diumenge, de febrer 13, 2005

Coses al tinter

Admirable C: La xerrada hertziana amb la Mònica (i marciana, deu pensar ELLA) va ser, com us podeu imaginar, corprenedora i iniciàtica per als dos admirables servidors de tots vosaltres.



Però també va ser fugaç.

Davant d'això, ens veiem en l'obligació, ara i aquí, de complementar alguns arguments a favor de l'existència d'aquest weblog i de la tria de la meteoròloga més eixerida del món catòdic com a objecte del nostre desig... informatiu.

D'entrada, un motiu bàsic: no ens enganyem, tothom és carn mitòmana. I com a mitòmans en actiu, en latència o en potència, els dos admirables topàvem amb un obstacle: cap dels mites vius o desapareguts que ens envolten i de què tenim coneixement ens fan o ens feien el pes. Descartada la típica mina mitòmana d'Eurovisió (tot i que, ho confessem, estem enganxats a La mirada interior de Marian van de Wal), vam decidir centrar la recerca del nostre ésser mitificable a la televisió, i en concret a TV3, "la nostra". Amb l'objectiu centrat, calia enfocar-lo en una persona de carn i ossos. I, sobretot, ens calia mirar de superar el fanatisme fàcil d'estrelles ja molt gastades, com la Mari Pau Huguet. Ens calia, en definitiva, renovar l'star system mediàtic català amb algú proper a l'espectador, còmplice amb els ciutadans normals, de posat humil, tracte agradable i professionalitat contrastada. No en teníem dubte: era ELLA, la física urgellenca, la que ens havia de sotmetre a la tirania del súbdit mitòman.

1 Comments:

Anonymous Lluitador said...

Mònica, estàs guapíssima amb els cabells recollits.

Quina alegria trobar avui aquesta web, m'heu fet molt feliç.

4:23 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home