dimecres, de març 09, 2005

Avui és un dia trist, però...

Admirable B: Avui és un dia trist. Llegia a la premsa que tanca definitivament el Museu del Vent, que des de feia una mica més d'un any, tenia la seu a l'Aldea, a les Terres de l'Ebre. Fent una mica d'arqueologia cibernètica, he llegit que era un tribut a aquest fenomen meteorològic, metàfora de la llibertat, i que recollia tot allò relacionat amb el vent, des de diversos punts de vista: científic, geogràfic, popular, literari... Tot i que tanca les portes, l'Associació Museu del Vent roman activa i manté activa una nova pàgina: www.mottif.com/clientes/museudelvent.
I, automàticament, han vingut al cap tot de noms de vents: mestral, tramuntana, xaloc... I Ella, el vent que empeny les veles del nostre vaixell, la brisa que juga amb els nostres somnis, l'oreig que ens ajuda dia a dia a superar el tedi. Que ens en podria explica de coses sobre el vent! I m'han vingut al cap els versos del gran poeta Ausiàs March, mestre de mestres. Un tribut a l'amor i als vents. I un tribut també a la nostra musa.

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar:
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn