Mai plou a gust de tothom. Una llança a favor de la meteorologia / Senyals globals

Admirable B: Catalunya, diuen, viu una de les sequeres més importants dels darrers anys. Tant és així que al poble de Cabra del Camp (a la comarca de l'Alt Camp) aquest cap de setmana treuran el Sant Crist al carrer, de passeig, per demanar aigua per als conreus. La situació desesperada de la pagesia duu a confiar en la providència perquè faci un miracle que sembla difícil d'aconseguir. I us preguntareu: per què l'Admirable B ens explica això? Què té a veure amb la musa catalana de la meteorologia? Doncs mireu, en Josep Cuní, en donar pas a la nostra meteoròloga, quan passaven pocs minuts d'un quart de nou del matí, li ha demanat si la pluja estava a prop o no. La Mònica, dominant la situació, se l'ha mirat i decididament li ha dit que no, que els mapes no indicaven pas pluja a curt termini.



I fent un tomb i adreçant-se directament a la càmera ha esbossat breument la feina no sempre fàcil de les dones i els homes del temps. I és que, com diu la dita popular, no plou mai a gust de tothom. La nostra musa s'ha queixat del fet que quan hi ha previsió de pluges, els empresaris turístics li truquen (literalment) per dir-li que no exageri, que no n'hi ha per tant, que la gent s'espanta i no va als restaurants i a les terrasses. I, de l'altra banda, els pagesos, quan no plou, es queixen perquè els conreus estan secs. Diguem les coses clares. Els meteoròlegs no tenen una bareta màgica per fer ploure o que faci sol a voluntat. Si fos així, amb l'experiència empírica sobre el funcionament del món, no ens posaríem mai d'acord. Trenco una llança a favor de les prediccions objectives, ben fetes, independents de qualsevol pressió que no fa res més que posar pals a les rodes d'una professió amb un alt percentatge de component científic.

Admirable C. Doncs fixa't com són les coses, B, que ja fa dies que arrossegava un comentari i que no em decidia a publicar sobre el tema. Es titulava Senyals globals i passo a escriure'l aquí:



Els caps de setmana, com a mesura de xoc per superar el trauma de no tenir la Mònica a la petita pantalla, solc abstreure'm de la realitat urbana i quotidiana pujant a una arraconada vall sense cobertura. El que sí que hi ha, en aquella vall, són gent de la terra de tota la vida. I amb ells sorgeix, habitualment, un tema de conversa: el temps. "Quin temps farà demà?", pregunto; "Demà t'ho diré", em responen. I és que, contràriament al que em pensava abans d'arribar a aquestes remotes contrades, els ancestrals "senyals" del temps han deixat de fer servei i són, més aviat, causa de desorientació entre la pagesia. Per això miren amb tant d'interès per televisió, arribada a aquest racó de món fa just quatre anys, les prediccions meteorològiques de l'equip de TVC. I, també com a ciutat, comencen a caure en l'etern i enganyós debat dels encerts i els errors dels homes i dona del temps.