dilluns, de novembre 14, 2005

L'altra "guerra freda" (crònica russo-americana)

Admirable C: Avui volem parlar d'una qüestió que normalment fa aparèixer un somriure d'incredulitat entre els meteoròlegs i els especialistes en ciències de la Terra, però que alhora genera força literatura i articles a la premsa: la guerra meteorològica. Evidentment, no ens referim a la batalla per l'audiència dels homes i dones del temps d'una cadena televisiva o radiofònica i una altra. No, del que volem tractar és dels programes militars que, especialment des de la guerra freda, han dut a terme les anomenades superpotències per mirar de dominar el temps en benefici propi i, per tant, com a arma de destrucció massiva contra l'enemic. El tema, recurrent sobretot als mitjans nord-americans, ha tornat a sorgir darrerament amb força arran dels ciclons Katrina i Rita, que han sacsejat severament territori EUA.

El setmanari Business Week ha fet, per exemple, una cronologia d'aquesta peculiar cursa armamentista: després de la segona guerra mundial els EUA van començar a explorar aquesta via, però no va ser fins al 1967, al Vietnam, que no es va concretar un projecte d'arma meteorològica. Es deia, diu la revista, Popeye Project, i tenia per objectiu allargar la temporada del monsó per dificultar el moviment de tropes vietnamites a la jungla. Davant la inquietud de l'ONU, el 1978 el Pentàgon va aturar aquesta línia de recerca. Però els militars nord-americans hi han continuat pensant. El 1996, un grup d'oficials de Terra i Aire dels EUA van publicar l'informe "La meteorologia com a multiplicadora de força: dominar les condicions atmosfèriques al 2025".

I recentment el meteoròleg nord-americà Scott Stevens ha afirmat que especialistes de l'exèrcit rus podrien ser al darrere dels devastadors efectes de l'huracà Katrina sobre Nova Orleans. Stevens està convençut que, des del període soviètic, Rússia disposa d'un aparell secret amb impacte sobre el temps. Una denúncia també a la inversa: fonts russes desconfien de la tasca real que es desenvolupa al centre de recerca d'Anchorage (Alaska) High Frequency Active Auroral Research Program (HAARP).