Somriure angelical fora de guió

Admirable B: Avui sí que ens ha dedicat (no pas a nosaltres, sinó a tots els espectadors) un somriure angelical, admirable (m'atreviria a dir). Fins i tot hi ha hagut una interpelació amb un dels tertulians de la taula, el periodista Lluís Foix. No sé pas què s'han dit (tenim la tele sense volum i no he encertat a trobar el comandament), però devia ser força divertit perquè avui l'hem pogut veure en una faceta potser no tan habitual: lluny de la rigidesa que imposa la predicció meteorològica, avui s'ha saltat el protocol establert pel guió i s'ha permès aquesta llicència que ha fet les delícies dels seus seguidors.



Per cert, Admirable C, reprenent el tema dels colors que més li escauen... Crec, definitivament i després de veure el model d'avui, que el blanc i les seves variants (blanc, blanc trencat...), especialment en forma de jaqueta/americana, li queden, com diuen en espanyol, "que ni pintaos".

Admirable C: Per al·lusions agafo la paraula en aquest post del B. I és que estic del tot d'acord que m'ha sorprès molt gratament la blancor amb què se'ns ha presentat avui la Mònica. Però una vegada sincerat, també haig d'afegir que segons el meu humil entendre no lligava "ni en pintura" (seguint el teu símil pintoresc, B) el blanc de la jaqueta amb el marró trencat dels pantalons! Valga'm 10, quina distonia! Ja em perdonareu, però jo estic en aquest bloc admiratiu a les verdes i a les madures.