Deixi'm que li digui una cosa, senyor Cuní

Admirable B:

Carta oberta a Josep Cuní.
Estimat senyor Cuní. No sé gaire bé com començar aquestes breus ratlles. Així que ho faré tal com ho fan els polítics. Deixim que li digui una cosa. Gràcies. Gràcies per fer-nos gaudir cada matí amb la nostra dona del temps. Gràcies per donar-li cada cop una mica més de protagonisme, traspassant la simple predicció meteorològica per deixar que ens expliqui quins tipus de núvols recorren el país o quin per què un vent determinat bufa en una zona de Catalunya. Gràcies, insisteixo, per fer-nos gaudir d'un vertader (aquest sí) tarannà (talante, que en diuen a Espanya).
Tot això hauria volgut dir-li divendres al vespre, quan vaig topar-me amb vostè a la Casa del Llibre de Barcelona. Però hom és vergonyós i tímid (també), i no vaig considerar oportú de fer-li un prec d'aquestes característiques quan era a punt de decidir-se per una llibre.

Atentament,

Admirable B