aixeco els ulls del llibre i miro cap al cel: em sembla que avui les paraules de Pla no es faran realitat...