dilluns, d’abril 25, 2005

I sense espines...

Admirable B: Tenim un Rosa de Foc (en majúscules)... I el que és més important... sense espines. Aquí tens uns versos, no pas propis, sinó de Verdaguer:


A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

2 Comments:

Anonymous joanet said...

Ai, mare, que aquests dos homes fan poesia de la seva mirada!

us en deixaré una:
la ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor;
és la meva enamorada,
que ve al temps de la calor


qui ho diu que ella no és ginesta?

(el poema seguia, però no trobo que l'hagi d'escriure tot: potser a ella no li agradaria)

12:08 p. m.  
Blogger Admirable said...

Admirable C: Ja que ens fiquem en terreny poètic, per què no li dediquem un "Google Poem" a la Mònica, admirable B?

Per exemple, introduint-hi "la dona del temps" i escollint català.

No és un escrit verdaguerià i hi caldria una polideta... però el fet, el fa.

1:22 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home