I sense espines...
Admirable B: Tenim un Rosa de Foc (en majúscules)... I el que és més important... sense espines. Aquí tens uns versos, no pas propis, sinó de Verdaguer:
A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.
posted by Admirable @ 09:39
2 Comments:
Ai, mare, que aquests dos homes fan poesia de la seva mirada!
us en deixaré una:
la ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor;
és la meva enamorada,
que ve al temps de la calor
qui ho diu que ella no és ginesta?
(el poema seguia, però no trobo que l'hagi d'escriure tot: potser a ella no li agradaria)
Admirable C: Ja que ens fiquem en terreny poètic, per què no li dediquem un "Google Poem" a la Mònica, admirable B?
Per exemple, introduint-hi "la dona del temps" i escollint català.
No és un escrit verdaguerià i hi caldria una polideta... però el fet, el fa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home