Impressionant. Sense paraules

Admirable B: Quina impressió, de bon matí. Tot just començava el programa d'en Cuní i ja hem tingut el sotrac més gran del dia, fins i tot m'atreviria a dir que del mes. La Mònica, la nostra Dama del Temps, ens ha sorprés amb un nou look. No pas pel arrissat, no pas un serrell juganer, no pas un rínxol rebel... No. La Mònica ha triat un monyo. Sí, sí, monyo, o sigui, un lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecte al darrere del cap (segons la definició del DIEC).

Haig de dir que els canvis, a vegades, m'espanten. Què voleu fer-hi? Cadascú té les seves dèries, els seus traumes personals. Ara bé, en aquest cas, haig de dir també que les imatges d'avui, tant de cara com de perfil, ens aporten una nova perspectiva de la dona del temps. El servei de perruqueria de TV3 (mai prou valorat i del qual algun dia n'haurem de parlar més a bastament) ha fet una molt bona feina. El cabell de la Mònica és preciós, no ho hem dubtat en cap moment. Però aquest pentinat li resalta el rostre, allibera espais i faccions que amb el cabell solt queden ocultes o, si més no, en segon pla. I noteu el blau, un color poc habitual en el seu vestuari quotidià. Quantes novetats concentrades!



La meva (nostra, oi, Admirable C) felicitació a la nostra musa que, dia rere dia, no fa altra cosa que sorprendre'ns. Quina raó que tenia en Jordi, quan deia que era coqueta.

Admirable C: Estic d'acord, admirable B, amb tot el que dius (no hi ha dissidència, en aquest bloc!). Però vull aportar un element que ja havíem introduït fa una o dues setmanes arran d'un recolliment de cabells menys agosarat que el d'avui: m'ensumo que l'ínclit servei de perruqueria de TVC està adobant el terreny per tallar (segar!) els cabells de la nostra deessa matinal! Tenen el meu vot, si és que té algun pes! Visca els canvis!

D'altra banda, deixeu-me aprofitar l'avinentesa del tema central d'avui, el "monyo", per mirar de recuperar una de les moltes paraules que han caigut en desús en la nostra llengua: tannara. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear dels cracs Alcover i Moll, tannara és justament la "trena de cabells embolicada en forma rodonenca". En una segona accepció, i en masculí, un tannara és un "ximplet, beneitó", segons van recollir els dos filòlegs a Puigcerdà... que tot bon admirable sap que és a poca distància de la Seu d'Urgell.

Amb aquesta informació, potser podríem canviar el titular del post per Tannares amb la tannara. És una opció.