divendres, de novembre 25, 2005

De jornades

Admirable C: Aquest cap de setmana la meteorologia del país està de congrés. L'Associació Catalana de Meteorologia (aka ACAM) organitza, des d'avui fins diumenge al CosmoCaixa de Barcelona, les onzenes Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, el principal espai d'encontre anual dels afeccionats i professionals (apassionats, vaja!) del temps al nostre país.

"Les jornades constaran d'un acte institucional per a commemorar els 75 anys de la publicació de l'Atles internacional de núvols i el 75 aniversari de la mort de Josep M. Algué, i de blocs de ponències sobre qüestions de gran actualitat lligades a la meteorologia de la Mediterrània occidental i a tècniques modernes de predicció i d'anàlisi meteorològica. A més, hi haurà una sessió dedicada a la situació de mànegues i fiblons que varen afectar Catalunya el 7 i 8 de setembre, més una taula rodona sobre l'estat actual de les transferències en matèria de meteorologia entre l'estat i la Generalitat."

En matèria de convidats i ponents, el nivell i l'interès del que hi diran és assegurat:

"Hi intervindran especialistes de la NOAA, del Met.no (Norske Meteorologisk Institutt), Instituto Nacional de Meteorología, Servei de Meteorologia de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona."

D'entre la llista de ponències, m'he quedat penjat amb la de dissabte a les cinc de la tarda: "Use of satellite observations in the NOAA/JCSDA data assimilation system". I no tant pel tema, que no hi entenc ni un borrall, com per la ponent, Lídia Cucurull, una catalana dins la Meca de la meteorologia mundial, la NOAA.



L'ACAM es va crear la tardor de 1995 amb motiu del 125è aniversari del naixement i el 25è de la mort d'Eduard Fontserè i Riba, "considerat el pare de la meteorologia catalana".



Fontserè va ser el fundador i primer director del Servei Meteorològic de Catalunya i president de l'Institut d'Estudis Catalans, intermitentment, de 1950 a 1953. A més de tots els coneixements sobre meteorologia i sismologia que va acumular, a Fontserè devem també el vocabulari meteorològic català, encara ara punt de referència obligat malgrat el mig segle passat des de la publicació (1948).

Actualment hi ha un Laboratori d'Estudis Geofísics a Barcelona i un institut públic a l'Hospitalet de Llobregat que porten el seu nom.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

De veritat esteu xiflats per la Mònica, o és de conya? Jo al·lucino, la veritat. Com a dona no em diu res de res, com a presentadora de TV, justeta, i com a Meteoròloga ni en parlem. Quin és el seu més gran merit? Ser amigueta de Déu(Tomàs Molina). Sovint s'empassa fets meteorològics , com per exemple sortir en directe dient que el temps està tranquil, i en aquell moment haver-hi tempesta a Tarragona (2 cops). És clar, suposo que per a una presentadora del temps és més important passar per maquillatge i estar "mona", que consultar les imatges del radar! Au, feu-vos-ho mirar.

11:52 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home