La dona del temps

Tal dia farà un any

2006-01-23T00:01:00.000+01:00

El 21 de gener de 2005 vam començar a escriure, com qui no vol la cosa, aquest vostre bloc. Això significa que dissabte hem fet un any. O, el que és el mateix, 365 dies, o 8.760 hores, o 525.600 minuts de seguiment exhaustiu de les evolucions de la Mònica López a la petita pantalla i, molt de tant en tant, fora. Per completar les macroestadístiques de l'any podem afegir que han estat 295 les entrades escrites pels dos admirables (una al dia, si hi descomptem els caps de setmana: no us podeu queixar!), 3,20 euros el pressupost que ens hi hem gastat (el preu de tres tallats) i 100 les visites diàries de mitjana que rep el bloc des que vam tornar de vacances al setembre.

Són xifres que fan respecte: probablement el mateix respecte que li va fer a la Mònica quan, en una entranyable entrevista a tres bandes que vam mantenir a COMRàdio el febrer de 2005, li vam definir el naixent bloc com un "projecte". I el "projecte" ha donat molt de si.

A la Mònica, per exemple, l'hem seguida amb lupa de cap a peus (sense oblidar-nos les mans). I també fora de l'estudi, quan l'ocasió ho requeria o quan agafava la "carxofa" i sortia a buscar la notícia. I no ha estat difícil perquè, l'any que hem deixat enrere, tot el que envolta la Mònica i ella mateix han estat, curiosament, ben sovint al centre de l'atenció mediàtica: han sortit sèries i films dedicats a la professió meteorològica; hi ha hagut una frenètica activitat d'huracans; l'equip d'Els matins ha rebut l'Ondas; hi ha hagut un espectacular eclipsi just damunt dels nostres caps... i ELLA, a més de ser protagonista d'incomptables reportatges escrits i televisius, ens ha despuntat com a conductora revelació d'esdeveniments culturals i ha entrat, amb veu i mèrits propis, a la Viquipèdia i a l'Internet Movie DataBase.

Però no sols això. També l'hem ajudada, entre tots i totes, a completar l'esperat llibre de refranys (que encara ens deu!). Hem respost memes de la comunitat blocaire. Hem tingut descendència (!). Ens hem acabat interessant per altres homes i dones del temps, d'aquí i d'allà (Gran Bretanya, França, Itàlia, Japó, EUA i Galícia). Li hem descobert objectes no identificats rondant-la. Li hem trobat semblances. I l'hem vista amb formosa cabellera, amb cabells ben curts, amb permanent i a l'estil cleopàtric, amb melena recollida... i molt estiuenca. A la Mònica, també li hem fet regals i detallets, cançonetes i poesies. I ella ens ha deixat (gràcies!) frases per al record. Hem pogut admirar, durant l'any, el duo més dinàmic i juganer de la televisió matinal. I a la nostra musa del temps, li hem posat uns quants sobrenoms. Hem intentat portar el seu nom pertot arreu... i fins i tot més enllà de l'atmosfera. Hem tingut, ras i curt, moltes alegries.

I, el que és més important, moltes satisfaccions. D'entrada, perquè a través del bloc ha aflorat finalment i decididament l'admiració de moltíssima gent per la meteoròloga més matinera de TV3. I satisfacció, també, perquè un dels objectius que ens vam marcar espontàniament a l'esmentada entrevista radiofònica del febrer de 2005, fer pujar la urgellenca en les cerques de "Mònica López" (i variants) a Google, s'ha complert amb escreix. I això que el repte era complicat! Ho vam prometre en antena, i ho hem complert!

Les lectores i lectors, a través de desenes de comentaris i missatges, també han estat una gran font de satisfacció íntima per als admirables. Un homenatge sincer i agraït, doncs, a tots ells (i especialment al Salva, per haver estat el primer!) i, és clar, als blocaires que ens han afegit a les seves navegacions rutinàries per la xarxa. Tots trobareu en aquesta pàgina, d'aquí a alguns dies, un present (en procés d'elaboració!) per les aportacions i la fidelitat. Merci també al JJ pels dibuixos (en tenim un de pendent, eh!) i al mesopotànic EB per les fotos. I ja que parlem d'agraïts homenatges, volem deixar constància del nostre agraïment admiradíssim als afeccionats a la meteorologia i homes i dones del temps locals escampats per tota la geografia...

L'agraïment també és per a Google i les seves indispensables eines, sense les quals potser no ens hauríem llançat a l'aventura: el cercador, l'editor del bloc, el correu i els avisos de notícies.

I, SOBRETOT, gràcies a ELLA per la professionalitat, el "savoir faire", l'esforç de llevar-se de matinada per servir la comunitat i... la immensa paciència! Mònica, t'admirem! (i no t'oblidem)

PS: I sí, tot això és per dir que, tal com ens havíem plantejat els dos admirables fa alguns mesos, el primer aniversari marca la fi del bloc. Tenim feines, famílies i amistats per mantenir... ;)

PS2: Caram! Deixem el bloc un dilluns i, dimarts, la Mònica se'ns posa afònica. I la resta de la setmana, fent llit a casa amb grip i substituïda per en Mauri!

Tant l'ha afectada, la nostra dura decisió? ;)

PS3: Merci Pistoleta i Pans de pessic. Nosaltres també us trobarem a faltar!

L'home del temps més dolç

2006-01-20T19:01:00.000+01:00

Admirable C: L'altre dia em va passar per alt l'entrevista d'homes i dones del temps a RAC1, que el bon admirable B sí que va escoltar... Doncs avui s'han capgirat els papers: mentre en B badava, un hom ha vist en viu i en directe les evolucions de l'home del temps "més dolç" (per allò de les pastisseries Mauri, segons la Tània Sàrrias) al programa "TVist".

Ens hi ha revelat, amb el seu excel·lent tarannà, el llarg currículum d'home del temps a la CCRTV: va entrar a Catalunya Ràdio fa dues dècades (amb 18 anys!), i a TV3 fa disset anys.

Pitonissa López

2006-01-20T08:44:00.000+01:00

Admirable B: Li ha hagut de recordar, el gran Cuní. Es veu que ahir dijous, la Pitonissa López va dir que, o la sonda New Horizons sortia aquest mateix dia o no sortia. Parlava de les condicions meteorològiques, és clar... O potser és que... també té poders de veure el futur. Sabia la nostra Musa que la sonda sortiria de matinada? Té connexions directes amb la NASA? És més... la NASA va trucar-la perquè li fes cinc cèntims sobre la previsió meteorològica a Cap Canaveral? Massa incògnites. Trucaré en Mulder i l'Scully.

Plutònica López

2006-01-19T19:18:00.000+01:00

Admirable C: Sempre que li'n donen l'oportunitat, sempre que veu una escletxa, la Mònica López es presta a explicar-nos, en paper o en directe, els fenòmens astronòmics que tant l'apassionen.

Avui el director d'"Els matins", dom Cuní, li ha concedit deu minuts perquè expliqués, de la manera més didàctica possible, què pretén l'agència espacial Nasa amb el llançament, algun dia d'aquests, de la sonda New Horizons.

I la Mònica, és clar, no ha desaprofitat l'avinentesa. Ha instal·lat al plató un espectacular sistema solar prestat (tot i que ha declarat que ja el voldria tenir a casa...), i ha explicat que la sonda vol arribar el 2015 (~~o el 2020, si s'envola després del 3 de febrer~~ i que s'ha envolat avui al vespre) a Plutó, el planeta més petit i que s'allunya més del Sol.

Gairebé fora de temps, i amb en Cuní pressionant, la "Plutònica" encara ha tingut temps d'oferir-nos la previsió meteorològica de Cap Canaveral i un grapat de webs... com aquesta.

PS: Ep, fent un repàs he recordat que la Mònica (almenys el seu nom) va camí de Plutó!

El lloc més sec de la Terra

2006-01-19T01:03:00.000+01:00

Admirable C: Fa quatre dies ens meravellàvem de descobrir que a Qatar, un dels petits estats del golf Pèrsic, també hi plou. Molt de tant en tant, sí, però alguna gotellada a l'any hi cau. Ara, a través d'aquest interessant reportatge del Diari de l'Escola, hem descobert, avui sí, que hi ha un lloc a la Terra on es té constància que no hi ha plogut ni una gota des que hi ha registres pluviomètrics.

Senyores i senyors, benvinguts al desert xilè d'Atacama, en l'any internacional dels deserts i la desertificació!

"Nat", refugi de meteoròlegs

2006-01-18T12:58:00.000+01:00

Admirable C: Més enllà de l'interessant i revelador tema d'aquest mes triat per la Mònica López per a la seva secció a la revista "Nat" (l'estel dels Reis d'Orient: recomanable perquè aporta alguna "nova" al tema)...

...el que ens ha sorprès més del número de gener és que la plantilla de col·laboradors sorgits del món de la meteorologia nostrada s'amplia cap al final de la revista amb un article sobre la predicció d'allaus a càrrec de... l'Eliseu Vilaclara.

Us en recordeu?!

Ella... no hi era

2006-01-18T12:09:00.000+01:00

Admirable B: Ella, no hi era. Aquesta va ser la primera cosa que vaig pensar en sentir l'anunci del programa del Toni Clapés, Versió Rac 1. I és que ahir a la tarda, pels volts de les sis, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula 'El hombre del tiempo', va preparar un debat a tres bandes sobre el món de la meteorologia, i concretament dels meteoròlegs. A la palestra dos homes i una dona: Miquel Vernis, home del temps de Rac 1, Francesc Mauri, de Catalunya Ràdio i TV3, i Míriam Santamaria, de TVE.

Tot i la manca de la nostra referència suprema, res no va impedir que escoltés atentament les anècdotes i les històries que van explicar. De manera succinta en destaco algunes:
- que el gran Francesc Mauri va començar a interessar-se per la meteorologia de manera autodidacte, i que no va ser fins més tard que va estudiar geografia.
- que l'espai del temps de TV3 dura cinc minuts, mentre que el de TVE al canal internacional només un minut i mig
- que el 95% dels correus electrònics que reben (un nou canal de comunicació amb els espectadors) són laudatoris i no airadament enfurismats
- que durant els aiguats del setembre van arribar a rebre, en una sola tarda, més de sis-centes fotos. Ah, i que les que s'envien a través dels telèfons mòbils no es poden passar per pantalla perquè són de baixa qualitat
- que tots tres són capaços de fer una previsió meteorològica per a un punt de la geografia catalana de manera espontània
- que Alfred Rodríguez Picó és el gran mestre contemporani de la meteorologia
- que tots coneixen a bastament, sobretot en Mauri, la història dels homes del temps a TVE

I com a cloenda, un índex de participació aproximat: Mauri, 45%; Vernis, 20%, Santamaria, 35%. Aquí teniu l'mp3 del programa.

Admirable C: Com que no puc afegir ni una lletra més a la fantàstica crònica del company (i, entre altres coses, no vaig escoltar el programa...), aportaré a l'entrada del B una captura de la "nostra referència suprema":

Repe!

2006-01-17T14:43:00.000+01:00

Admirable C: Una de les coses que té fixar-se dia a dia en algú (la Mònica, en el nostre cas) és que detectes amb facilitat quan repeteix vestuari. Avui, just en aparèixer, la ment m'ha transportat ràpidament a la brillant "actuació" d'ELLA per Sant Esteve.

Levitem!

2006-01-17T09:48:00.000+01:00

Admirable C: Del 16 al 27 de gener el vestíbul de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona acull l'exposició itinerant "La màgia dels superconductors", fruit d'una col·laboració d'unes quantes institucions europees "per divulgar els trets més importants del fenomen de la superconductivitat i les seves aplicacions". A partir de febrer l'exposició es podrà visitar a Girona, Lleida i Terrassa.

"La superconductivitat va ser un descobriment de ciència bàsica que ha assolit un àmbit d'aplicacions molt ampli: des de l'emmagatzematge d'energia i la transmissió de corrent elèctric sense pèrdues, o el desenvolupament d'imants molt potents per a la ressonància magnètica, fins a la construcció de trens d'alta velocitat de levitació magnètica que "floten" sobre els rails sense cap fregament".

"L'exposició permet al visitant experimentar la levitació magnètica, tocar el camp magnètic i utilitzar-lo per netejar l'aigua i jugar a escacs amb fitxes que leviten, entre moltes altres experiències".

Els dos admirables estem rumiant de "donar-nos a la ciència" perquè investiguin com és que la Mònica López, cada dia des de la petita pantalla, ens fa levitar uns quants centímetres de la cadira...

Estil amish

2006-01-16T10:34:00.000+01:00

Admirable C: Al començament de l'any vam sorprendre'ns un dia per la vestimenta d'aire amish que ens portava la nostra nineta dels ulls televisiva. Però res no ens podia fer imaginar que la Mònica continuaria fent passos cap a l'estil d'aquesta comunitat lingüística i religiosa europea enclavada al nou món.

Comparem?

És clar que les botes de la Mònica encara no han entrat als estàndards vestimentals de les noies amish...

Pluges generalitzades... al golf Pèrsic (crònica de Qatar)

2006-01-16T10:12:00.000+01:00

Admirable C: Hi ha països, ho confesso, als quals em sembla que no plou mai. Com els del golf Pèrsic, per exemple. Però m'equivocava, és clar. L'altre dia vaig ensopegar amb la web del Departament de Meteorologia de l'Autoritat de l'Aviació Civil de Qatar. I la imatge de la previsió del dia era esborronadora:

A Qatar, segons he pogut saber, la pluja hi és insignificant: "100 mil·límetres per any, normalment durant els mesos d'hivern".

Però la passió per la meteorologia, impulsada per l'Autoritat de l'Aviació Civil, sembla que és equiparable a molts altres països del planeta.

Recentment l'autoritat hi ha engegat Meteoròlegs Júnior, un programa per oferir estudis i informació de meteorologia als escolars d'aquest país de menys d'un milió d'habitants.

Mònica enciclopèdica

2006-01-15T01:37:00.000+01:00

Admirable C: Si sou navegants habituals d'internet segur que coneixeu la Wikipedia, l'enciclopèdia lliure, oberta, multilingüe i col·laborativa de la xarxa. Tant si la coneixeu com si no, des d'avui us quedarà més marcada a la ment perquè, gràcies a un dels editors, la Mònica López Moyano ja disposa d'entrada a la versió catalana (aka Viquipèdia).

En quinze dies, com a regal d'aniversari internàutic, la nostra musa del temps ha entrat a dues obres de referència d'internet: la Wikipedia i l'Internet Movie DataBase (IMDB).

Propostes de cap de setmana... o no

2006-01-13T14:00:00.000+01:00

Admirable C: Em sembla que cal ser molt "malalt de meteorologia" (ja ens entenem) per anar a veure la pel·lícula "The Weather Man" ("l'home del temps"), que es va estrenar fa alguns mesos als EUA i que ara arriba a les nostres pantalles en castellà i versió original. Però nosaltres, com a "malalts dels homes i dones del temps", ens veiem obligats a recomanar-la. De Gore Verbinski, amb Nicolas Cage, Michael Caine i Gemmenne de la Peña.

Si el cap de setmana el passeu a l'alta muntanya, aprofitant la neu i la fresqueta d'aquests dies, la proposta és més original (i interessant, si m'ho permeteu): anar a fer iglús. Millor, no?

La ciència us necessita!

2006-01-11T23:42:00.000+01:00

Admirable C: De la mateixa "factoria científica" d'on va sortir la iniciativa de recerca compartida per internet de vida extraterrestre, o SETI@Home, en sorgeix ara un nou projecte de "càlcul distribuït": Stardust@Home.

La Universitat de Berkeley busca voluntaris de tot el món per trobar restes de grans submicroscòpics de pols interestelar recollida per la nau Stardust de la NASA el gener de 2004, quan es va situar a la cua del cometa Wild2.

Ara, dos anys després, l'Stardust torna a la Terra amb una immensa "càrrega de partícules" per analitzar... col·laborativament.

PS: I el projecte Climateprediction.net també us necessita, gent!

31

2006-01-10T15:04:00.000+01:00

Admirable C: Tal com vam descobrir ara fa un any amb una profunda i carambolesca investigació, ELLA és capricòrnica (com un servidor!). Però ens calia filar més prim per establir la data de naixença de la meteoròloga. I avui se'ns ha descobert la preciosa dada: 10 de gener. Des d'avui la data queda instituïda com el Dia d'Exaltació de la Musa Admirada (DEMA).

Com que el tradicional "Happy birthday to you" es veu que té rígids drets d'autor (i no és broma), avui li cantarem el més nostrat "Anys i anys, per molts anys" del Súper3. Pel que fa al regal, aquesta vegada sembla que sortirà fora de les pantalles de l'ordinador d'aquí a uns quants dies... fins aquí podem llegir.

PS: Per cert, l'estirada d'orelles no és per a la Mònica, sinó per als dos admirables, perquè ens hem assabentat de rebot de la graciosa efemèride!

Admirable B: Com se sol dir popularment... Estàvem a la parra. I és que el nostre deure sagrat, la nostra missió mediàtica sovint ens enterboleix la vista i ens allunya de la realitat. Sigui com sigui, avui, dia d'aniversari, la nostra Musa apareixa radiant, espectacular amb una americana blanca (tan diferent dels tons foscos dels Telenotícies de la setmana passada). De ben segur que ja ha oblidat el comentari (força desafortunat, per cert) del Mestre Cuní d'ahir, quan li va recordar que fins a setmana santa no hi haurà cap festa. Ella, amb una rialla fresca, sincera, espontània, va etzibar-li: 'Així no es pot treballar, Josep!'.
Moltes felicitats en el DEMA. La Mònica, que de ben segur que és llaminera, bé es mereix un bonic pastisset (encara que sigui electrònic).

El club dels cinc

2006-01-10T10:20:00.000+01:00

Admirable C: La represa de l'activitat a Can Cuní, ahir, ha introduït una cara nova a "Els matins". Es tracta de la veterana periodista esportiva de TVC Isabel Bosch, que a més d'explicar l'actualitat dels esports, s'ha incorporat amb dret de cadira a la tertúlia de quarts d'onze.

La represa

2006-01-09T08:39:00.000+01:00

Admirable C: Estàvem neguitosos, sí! Els admirables feia dies que esperàvem la data del 9 de gener. És a dir, avui. Pocs minuts abans de les vuit, com era habitual fins fa dues setmanes, la Mònica ha ocupat les nostres pantalles amb la seva lluminosa previsió.

I a les vuit, en Cuní i companyia han tornat a la feina després de quinze dies de vacances d'hivern (no entrarem a comentar què preferim, si fer ponts de tant en tant o vacances escolars...).

Amb la represa d'"Els matins" hem tornat a gaudir de la "foto de família" habitual al plató i dels encontres de velles amistats.

Podríem dir, doncs, que normalitat és la paraula que millor defineix la represa del programa.

El pitjor home del temps de l'any (crònica nord-americana 3)

2006-01-09T01:29:00.000+01:00

Admirable C: Us en recordàveu, que els dilluns són el dia habitual en aquest bloc per a les cròniques de meteorologia internacional? Tant si sí com si no, aquí teniu el tercer lliurament nord-americà, centrat en una llista que hem trobat dels suposadament pitjors presentadors del temps dels EUA al 2005. Al costat de Mark Mathis (de la Fox) i Chad Myers (de CNN), el gran mereixedor del títol enguany es diu Louis i treballa (o treballava?) per a la cadena de televisió local de la Universitat d'Ohio:

Ho fa tan malament, el nano, que alguns fins i tot posen en dubte les seves intervencions meteorològiques i l'han inclòs al Museum of Hoaxes.

Un detallet

2006-01-06T23:16:00.000+01:00

Admirable C: Ja que la Mònica ens va oferir un impagable present de Reis en forma de connexió abrigada des de Montserrat, dijous passat, els dos admirables hem buscat un regal per a ELLA. I atès que per activa i per passiva se'ns declara apassionada de l'astronomia, creiem que li agradarà What's Up 2006-365 Days of Skywatching.

Aquest llibre en format PDF de més de quatre-centes pàgines ofereix, per cada dia del 2006, una història relacionada amb la recerca astronòmica que va passar aquella mateixa jornada. Una perla per a la nostra musa... i els lectors i lectores d'aquest bloc.

Un regal de Reis inesperat

2006-01-05T15:22:00.000+01:00

Admirable B: Quina sorpresa al Telenotícies Migdia d'avui. La nostra musa, en directe des de Montserrat, constatava el fred intens que ens envaeix i la pluja que sembla que aigualirà la nit de Reis. Ella, però, sense saber-ho, potser, ens ha brindat el millor regal de Reis que ens podia oferir. La Mònica, reportera tot terreny, s'ha convertit en la moderna moreneta a la porta del santuari. I, notem-ho, més natural i desimbolta que mai.

Admirable C: Paraules sàvies, admirable B! Per cert, tal com va vestida, sembla que més que Reis ELLA celebra el Pare Noel, no us sembla? :-)

Dia del Braille

2006-01-04T12:57:00.000+01:00

Admirable C: Avui, en accedir com fem habitualment a Google per seguir el rastre digital de la nostra musa, ens ha sorprès enormement el logo que gastava el magnífic cercador:

Es veu que el 4 de gener, data de naixement el 1809 de Louis Braille, se celebra el Dia Mundial del Braille, el sistema d'escriptura de sis punts que va crear el 1829 per a persones invidents.

Ens hem entretingut una estoneta per la xarxa i hem pescat, a més d'un mètode d'aprenentatge, alguns traductors per escriure textos en l'alfabet Braille. Com aquest:

I aquest:

Com les grans estrelles

2006-01-03T15:35:00.000+01:00

Admirable B: Ras i curt. Com les grans estrelles de Hollywood, de Bollywood o del nostre nostrat 'star-system' cinematogràfic i televisiu... La Mònica ja apareix a l'Internet Movie Database (IMDB), la més gran base de dades de cinema (i també de televisió) del món. S'ha fet justícia! Estrella mediàtica del nostre cor.

Admirable C: Es pot dir, sense embuts, que ha nascut una estrella! Ep, gràcies pel xivatasso, anònim!

Versàtil

2006-01-02T23:28:00.000+01:00

Admirable C: L'"entorn", sigui al Barça o sigui on sigui, opina i sentencia alegrement. I les aparicions de la Mònica a la tele també generen opinió. Avui, després de gairebé una setmana sense veure-la a la petita pantalla, ha aparegut amb un llarg vestit negre per presentar la sobtada nevada pirinenca del dia. Algunes veus que ens envolten, empeses per la superficialitat, s'han afanyat a qualificar-ne l'aspecte de rotllo amish, sense saber captar una de les gràcies de la Mònica: l'enorme versatilitat a l'hora de vestir.

Un dia amb texans juvenils, l'endemà clàssica i de llarg, però sempre al seu lloc.

Semblances?

2006-01-02T10:26:00.000+01:00

Admirable C: Una de les novetats televisives que ens va deixar l'any passat (2005!) va ser la inclassificable sèrie Nip/Tuck. Un equip de cirurgians estètics que no surten mai al carrer retallen, estiren i retoquen cossos femenins a l'assolellada Miami.

Malgrat que ja fa mesos que és en antena, jo encara no sé què pensar de la sèrie. Em costa decantar la balança, és així. A qui no li costa gens decantar-la cap a l'admiració és al nostre habitual lector Fletxa Catxipanda, de qui ens ensumem que és fan de la telesèrie dels bisturís perquè hi ha una protagonista que "és la doble de la Mònica":

Això diu insistentment ell...

I el seu nom és...

2005-12-30T12:59:00.000+01:00

Admirable B: Després d'estones enganxats a la tele, deixant-nos els ulls darrere de les 625 línies (no tenim encara televisió digital), sabem, podem confirmar que el nou home del temps de la nostra, que té l'enorme responsabilitat de substituir (temporalment?) la nostra musa, es diu Eloi Cordomí.

Per Nadal... Picó!

2005-12-30T01:16:00.000+01:00

Admirable C: Aquests dies nadalencs, plens de retrobaments, afartades de torrons i temperatures gèlides, la majoria de mortals solem trepitjar cases de parents a les quals no posem els peus la resta de l'any. Això és el que m'ha passat, almenys a mi, un any més. I en aquesta visita nadalenca a la llar dels ancestres familiars, sovint, hi ha moments de vagareig amb resultats sorprenents. En una estona d'avorriment, per què negar-ho?, el dia de Nadal vaig fixar la vista a les prestatgeries farcides de llibres de la casa i els ulls se'm van clavar en un títol: "Observant el temps". Caram!

A les mans tenia un exemplar històric del llibre del mític Picó (Alfred Rodríguez Picó), publicat el 1993 per Enciclopèdia Catalana amb un format molt semblant al del més recent "El nostre temps". Però amb una notable diferència: el llibre d'enguany és fruit de quatre ments i vuit mans, mentre que el de fa deu anys és obra única i personal d'en Picó.

Però... què ha fet en Picó, des que va deixar TV3? Doncs, entre moltes altres coses, es va enamorar de Barcelona, però molt, fins a l'extrem d'acceptar tornar al mitjà televisiu per fer-se càrrec d'un espai de meteorologia divulgativa a la TV local de la ciutat, BTV (dijous, 22.20).

Però per molt que desaparegui de les pantalles o canviï de cadena, la gent continua recordant-lo com un home del temps de TV3, malgrat el temps passat. I a la xarxa encara es poden trobar aquests poemes dedicats.

A casa, per Nadal, Picó!

Terratrèmol urgellenc

2005-12-28T23:59:00.000+01:00

Admirable C: El 27 de desembre ha estat un dia "especial" per als habitants de la Seu d'Urgell i rodalia. A quarts d'onze de la nit un terratrèmol de tres graus sobre l'escala de Richter ha sacsejat l'Alt Urgell, però sense causar víctimes ni danys.

I qui és ell...

2005-12-27T20:53:00.000+01:00

Admirable C: Esperem de tot cor que el tió us hagi dut moltes coses, apreciades lectores i lectors. A nosaltres ens ha cagat la mar de bé, gràcies... i a l'equip meteorològic de TVC, pel que sembla, també: el tronquet de bosc ha deixat a TV3 un nou home del temps, que aquesta setmana es mou per la franja matinal de la nostra Mònica.

I qui és ell...?

Prime time

2005-12-26T23:31:00.000+01:00

Admirable C: No sé si ens falla la memòria, però el cas és que els dos admirables hem vist per primera vegada, avui per Sant Esteve, la Mònica presentant la informació meteorològica als dos horaris de prime time: després dels telenotícies migdia i nit.

Tot i el repte, la dona del temps de la Seu no sols ha dominat la situació, sinó que a més s'ha permès i ha sabut imprimir sense que li tremolés el pols el seu caràcter divulgatiu a les dues previsions. A la nocturna, per exemple, ha elaborat un mapa de temperatures mínimes molt gràfic:

I al final de l'espai, encara ha tingut temps de colar una desena de fotografies de la famosa "boira gebradora" al país.

Quina traça la urgellenca!

Per cert, i de la qualitat de les imatges, què me'n dieu?!

Dubte raonable

2005-12-23T09:32:00.000+01:00

Admirable C: Que n'ha passat alguna de Grossa, a l'equip d'"Els Matins"? He engegat la tele ~~a primera hora~~ a mig matí i m'han sortit les Tres Bessones...

La Mònica, a votació!

2005-12-22T20:48:00.000+01:00

AVÍS AMB MAJÚSCULES: la web que us destaquem tot seguit no té res a veure amb nosaltres... tot i que també admira, a la seva manera, la nostra musa catòdica.

Admirable C: Fet aquest important aclariment, anem al tall. L'altre deia, fent una ronda rutinària per la xarxa a la recerca d'indicis de la nostra nineta dels ulls matinera, vam descobrir una pàgina que ens era del tot desconeguda fins ara... i mira que fa mesos que anem rere passos/pistes digitals de la Mònica! La pàgina en qüestió es diu Presentadoras.tk (sí, el nom té tela) i, sense grans meravelles estètiques, l'autor es dedica a col·leccionar-hi imatges de presentadores de televisió de tot l'estat. Pel que es veu l'home no en té prou, de capturar-les i classificar-les per cadenes, sinó que també té la necessitat d'organitzar amb tot el material acumulat al llarg del temps unes "votacions populars" per trobar la "megapubilla" televisiva peninsular.

Cal dir-ho? La nostra Mònica, òbviament, hi té un raconet propi, amb un parell o tres de captures (prou actualitzades, si ens fixem en la tallada de cabells), i ha entrat per mèrits al peculiar "concurs"... que es tanca divendres!

I nosaltres que ens pensàvem que aquestes coses només passaven a la veïna França! Per cert, tot i que la nostra "incondicionabilitat" per la Mònica és a prova d'una escala oberta de Richter, trobem a faltar en aquesta iniciativa l'apartat masculí. El nostre ratolí (d'ordinador) trauria fum de tant votar per l'Espartac, cada dia menys home del trànsit i més mosso dels encàrrecs de TV3 (reporter per Mataró a la recerca de milionaris, moderador de debats matinals, científic rotllo "Manuel Luque, director general de Camp" a la Marató...).

Temps de neu... i de regals

2005-12-21T01:41:00.000+01:00

Admirable C: Els dos admirables ens declarem ferms partidaris dels principis del Buy Nothing Day, però també volem ser plenament sincers amb vosaltres: som ànimes febles, dèbils, i acabem caient de quatre grapes en el consumisme exacerbat de l'època de Nadal. És exactament el mateix fenomen que la Grossa de Nadal: ens neguem a participar-hi, no en volem saber res, però el dia 22 de desembre no sabem ben bé com però tenim un parell o tres de participacions a les mans... i una orella enganxada a la ràdio.

Per mirar de passar millor el tràngol regalívol nadalenc (Tió, Reis, amic invisible...), us hem preparat amb tot l'amor del món una llista de regals per fer feliços els amants de la meteorologia que segur que us envolten.

TOP TEN

1. Llibre. L'impecable llibre dels homes i dona del temps de TVC, El nostre temps, no pot faltar a la prestatgeria d'un meteoròleg en exercici, en potència o en latència! Amb seixanta fotografies triades d'entre els milers que els envien els televidents, entre les quals n'hi ha una d'espectacular de l'admirat Sucarrats. Ah!, i els diners van a la Marató.

2. TV. L'eina indispensable per a ser un bon admirable: la capturadora de televisió per a PC.

3. Música. Des de la terra ferma, i de la mà de The Companys, el primer disc del món mundial dedicat íntegrament a un home del temps: lo Cartanyà.

4. Revista. Per als qui somnien caçar un tornado, ja poden córrer a demanar als Reis o al Tió una subscripció a National Geographic per anar agafant idees i tècniques. És clar que un abonament a la guardonada revista Nat també s'ho val, i a sobre hi escriu la Mònica!

5. Poesia. Encara que Nadal no és Sant Jordi, sempre és un plaer regalar poesies. Com aquestes, per exemple...

6. Estació. El meteoròleg amateur que tothom porta dins quedarà més que satisfet quan desemboliqui una magnífica estació Oregon amb rellotge sincronitzat via satèl·lit, indicador de màximes i mínimes i baròmetre incorporat. La versió electrònica de l'entranyable i clàssic frare caputxí. I per als professionals del temps que ja hagin superat l'etapa Oregon, què millor que demanar-se i instal·lar-se al terrat de casa una Davis!

7. Associacionisme. Pagueu la primera quota de soci a l'ACAM o l'ACOM al vostre ésser més estimat, i permeteu-li d'entrar a ser soci d'una entitat plena d'apassionats a la meteorologia com ella o ell. S'ho mereix... i així us deixarà de fotre als de casa la tabarra amb el temps!

8. Detallet. Un termòmetre, un baròmetre, un pluviòmetre... sempre fan el fet. I si es poden comprar per internet, ja és un xollo!

9. Programa. Per al friqui que es passa la nit davant la pantalla de l'ordinador, regalar-li el programa Weather Watcher és l'opció! Per a Windows, i amb el temps i les previsions de 77.000 localitats de tot el planeta. No se les acabarà!

10. Torradora. "Last but not least", el regal que ens demanem els admirables: la torradora amb previsió meteorològica!

I per fer més especial el regal, apreneu a embolicar-lo a l'estil japonès amb aquests senzills quinze passos.

López & López

2005-12-19T15:17:00.000+01:00

Admirable C: Com ja comentàvem dissabte, la Mònica va encarregar-se, al costat de l'Àlex Casanovas, de presentar i conduir la gala de la Nit de Santa Llúcia, organitzada enguany per Òmnium Cultural a la Seu d'Urgell. Avui a la tertúlia matinal de can Cuní la Mònica ens ha descobert un detall digne de ser recollit i comentat en aquest nostre vostre bloc. I no és pas els nervis que va passar davant de vuit-centes persones, no, sinó que els organitzadors havien previst per a la meteoròloga urgellenca una altra parella: l'actriu de cinema i teatre Mònica López. Motius familiars van impedir el feliç encontre.

Noooo paris, tira-tira, noooo paris!

2005-12-17T15:31:00.000+01:00

Admirable C: Avui us proposem fer exercicis de matemàtiques bàsiques. Si dijous a les nou de la nit la Mònica encara corria per la sisena planta d'El Corte Inglés del portal de l'Àngel de Barcelona amb una copa de cava a la mà, i a quarts de cinc de la matinada de divendres ja era a la redacció de TV3 com cada dia, això significa que va dormir poc. És innegable. Però si a sobre hi afegim que, pel fet de ser bona lectora, nascuda a la Seu d'Urgell i presentadora coneguda de televisió, els d'Òmnium Cultural la van fan fer pujar fins a la seva localitat natal per conduir la Nit de Santa Llúcia, això vol dir que l'acumulació d'hores amb els ulls oberts començava a ser greu! Perquè divendres a mitjanit tot just lliurava premis i lloances a Julià de Jòdar, Isidre Martínez i Joan Esculies.

Quan dorm, aquesta mossa?

Vini, "Vide", (da)Vinci

2005-12-16T08:40:00.000+01:00

Admirables: Ahir a la tarda, mentre els dos admirables fèiem una "passejada nadalenca" pel centre de Barcelona, vam observar una densa cua a El Corte Inglés del portal de l'Àngel:

Empesos per la curiositat, ens hi vam ficar i ens vam deixar portar fins a la sisena planta del centre comercial, la de la cafeteria i l'anomenat "Àmbit cultural". I allà ens vam quedar, ben asseguts, esperant el començament imminent d'algun acte que aixecava força expectació. La sort i la casualitat ens va dur, admirades amistats lectores!, a la presentació de la darrera reedició del llibre de referència en mapes del temps de tots els estudiants de climatologia del país i part de l'estranger!

Però és que a l'acte, per arrodonir-ho encara més, hi va assistir el mateix autor, el professor del Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona Javier Martín Vide, i dos acompanyants de luxe: en Francesc Mauri i ELLA!

Més enllà de l'admiració lògica, durant la bona mitja hora de debat a la tarima vam descobrir que "Los mapas del tiempo" (editorial Davinci Continental) va ser el llibre de capçalera d'en Francesc Mauri en els anys d'adolescència i acostament cap a la meteorologia, i llibre de fons (penjava alguns dels gràfics que conté en una cortina) de la Mònica en els seus càstings casolans davant d'una càmera per a les proves d'ingrés a TV3. Javier Martín Vide, gràcies a la seva facilitat comunicadora i abductora, va fer el que havia de fer: "Vini, Vide, vinci". Amb cinc minuts en va tenir prou per posar-se els coneguts i desconeguts presents a la sala a la butxaca, amb una inusual reflexió cultural i històrica de la meteorologia, una ciència segons ell del tot privilegiada perquè disposa diàriament de molts minuts als mitjans de comunicació, i en "prime time"!

Satifets, i amb una copa de cava ("d'aquí") al cos, els dos admirables vam continuar la nostra passejada portal de l'Àngel (de la Providència?) avall...

Afegitó: "Los mapas del tiempo", és clar, és una de les recomanacions que la Mònica ha introduït al nou apartat bibliogràfic sobre meteorologia a la web del programa on treballa, Els matins. Hi ha set títols recomanats i una imatge de "Mónica López, fent la previsió meteorològica":

Potser hi trobaríem a faltar alguns enllaços d'internet, no trobeu? Segur que en deu tenir uns quants als favorits...

PS: Javier Martín Vide acaba de rebre el premi Atlas 2004 a la millor trajectòria professional.

Temps fred, primavera al pit

2005-12-15T08:15:00.000+01:00

Admirable B: Temperatures sota zero, ambient gèlid, vent que augmenta la sensació de fred (allò de la temperatura de confort), carreteres glaçades, neu a cotes altes, un dels dies més freds de la tardor... són expressions que hem sentit, i sentirem, durant els pròxims dies. Són jornades que ve de gust de quedar-se a casa, mirant per la finestra, ben a prop de la llar de foc, veient passar el temps.
Però res més agradable de tornar al peu del canó d'aquesta aventura mediàtica i gaudir d'aquestes altres vistes. Per cert, quin detall aquesta mena de floreta al pit. En aquesst temps gelat, la primavera ja ha arribat a casa de la nostra Musa.

"Nat" emboirat

2005-12-15T07:46:00.000+01:00

Admirable C: La revista "Nat", que tant ens agrada als dos admirables, arriba amb el desembre al desè número. Com que és rodó, se'ls ha de felicitar per mantenir el nivell i mantenir-se als quioscos. I tant!

A la secció que més ens interessa, la d'ELLA, es parla aquesta vegada "d'un dels fenòmens meteorològics menys estimats", la boira, "fruit de la condensació de vapor d'aigua en forma de gotes microscòpiques". I la Mònica ens regala una dada que tothom intuïa, però que ningú s'atrevia a corroborar: "A la península Ibèrica, Vic és la població que pateix més dies de boira anuals (al voltant de cent)".

Per cert, a grans mals, grans remeis, devien pensar els de la Universitat de Vic. I van clavar un fantàstic anunci en un marge de l'autovia Barcelona-Vic amb un eslògan que m'esborrona: "A Oxford també fa boira".

Però l'article de la Mònica no és l'únic motiu per qualificar d'emboirat el darrer número de "Nat", no: ahir dimecres a la nit la revista va rebre un premi de l'APPEC per "haver cobert de forma competitiva i innovadora un espai estratègic de la premsa en català".

Per molts anys!

La sisena "beatle"

2005-12-13T08:31:00.000+01:00

Admirable C: Em sembla que aquest cap de setmana la Mònica no ha anat a Espinelves a buscar un avet tal com aventuràvem divendres. Aquest cap de setmana ELLA se l'ha passat recordant, en el vint-i-cinquè aniversari de l'assassinat, la figura de John Lennon, una de les ànimes dels Beatles! I pel que sembla, fins diumenge a altes hores de la matinada, ja que no va tenir ni temps de canviar-se!

"Boas noiteees... atá mañá!" (crònica gallega)

2005-12-12T10:43:00.000+01:00

Admirable C: Sí, no ho neguem: hem fet pont aquests dies. I hem descansat laboralment, sí, però no passionalment. La nostra passió i admiració per la meteorolog(i)a, ens l'hem endut uns quants dies fins a Galícia, el punt geogràfic més passat per aigua del sud d'Europa. I en aquest orinal terrestre, on el sol brilla per l'absència, hem remogut cel i terra per descobrir tots els secrets dels presentadors del temps de les latituds gallegues.

I no ha calgut buscar gaire, és la pura veritat, perquè no hi ha presentadors, sinó EL presentador. Es diu Santiago Peman i és el mític i incombustible home del temps de la televisió gallega (TVG).

Després de moltes enquestes a peu de carrer (i de bars) a gallecs i gallegues, ens continua costant força d'entendre per què l'esmentat Peman es manté intocable des del començament del canal autonòmic gallec al capdavant de l'equip del temps: gairebé no l'entenen quan parla, sempre (sempre!) s'acomiada de la mateixa manera ("Boas noiteees... atá mañá!") i fins i tot va intentar col·locar una filla, l'Elena (Peman, és clar), de dona del temps al costat seu... però no se'n va sortir del tot.

Potser el que té realment és que s'ha fet entranyable, cada dia allà a la petita pantalla. I potser per això es poden explicar graus d'admiració per la seva figura que en alguns punts superen, i ho diem nosaltres!, la nostra admiració per la Mònica. En Peman, sí amigues i amics, té per exemple una cançó dedicada de la folklòrica gallega per excel·lència, Ana Kiro: "A Santiago Peman".

Us oferim un tast de l'arrencada de la cançó, traduïda al "catalanesc":

"Em passo el dia i les hores al cel mirant
i a Santiago Peman sempre escoltant,
perquè demà a la nit hi ha romeria
i el Peman ha dit que demà plouria, demà plouria!"

Però la cosa no s'atura aquí, no! Sopant una nit en una tasca compostel·lana, la vista se'ns en va anar imantada cap a la samarreta d'un gallec que seia a la taula del costat:

Increïble però cert: "P-Man, o home do tempo"!

Quantes idees en tants pocs dies!

L'avet

2005-12-09T19:18:00.000+01:00

Admirable C: Últimament el plató d'Els matins s'està nadalitzant a marxes forçades. Si fa una setmana va ser amb un "encès" debat sobre la figura del caganer, aquesta setmana ha estat amb un avet plantat al mig del plató i que la Mònica, seguint les indicacions de mestre Cuní, ha començat a engalanar i guarnir diligentment.

No sabem si aquesta fal·lera ornamentista d'ELLA li ve de dins o és pura obediència a les ordres d'un "superior". Potser per sortir de dubtes caldrà anar dissabte o diumenge fins a la Fira d'Espinelves, a veure si la pesquem amb les mans... als avets.

Meteoròlegs forenses

2005-12-09T08:19:00.000+01:00

Admirable C: Això de la meteorologia, senyores i senyors, té moltes més sortides professionals del que ens podíem imaginar. Aquesta setmana hem descobert el meteoròleg forense. Que per què cal un home o dona del temps adscrit a un jutjat? Doncs pel mateix que necessita, de tant en tant, psicòlegs, científics i experts en ADN: per mirar de resoldre casos complexos.

Un d'aquests meteoròlegs forenses és el nord-americà Kevin Williams, que després d'explicar les previsions del temps a la ràdio i la TV locals de Rochester, encara té temps de portar la firma especialitzada Weather-Track, requerida per les autoritats judicials per resoldre, principalment, litigis en casos d'accidents motivats per fenòmens meteorològics.

Caganers

2005-12-02T11:05:00.000+01:00

Admirable C: El Nadal ja és aquí! Avui s'inauguren a la ciutat de Barcelona dos elements indispensables propis d'aquesta època: la fira de Santa Llúcia i el pessebre de la plaça de Sant Jaume. És justament sobre aquest pessebre de grans dimensions patrocinat cada any per l'ajuntament que ha girat la conversa "sense pressió" de quarts d'onze a "Els matins". I és que, per als no informats, enguany no hi apareix l'entranyable i nostrada figura del caganer, segons alguns polítics, per incívica!

En derivar la conversa cap al suposat "incivisme" del pobre caganer, l'Espartac Peran ha saltat de la cadira, indignat, i s'ha tret de la butxaca tres petites Montserrats Tures de xocolata, en posició defecadora, que ha repartit a la Melero, en Cuní i la Mònica.

Quin cop d'efecte de l'home del trànsit per demostrar l'absurditat del suposat incivisme del caganer i per reivindicar una de les figures més genuïnes del pessebre a casa nostra!

Sens dubte, l'Espartac s'ha posicionat amb aquest gest com un més que digne candidat a caganer de l'any, el guardó de l'Associació Amics del Caganer... que, curiosament, va guanyar l'any passat el seu admirat Tortell Poltrona!

Pedra, paper, tisores

2005-12-01T20:53:00.000+01:00

Admirable C: El bon rotllo i la companyonia que desprenen els dos "pallassos" de TV3 (s'ho diuen ells mateixos, eh!), n'Espartac i na Mònica, ha arribat al clímax aquesta setmana. Dimecres els vam enxampar jugant davant les càmeres al clàssic "pedra, paper, tisores".

La llàstima és que enguany se'ls ha escapat el campionat mundial de la modalitat, que es va fer el 15 de novembre passat (aquí en teniu imatges), però si s'hi posen potser hi podran participar l'any vinent. Això sí, abans s'hauran d'haver empollat totes les estratègies per poder-se enfrontar, molt probablement, a un temible rival que s'està entrenant amb entusiasme.

Llibre(s)

2005-12-01T04:57:00.000+01:00

Admirable C: Un dels moments més espectaculars de les aparicions d'ELLA als matins de TV3 és quan cedeix uns quants segons el protagonisme a la bellesa dels fenòmens meteorològics i atmosfèrics que els televidents escampats per tots els racons del país fan arribar, en format fotogràfic, a l'equip d'homes i dones del temps de la tele. Per agrair aquesta entusiasta col·laboració d'apassionats anònims per la meteorologia, Editorial Empúries i TVC han decidit en plena recta nadalenca recollir en un llibre les millors imatges arribades a la bústia de correu de TVC (com aquestes). Per Tomàs Molina, El nostre temps és...

"...una mostra d’agraïment a la quantitat de col·laboradors que comparteixen amb nosaltres, els meteoròlegs de Televisió de Catalunya, la passió per observar el cel. És sorprenent i gratificant comprovar el grau de compenetració al qual hem arribat amb els espectadors. Mentre nosaltres mirem per la finestra i ens sorprenem davant d’una posta de sol, un núvol, el pas d’un estol d’ocells, la boira, o la neu, hi ha centenars de persones que també ho observen i senten la necessitat de compartir-ho. Per això el llibre és un homenatge a tots aquells que també senten aquesta passió per la natura, i que gaudeixen aprenent de tot el que ens envolta, que és tan variat a casa nostra. El llibre que teniu a les mans és un recull de fotografies i breus explicacions dels fenòmens meteorològics catalans que ens han fet arribar els espectadors des de les Balears, Catalunya, la Catalunya Nord, la Franja de Ponent i el País Valencià".

Una de les imatges incloses al llibre, que s'ha presentat avui a la una del migdia a la FNAC Illa de Barcelona, és de l'admirat Sucarrats, tal com ens comentava l'altre dia.

Per cert, l'altre gran moment de fruïció matinal amb la Mònica és, òbviament, el del refrany del dia. Els dos admirables (i segur que moltes admirades i admirats del bloc) no ens oblidem que la Mònica n'està fent un recull per publicar-lo en format llibre. Però... quan sortirà?!

Una cançoneta

2005-11-30T08:12:00.000+01:00

Admirable C: Hem trigat el nostre temps, els dos admirables, per aconseguir que algunes de les celebritats de la cançó mundial hagin accedit a cantar aquesta breu i intensa peça dedicada a ELLA, "la nostra dona del temps preferida".

Apugeu bé el volum dels altaveus!

MeteocatInfo

2005-11-29T10:33:00.000+01:00

Admirable C: Fent un repàs a l'univers blocaire he descobert a PuntBarra (amb una mica de retard) que un internauta ha creat un "widget" amb informació dels radars del Servei Meteorològic de Catalunya. MeteocatInfo, que és com es diu, permet tenir el mapa del Principat amb el radar meteorològic a l'escriptori de l'ordinador. Això sí, sols per a usuaris de Windows.

Els "widgets", com s'explica perfectament a PuntBarra, són petits programes descarregables gratuïtament d'aquesta galeria, fets amb Javascript, que viuen a l'escriptori per donar informació a l'usuari. Per fer-los servir cal instal·lar el programet Konfabulator.

És cosa d'homes

2005-11-28T08:39:00.000+01:00

Admirable C: Una constatació post-jornades: la meteorologia continua sent, essencialment, "una cosa d'homes"... com el brandi Soberano, vaja.

Però ja canviarà, ja.

De jornades

2005-11-25T18:12:00.000+01:00

Admirable C: Aquest cap de setmana la meteorologia del país està de congrés. L'Associació Catalana de Meteorologia (aka ACAM) organitza, des d'avui fins diumenge al CosmoCaixa de Barcelona, les onzenes Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, el principal espai d'encontre anual dels afeccionats i professionals (apassionats, vaja!) del temps al nostre país.

"Les jornades constaran d'un acte institucional per a commemorar els 75 anys de la publicació de l'Atles internacional de núvols i el 75 aniversari de la mort de Josep M. Algué, i de blocs de ponències sobre qüestions de gran actualitat lligades a la meteorologia de la Mediterrània occidental i a tècniques modernes de predicció i d'anàlisi meteorològica. A més, hi haurà una sessió dedicada a la situació de mànegues i fiblons que varen afectar Catalunya el 7 i 8 de setembre, més una taula rodona sobre l'estat actual de les transferències en matèria de meteorologia entre l'estat i la Generalitat."

En matèria de convidats i ponents, el nivell i l'interès del que hi diran és assegurat:

"Hi intervindran especialistes de la NOAA, del Met.no (Norske Meteorologisk Institutt), Instituto Nacional de Meteorología, Servei de Meteorologia de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona."

D'entre la llista de ponències, m'he quedat penjat amb la de dissabte a les cinc de la tarda: "Use of satellite observations in the NOAA/JCSDA data assimilation system". I no tant pel tema, que no hi entenc ni un borrall, com per la ponent, Lídia Cucurull, una catalana dins la Meca de la meteorologia mundial, la NOAA.

L'ACAM es va crear la tardor de 1995 amb motiu del 125è aniversari del naixement i el 25è de la mort d'Eduard Fontserè i Riba, "considerat el pare de la meteorologia catalana".

Fontserè va ser el fundador i primer director del Servei Meteorològic de Catalunya i president de l'Institut d'Estudis Catalans, intermitentment, de 1950 a 1953. A més de tots els coneixements sobre meteorologia i sismologia que va acumular, a Fontserè devem també el vocabulari meteorològic català, encara ara punt de referència obligat malgrat el mig segle passat des de la publicació (1948).

Actualment hi ha un Laboratori d'Estudis Geofísics a Barcelona i un institut públic a l'Hospitalet de Llobregat que porten el seu nom.

És divendres

2005-11-25T13:48:00.000+01:00

Admirable C: Els dos admirables ja encaràvem l'intens cap de setmana meteorològic que se'ns presenta quan, de reüll, hem observat coses estranyes a Els matins. Després de l'espai de divulgació astronòmico-meteorològic de la Mònica i en Cuní dels divendres a quarts de dotze, al plató de TV3 han aparegut l'Espartac i la Melero disfressats (ell amb patilles, bigoti i barret; ella de guàrdia civil, amb tricorni inclòs) i amb un 600 de color verd.

És carnestoltes o l'aniversari d'algú de l'equip, potser?

Ens hem quedat de pedra, clavats davant la pantalla, mirant les sorprenents evolucions de dos dels pilars de la programació matinal tevetresenca. Bocabadats, val a dir, com la Mònica i en Cuní, que s'ho han quedat mirant des de la distància.

Raro, raro, raro...

Joc de mans

2005-11-24T16:51:00.000+01:00

Admirable C: Si un dia al matí teniu temps i ganes, us proposo que engegueu la tele, sintonitzeu la "nostra" i espereu pacientment l'aparició de la nostra musa. En aquell moment, treieu el so de l'aparell i guaiteu els dos minutets de previsió meteorològica. I per què? Doncs per descobrir que més enllà del llenguatge verbal, la Mònica domina perfectament els llenguatges "manual" i gestual.

Amb la seva particularíssima manera d'agafar el "catxarrillu" per passar les imatges del croma (entre l'índex i el polze), la mà dreta de la galàctica dona del temps urgellenca plana per damunt de la geografia europea amb la mateixa habilitat, gràcia, precisió i sinuositat que la cama destra d'en Ronaldinho sobre el terreny de joc.

L'exercici no us deixarà indiferents. Paraula d'admirable!

"El temps és boig"

2005-11-24T05:48:00.000+01:00

Admirable C: No ho diem nosaltres, sinó el físic i divulgador científic Josep Enric Llebot, que el 7 de novembre passat va rebre el desè Premi Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) pel llibre "El temps és boig i 74 preguntes més sobre el canvi climàtic".

L'obra es presentarà avui a dos quarts de vuit del vespre a la Sala d’Activitats de la Casa del Llibre de Barcelona, amb la presència de Jordi Mas, director adjunt de la FCRI; Jaume Estruch, director de Rubes Editorial, i Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya.

Els homes del temps de TVC continuen de bolos!

Comença la tardor

2005-11-22T09:48:00.000+01:00

Admirable C: Aquí l'admirable C al peu del canó, disposat a cantar les excel·lències de la musa meteorològica de l'espai catòdic. El post d'avui és per destacar que ens ha aparegut ben tardorenca i enfullada, en el sentit més literal i noble de la paraula:

Apunteu, oh admiradors, admirats i admirables del planeta, el 22 de novembre com el nostre particular dia d'entrada a la tardor!

Admirable B: És la dona-arbre!

Futbolera!

2005-11-21T14:58:00.000+01:00

Admirable C: Sabem que és esportista, sí, però no ens imaginàvem que fos tan futbolera com ens ha deixat entendre avui al matí a la tertúlia de quarts d'onze! Mentre en Cuní explicava la visió "periodística" del 0-3 en directe al Santiago Bernabéu, la Mònica se'ns ha destapat amb comentaris alegres i riallers sobre la vivència a l'estil Arcadi Alibés... a la font de Canaletes!

"Tothom anava amb banderes, els cotxes pitaven... A mi em va agradar molt, això".

És clar que amb el desplegament de joc del Barça, costa poc ser futboler ara mateix...

Dylan i els altres homes del temps (crònica nord-americana 2)

2005-11-21T11:35:00.000+01:00

Admirable C: Buscar informació sobre els homes i dones del temps a la xarxa et fa topar sovint amb sorpreses que descol·loquen i desconcerten. Com la que us presentem avui, pescada directament dels EUA.

Per començar bé ens hem de situar a l'efervescència del moviment antiguerra als EUA a la dècada de 1960, que va arribar a la màxima culminació amb les protestes contra la intervenció de l'exèrcit nord-americà al Vietnam. En territori EUA, centenars de grups universitaris protestaven contra aquell conflicte amb eines que anaven des del pacifisme extrem fins a la "propaganda armada" de desenes de grups "revolucionaris" alçats en armes contra la política exterior agressiva del govern de Washington. Entre aquests darrers grups d'esquerra i comunistoides que defensaven l'enderrocament del govern nord-americà per la via armada hi havia l'estrambòtic Symbionese Liberation Army, les fortíssimes Panteres Negres i les menys conegudes Panteres Blanques, els Motherfuckers novaiorquesos... i la Weather Underground Organization, més coneguda a l'època per The Weathermen ("els homes del temps").

Amb la doble bandera de la lluita contra l'intervencionisme nord-americà a l'estranger i el racisme institucionalitzat a dins del país, el grup revolucionari dels "homes del temps" va actuar de 1969 a 1975 amb atacs amb bomba, alliberaments de presos i atracaments.

Però, com nosaltres, ara mateix us deveu preguntar: quina relació hi pot haver entre aquest grup d'eixelebrats i els homes i dones del temps radiofònics i televisius? La resposta cal cercar-la directament en una cançó de Bob Dylan, "Subterranean Homesick Blues", on diu: "You don't need a weather man to know which way the wind blows".

Serveis informatius

2005-11-18T09:50:00.000+01:00

Admirable C: Aquesta setmana va atapeïda d'activitats meteoastronòmiques. I nosaltres som aquí per informar-vos-en. Avui el que toca anunciar és la xerrada que el bo d'en Dani Ramírez, l'apassionat home del temps de TV3, farà a les sis del vespre al Centre Cívic el Gorg de Sant Vicenç de Montalt (Maresme). Sota el títol La meteorologia al Maresme, en Ramírez (que a les pàgines del dominical de l'Avui es va declarar professional i enamorat del temps) descobrirà a l'audiència els secrets del clima de Sant Vicenç i el Maresme; refranys populars i creences de pagesos i pescadors; fenòmens violents com rierades, mànegues (tornados) i pedregades, i el canvi clinàtic, un fet.

Ei! Entrada lliure per cortesia de l'Associació Gent Gran els Xurravins!

Agenda (in)formativa

2005-11-17T09:47:00.000+01:00

Admirable C: Amb voluntat formativa i informativa per a tots vosaltres, avui us hem d'indicar dues activitats que giren molt al voltant de la tasca professional i passional de la Mònica:

1. Presentació del primer Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. Es fa a les onze del matí, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona:

"Un equip d’investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat el primer Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. L’Atles utilitza eines digitals per dur a terme tot el procés cartogràfic: des de l’obtenció de les dades, la seva depuració i l’elaboració dels mapes, fins a la difusió mitjançant Internet. Per les seves característiques tècniques, es tracta del millor atles climàtic de la Península Ibèrica que existeix actualment. El proper dijous 17 de novembre, a les 11h, l’equip de recerca que ha desenvolupat l’Atles presentarà aquest recurs als mitjans de comunicació, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències de la UAB".

2. Pluja de Lleònides al cel de novembre:

"Al voltant del 17 i 18 de novembre de cada any, la posició de la Terra intercepta l’òrbita del cometa Tempel-Tuttle i produeix una pluja d’estels: són les Lleònides, uns astres fugaços o meteors que entren en l’atmosfera terrestre procedents de l’espai. Per tal de conèixer tots els detalls del fenomen astronòmic, que serà visible durant aquesta setmana, el web Serviastro, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, ha obert un nou espai divulgatiu sobre la pluja de meteors típica del mes de novembre".

L'escalada de l'esquilada

2005-11-16T17:53:00.000+01:00

Admirable C: Coincidint amb l'anterior post que he escrit sobre la fal·lera escaladora que li agafa alguns diumenges a ELLA, la gent de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ha publicat dues interessants notícies referents a l'escalada:

* Algunes webs imprescindibles... d'escalada. Ja està tot dit.

* I la crònica de la Quarta Trobada de Pubilles Escaladores. I jo em pregunto: i hi devia participar, com a megapubilla que és de tots nosaltres?

Penjant d'un fil

2005-11-16T02:06:00.000+01:00

Admirables B i C: El centre de recerca i d'investigació de què disposem els dos admirables ha hagut de treballar de valent des que al principi d'octubre vam escoltar i analitzar detalladament l'entrevista a què en Xavier Bosch va sotmetre la nostra admirada icona televisiva a RAC1. Més enllà dels grans temes que van saltar durant la llarga i entretinguda conversa que van mantenir, a en B i en C ens va quedar una espineta clavada. En un moment de l'entrevista, quan el bo d'en Bosch començava a introduir la passió escaladora de la Mònica, va fer referència a una revista, Àrtic ens va semblar sentir, on la nostra musa astrometeòrica també havia estat entrevistada.

Els dos admirables, amb cara d'interrogant, no havíem sentit a parlar mai d'aquella revista, ni teníem òbviament cap idea de la presència destacada de la Mònica a les pàgines del número d'octubre. Per això calia posar-se a treballar ràpidament i fer un esforç titànic i meteòric per descobrir-la, analitzar-la, pair-la i digerir-la per a tots i totes vosaltres, aimats lectors. Després d'un mes d'investigacions us anunciem, amb satisfacció, que hem resolt el "puzle àrtic".

Àrtic, que porta per subtítol "L'evasió a les teves mans", és una bona revista mensual, de distribució gratuïta en botigues d'esports i gimnasos de l'àrea de Barcelona, editada per un grapat d'amants dels esports d'aventura des de Sabadell. I, efectivament, el mes passat van agafar la Mònica per banda, se la van endur a un rocòdrom i, mentre la feien enfilar per les parets (en sentit literal), li van practicar un tercer grau que va obtenir respostes, segons l'entrevistador, "amb una alegria desbordant i la rialla fàcil".

Com per exemple quin grau d'escalada té:
"Tinc nivell per pujar un 6A si em treiés les tonteries del damunt. Jo faig escalada dominguera. Ni m'entreno com aquell qui diu"

O les sensacions que li aporta l'escalada:
"La gent es pensa que escalar només és treballar els braços i les cames i, en realitat, és tot el cos! Jo sempre tinc unes agulletes brutals al cul després de fer escalada!"

Què creu que cal tenir per practicar aquest esport:
"Has de tenir mala llet... en el sentit de tossuderia".

Quin concepte té del rendiment personal:
"Rendir és donar el 150% d'un mateix (...) Per mi dormir és una pèrdua de temps. Dormint no vius!".

Quines aficions té:
"L'astronomia no és una afició en si, és una vocació! (...) La cuina també m'agrada molt (...) M'encanten les plantes i sempre m'hauria agradat cantar... però no tinc veu!".

I on es veu al futur:
"El meu futur professional és a la tele... m'agrada molt i m'hi veig fent-m'hi gran".

...per sort dels admirables i admiradors que té!

Mònica verd-i-negra

2005-11-15T16:49:00.000+01:00

Admirable C: Sense abandonar les tonalitats predominantment fosques (negres, vaja), avui la Mònica ha introduït un toc verd esperança a la indumentària que li confereix un aire molt... molt badaloní.

Que se'ns ha tornat micaco?

Feel Lucky?

2005-11-14T20:13:00.000+01:00

Admirable C: El cafè d'avui a la tarda al bar no se t'ha posat perfecte al cos, admirable B? A mi m'ha fet sentir... com t'ho diria... assortat! "Lucky", vaja!

L'altra "guerra freda" (crònica russo-americana)

2005-11-14T11:43:00.000+01:00

Admirable C: Avui volem parlar d'una qüestió que normalment fa aparèixer un somriure d'incredulitat entre els meteoròlegs i els especialistes en ciències de la Terra, però que alhora genera força literatura i articles a la premsa: la guerra meteorològica. Evidentment, no ens referim a la batalla per l'audiència dels homes i dones del temps d'una cadena televisiva o radiofònica i una altra. No, del que volem tractar és dels programes militars que, especialment des de la guerra freda, han dut a terme les anomenades superpotències per mirar de dominar el temps en benefici propi i, per tant, com a arma de destrucció massiva contra l'enemic. El tema, recurrent sobretot als mitjans nord-americans, ha tornat a sorgir darrerament amb força arran dels ciclons Katrina i Rita, que han sacsejat severament territori EUA.

El setmanari Business Week ha fet, per exemple, una cronologia d'aquesta peculiar cursa armamentista: després de la segona guerra mundial els EUA van començar a explorar aquesta via, però no va ser fins al 1967, al Vietnam, que no es va concretar un projecte d'arma meteorològica. Es deia, diu la revista, Popeye Project, i tenia per objectiu allargar la temporada del monsó per dificultar el moviment de tropes vietnamites a la jungla. Davant la inquietud de l'ONU, el 1978 el Pentàgon va aturar aquesta línia de recerca. Però els militars nord-americans hi han continuat pensant. El 1996, un grup d'oficials de Terra i Aire dels EUA van publicar l'informe "La meteorologia com a multiplicadora de força: dominar les condicions atmosfèriques al 2025".

I recentment el meteoròleg nord-americà Scott Stevens ha afirmat que especialistes de l'exèrcit rus podrien ser al darrere dels devastadors efectes de l'huracà Katrina sobre Nova Orleans. Stevens està convençut que, des del període soviètic, Rússia disposa d'un aparell secret amb impacte sobre el temps. Una denúncia també a la inversa: fonts russes desconfien de la tasca real que es desenvolupa al centre de recerca d'Anchorage (Alaska) High Frequency Active Auroral Research Program (HAARP).

Enfosquiment

2005-11-11T09:45:00.000+01:00

Admirable C: Aquesta setmana, no sabem si per les pluges i la baixada de temperatures, la Mònica ha anat abandonant progressivament però decidida el look fresquívol i estiuenc, la brusa i els texans per una línia més clàssica, més sòbria, més fosca...

Com si ens hagués sentit, avui divendres va doblement negra: vestit jaqueta i samarreta!

Autoreconeixement i mapes del temps

2005-11-10T09:02:00.000+01:00

Admirable C: El món de la meteorologia és molt més ampli i dóna moltíssim més joc del que ens pensàvem els dos admirables just en començar a seguir els passos estel·lars de la Mònica, el gener passat. Com a mostra ben clara d'aquesta afirmació, us fem fixar avui en el darrer informe que ha elaborat i publicat l'observatori dels mitjans de comunicació catalans Contrastant. El títol ho diu tot: Premsa i autoreconeixement: la informació meteorològica i els mapes del temps.

Es tracta, segons la gent del col·lectiu, del segon article de la sèrie dedicada a l'autoreconeixement de la premsa catalana. Per autoreconeixement entenen la definició que en dóna el sociolingüista Bernat Joan: "Procés pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen com a membres d'una unitat diferenciada de totes les altres". En aquest segon article, Contrastant es proposa d'analitzar "un altre aspecte que proporciona informació sobre l'autoreconeixement d'un diari: la informació meteorològica i, concretament, els mapes del temps". I per això descriuen i analitzen la pàgina destinada a la informació meteorològica de nou diaris: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui i El Punt; Diario Vasco, El Correo, Deia, Gara i Berria.

Després d'un munt de sumes, restes, càlculs estadístics i filigranes numèriques variades, Contrastant conclou que "la premsa catalana, pel que fa als mapes del temps, mostra un autoreconeixement més català que espanyol", tot i que "presenta un grau d'autoreconeixement inferior al de la premsa basca".

Tot l'informe, aquí.

A Amèrica sí que en saben

2005-11-09T19:13:00.000+01:00

Admirable B: Els americans tenen molts defectes, però també moltes virtuds. Conscients de la importància de la persona que s'encarrega de fer la previsió meteorològica a la televisió, tiren pel dret i va i li dediquen una pel·lícula. Així, tal com raja. La setmana passada, mentre un servidor recorria mig món a la recerca de la inspiració, als Estats Units van estrenar 'The Weather Man', una comèdia protagonitzada per Nicolas Cage, el genial i incombustible Michael Caine i Hope Davis.

Breument. El director Gore Verbinski ('Piratas del Caribe', 'The Mexican') explica la història d'un meteoròleg d'una cadena de televisió de Chicago, Dave Spritz, que viu un moment professional exitòs amb una suculenta oferta de feina a Nova York. Però, per contra, la vessant personal està una mica més coixa: acabat de separar i amb les visites de cap de setmana dels nens.

No sabem quan arribarà aquí, ni la qualitat (segurament força dubtosa) de la cinta. Però permeteu-me que, en aquest retorn esperat, faci una crida a l'staff cineàstic del país. Ventura Pons, Jaume Balagueró, Marc Recha... fins i tot Antoni Ribas, si s'escau, aprofitem l'avinentesa i traslladem-ho al nostre país. Pensem en els avantatges que tenim: no caldrà que fem càstings!

L'aurora boreal

2005-11-09T08:29:00.000+01:00

Admirable C: La revista "Nat" del tardorenc novembre m'ha arribat a les mans, tal com s'explica en un requadre de la pàgina 7, amb un paper "de més qualitat i igualment ecològic". El que no s'hi esmenta, en aquest mateix requadre, és que també m'ha arribat amb una petita retallada de l'espai on lluu la prosa divulgativa de la Mònica: li han arrabassat una columna! Però bé, el cas és que continua escrivint-hi sobre ciència, que és el que al capdavall compta.

I aquest mes de novembre ho fa sobre l'espectacular fenomen de les aurores boreals o polars. La Mònica assegura, ja al títol, que si els fenòmens i factors que hi incideixen són òptims, es poden observar "Aurores boreals als Pirineus".

Si ho diu ELLA, quin remei, ens ho haurem de creure i llestos! Ara, del que n'estic del tot convençut, i l'admirable B també, és que n'hi ha almenys una, d'aurora polar, que s'alça cada matinada a les nostres latituds...

I per als qui encara tingueu una estoneta per navegar, heus aquí una selecció de webs amb aurores com a tema central:

# Previsions: Space Weather Now, Space Weather i Aurora Forecast.

# Galeries d'imatges: Northern Lights i Aurores Boreales.

# Tocats de l'aurora: AuroraWebCam.com i AuroraHunter.com.

I la Mònica, quan?

2005-11-08T08:46:00.000+01:00

Admirable C: Ja em perdonareu que comenci amb un títol tan exigent, però és que ja no podem més! Fa uns quants dies, repassant la secció d'entrevistes del portal de Televisió de Catalunya, vaig observar (i llegir) l'extens qüestionari que havien preparat per al nou "home del temps" de la casa, lo Cartanyà.

L'actor que l'encarna, en Xavier Bertran, hi parla dels meteoròlegs preferits ("Em quedaria amb tots els de TV3, que són els que he conegut a partir de la sèrie"), però sobretot de la sèrie dels divendres a TV3 i de la seva carrera artística. És clar.

La pregunta dels admirables és: quant haurem d'esperar perquè ens hi entrevistin la nostra musa del temps?

Sam o Met(wo)man?

2005-11-07T08:22:00.000+01:00

Admirable C: Al principi d'octubre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va presentar en societat en Sam, un home del temps virtual que no ens va fer gaire gràcia als admirables ni als presentadors meteorològics de carn i ossos...

Un mes després ens assabentem amb esgarrifança que ja té competència: es diuen Metman i Metwoman, tenen pràcticament la mateixa cara (insípida) i són, aquesta vegada, anglesos:

Els ha desenvolupat l'empresa Televirtual amb els mateixos propòsits que la CCRTV: oferir la possibilitat de tenir un home del temps a les cadenes de televisió (o altres suports) més modestes.

A mi, particularment, em continuen fent "zero pes". I a vosaltres?

Mmmm!

2005-11-06T23:49:00.000+01:00

Admirable C:

Mònica més musa que mai...

La nit de Mart

2005-11-05T08:58:00.000+01:00

Admirable C: Coincidint amb el període de màxim acostament entre la Terra i Mart, la Universitat de Barcelona obre la porta dissabte a tots els interessats i apassionats per l'astronomia (com la Mònica!) de l’Observatori de la Masia-Museu Can Magarola, a Alella (Maresme), per observar amb tranquil·litat el quart planeta del sistema solar segons la proximitat al Sol.

L'observació astronòmica del planeta vermell és una iniciativa del Departament d’Astronomia i Meterologia de la UB i de l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, i començarà a les 22.30.

Anticicló de les Açores

2005-11-03T23:46:00.000+01:00

Admirable C: Són les tantes de la nit, però no me n'he pogut estar. He esperat pacientment davant el televisor, clavat a Canal Plus (abans que es converteixi en Cuatro), fins que en Josep Cuní ha sortit a l'escenari del Liceu a recollir el premi Ondas per "Els matins".

En el minidiscurs d'agraïment (molt retallat temporalment pels "excessos" verbals de la predecessora d'en Cuní a l'escenari, la Mercedes Milà), el conductor del matinal de TV3 ha tancat les seves paraules amb una metàfora meteorològica... potser en homenatge secret i íntim a la nostra musa?

"Unos nos quieren tormentosos, y otros optamos por el anticiclón... aunque sea de las Azores".

Tisorada

2005-11-02T17:03:00.000+01:00

Admirable C: En un comentari molt recent ja havíem advertit que les puntes dels cabells de la Cleòpatra urgellenca començaven a agafar volada i embranzida.

Avui, 2 de novembre de 2005, diada del nou Estatut, m'ha semblat intuir que aquells blens que despuntaven fa pocs dies a la testa de la Mònica han patit una lleugera tisorada o retallada... com l'Estatut?

Actualització: El divendres, 4 de novembre, hem pogut comprovar que la tisorada no s'havia produït: era una allisada.

L'oratge

2005-10-31T11:54:00.000+01:00

Admirable C: Qui sembla que tampoc fa pont avui és la gent del diari electrònic Vilaweb. Avui apareix a la portada un nou (?) espai, patrocinat com no per Repsol-YPF, dedicat a l'oratge.

Amb dades de les principals ciutats dels Països Catalans i de grans urbs veïnes, sembla del tot automatitzat: agrega mapes d'El Punt, webcams de TVC, dades de The Weather Channel i el Meteosat del Servei Meteorològic de Catalunya.

Prou pràctic!

Sense pont...

2005-10-31T08:40:00.000+01:00

Admirable C:

...però amb Mònica...

...i les seves puntes dels cabells aixecades per la humitat ambiental creixent!

Pont fotogràfic

2005-10-30T10:15:00.000+01:00

Admirable C: Per a tothom qui tingui pont i una mica de temps per gaudir de bones fotografies, aquesta és la vostra destinació digital: Visions of Science Photographic Awards 2005. S'hi mostren les imatges al voltant de la ciència guanyadores en l'edició d'enguany d'aquest important guardó fotogràfic.

En l'apartat dels guanyadors hi ha espectaculars i coloristes imatges de la natura i la ciència... com aquesta "flipada":

Estrelles de Hollywood

2005-10-28T17:52:00.000+02:00

Admirable C: Admirables amigues i amics d'aquest bloc: les dones i homes del temps no sols lluen (i llueixen!) a la televisió durant els seus entretinguts i amens minuts de directe. També tenen el seu lloc de lluïment a la indústria del cinema, altrament dita Hollywood. Avui s'estrena (als EUA, no aquí a casa) The Weather Man, una comèdia que narra la quotidianitat d'un presentador del temps de Nova York, David Spritz, interpretat per l'actor Nicolas Cage.

No és, ni de bon tros, el primer film que gira al voltant de meteoròlegs professionals. Sense anar gaire lluny, la Nicole Kidman ha fet de dona del temps (psicològicament inestable) a To die for.

La combinació guanyadora

2005-10-28T16:11:00.000+02:00

Admirable C: No em cansaré de repetir-ho: brusa verda i texans blaus, la combinació guanyadora! ;)

"Cel mig ennuvolat i ruixats dispersos"

2005-10-27T17:16:00.000+02:00

Admirable C: Avui el dia, meteorològicament parlant, ha girat indiscutiblement al voltant d'una notícia publicada al quadernet salmó de La Vanguardia.

A Presión gubernamental sobre los meteorólogos británicos, el corresponsal Rafael Ramos explica des de Londres que el Govern britànic suposadament ha començat a alliçonar (llegiu-hi pressionar) els homes i dones del temps del país davant la forta onada de fred que es preveu enguany. En concret, segons el diari barceloní, "los meteorólogos británicos han recibido instrucciones precisas de adornar el mal tiempo tradicional de estas islas y poner así su granito de arena para combatir el pesimismo y las bajas laborales por depresión". Se'ls demana, vaja, que no alarmin més del compte la població, perquè en el mal temps el govern s'hi juga baixes laborals, depressions... i vots. La teoria oficial al darrere de la "recomanació" és que cal simplificar la informació meteorològica i llevar-li dramatisme.

Aquesta ha estat la notícia comentada tant a la sobretaula televisiva d'El club com a la tertúlia primerenca d'Els matins, on la nostra musa ha exemplificat què pot significar aplicar aquests consells a una previsió de mal temps:

"Cel mig ennuvolat i ruixats dispersos".

El nom fa la cosa

2005-10-26T08:46:00.000+02:00

Admirable C: En un any que serà recordat per la virulència i el nombre d'huracans, potser que ens fixem una mica en el nom (i els noms!) que rep aquest fenomen, no us sembla? Sobretot ara que els meteoròlegs han hagut de recórrer, segons diuen, a l'alfabet grec per designar els huracans que es produeixin fins que s'acabi la temporada, a la darreria de novembre.

D'entrada, tal com explica la Viquipèdia, els huracans són "ciclons tropicals amb vents sostinguts superiors als 117 km/h". "Al nord de l'oceà Atlàntic (inclòs el Carib) i de l'oceà Pacífic (sempre a l'est de la línia de canvi de data)" aquests ciclons reben el nom d'huracà, un mot probablement d'origen amerindi (de la llengua taïno) que es referia a un déu creador. "Al nord-oest de l'oceà Pacífic (sempre a l'oest de la línia de canvi de data)", els ciclons tropicals reben el nom de tifó, i "a tota l'àrea de l'oceà Índic i del sud del Pacífic", cicló a seques.

Això pel que fa al nom. Ara fixem-nos en els noms que es donen als huracans. Fa segles, els huracans que arrasaven la zona del Carib es batejaven amb el nom del sant patró del dia. No és fins al 1950 quan els meteoròlegs militars comencen a assignar nombres a les tempestes tropicals. També es fa servir, de tant en tant, l'alfabet fonètic militar per assignar-los noms com Alfa, Bravo i Charlie. A partir de 1953, tal com es diu aquí, els ciclons tropicals es comencen a designar amb noms femenins, seguint un ordre alfabètic: la primera tempesta de la temporada rebia sempre un nom començat amb la A. És entre 1978 i 1979 quan s'adopten definitivament noms masculins i femenins, i l'Organització Meteorològica Mundial crea sis llistes de noms comuns a l'anglès, l'espanyol i el francès, que s'usen rotatòriament. L'ordre de noms masculins i femenins, a més, s'alterna cada any. Cadascuna de les sis llistes conté un nom per cada lletra de l'alfabet llatí (les lletres Q, U, X, Y i Z no s'hi inclouen a causa dels pocs noms que comencen amb aquestes lletres). Quan s'acaben els vint-i-tres noms potencials d'un any, com enguany, cal saltar a l'alfabet grec.

Ep! Si us hi heu fixat, a les llistes no surt un nom femení començat amb M: Mònica. La gent de l'Organització Meteorològica Mundial no deu conèixer, probablement, que aquest nom genera huracans d'admiració (encara que no amb vents de 117 km/h, és veritat) a les costes nord-occidentals de la Mediterrània. ;)

Líder de masses

2005-10-25T12:58:00.000+02:00

Admirable C: Un dia més, la bona de la Mònica ha tornat a deixar ben clar el poder de convocatòria que té entre les masses ensonyades, lleganyoses i adormides de primera hora del matí. Avui se'ns ha llevat amb ganes de compartir amb el personal el magnífic espectacle de l'eixida del sol i el capritxós joc de colors que manté amb els fràgils núvols. Per això ha fet una crida, a primera hora, perquè tothom qui en tingués ganes (i mitjans!), li enviés una fotografia digital de la sortida de l'astre rei. I se l'ha escoltat: en una hora més de vint missatges carregats de fotos, segons ha assegurat més tard la sorpresa meteoròloga, han omplert la bústia de correu de l'equip del temps de TVC! I és clar que sí: qui se li pot negar? Al final n'ha triat quatre, les més precioses, per il·lustrar com la meteorologia ens pot alegrar el dia a qualsevol.

Jo no me n'he sortit tant, però també estic content amb la meva aportació...

A la tertúlia de mig matí, hem sentit a la Mònica llançar una defensa aferrissada de la meteorologia, amb frases cridades a fer història en la ment dels dos admirables:

"La meteorologia sempre té una part bonica".

"Els humans no tenen sempre una cara maca; la natura sí".

"La natura molt sovint reclama el que és seu".

"La meteorologia fa feliços els grafistes de TVC".

"La tecnologia (que permet captar els fenòmens meteorològics, nota dels admirables) és fantàstica, és màgica".

Bojos pel fullatge (crònica nord-americana 1)

2005-10-24T07:26:00.000+02:00

Admirable C: Els veterans d'aquest bloc recordareu que al juny vam dedicar una de les entrades de dilluns (dedicades sovint a la meteorologia fora del nostre país) a la fal·lera que tenen els japonesos pels cirerers florits. Una bogeria, val a dir, que és del tot comparable a la dels ciutadans dels EUA que viuen a l'extrem nord-oriental del país quan els frondosos i esplèndids boscos atlàntics es van torrant amb la tardor. Als estats de Maine, New Hampshire, Vermont, Massachusetts, Nova York, Connecticut, Rhode Island, Pennsylvània i Nova Jersey, milers de persones visiten entre mitjan setembre i la darreria d'octubre els boscos per veure i viure el canvi de color del fullatge ("foliage", en anglès).

Com al Japó, els mitjans de comunicació de la zona en van plens, de mapes (com aquest o aquest) i dades, i hi ha telèfons governamentals gratuïts per facilitar el seguiment d'aquest espectacular fenomen natural. I, és clar, directoris com Yahoo! tenen apartats específics amb els millors enllaços de l'esdeveniment.

A la web de National Geographic en tenen una magnífica galeria fotogràfica, amb fons de pantalla inclosos.

Caçadora de bolets

2005-10-21T13:24:00.000+02:00

Admirable C: Si una cosa té la Mònica "Ondas" López és, per mi, la sinceritat i franquesa que gasta davant les càmeres. Fa un parell de setmanes (aproximadament) deia en una de les entranyables i agraïdes tertúlies matineres: "Jo sóc de muntanya, però no sé caçar bolets".

Com que els dos admirables ens ensumem que aquest cap de setmana fa pinta de ser bo per a la pràctica de la micologia, ens atrevim a recomanar-li que dediqui algunes hores a fer de boletaire. Ja és l'hora d'enfrontar-se a aquest handicap, Mònica! Ah, i és compatible amb la pràctica de l'escalada!

Perquè no vagi gaire perduda i, sobretot, per evitar els esforços en va collint bolets no comestibles, t'oferim a tu (i a tothom qui hi estigui interessat) un recull de webs amb informació útil (i bàsica) sobre la cacera d'aquests olorosos fongs:

* Consells del Departament de Salut.

* Com es cullen els bolets?, del Departament de Medi Ambient.

* Cercador de bolets comestibles i tòxics.

* Un altre cercador, des de Mallorca.

Bona cuina!

Les dues cares de l'huracà Wilma

2005-10-21T11:21:00.000+02:00

Admirable B: La temporada d'huracans posa a prova els serveis meteorològics de TVC. I la nostra musa, laureada amb l'Ondas, se'n surt amb nota, amb molt bona nota. És tan elevat el nivell, la passió, que fins i tot per explicar-nos de manera didàctica (oi que sí, senyo) i entenedora, ens imita (o millor dit, simula) la trajectòria i els moviments del darrer fenomen meteorològic americà, l'huracà Wilma.

I notem que, fins i tot els presentadors del Telenoticies, el Xavier Coral en aquest cas, fan d'homes del temps improvisats. Però sense el nivell dels professionals, curtits en el treball diari, el bon temps i el mal temps.

Previsió personalitzada

2005-10-21T11:02:00.000+02:00

Admirable C: Avui al matí la Mònica ha estrenat una nova línia de previsions televisives: la previsió personalitzada, de tu a tu. Aprofitant una connexió telefònica en directe d'en Cuní amb una aragonesa que s'està en un hotel de Cancún mentre espera l'arribada del potent huracà Wilma, la meteoròloga urgellenca ha agafat la paraula amb habilitat i do de l'oportunitat per explicar a l'atemorida turista les darreres previsions sobre l'avanç i la trajectòria de la immensa tempesta. Una bona acció d'informació de servei, extremadament personalitzada, per suplir les poques dades ofertes per la direcció de l'hotel mexicà i l'agència de viatges.

Tertúlia riallera

2005-10-20T21:11:00.000+02:00

Admirable C: A la tertúlia de poc després de les deu entre els quatre genets d'"Els matins" (Cuní, Melero, López i Peran) avui hi havia més animació que mai. Les cares eren de satisfacció i les paraules, d'agraïment i de fascinació pel premi Ondas obtingut poques hores abans. I això ha contribuït a comentaris més riallers que de costum, sobretot de part de la nostra musa:

"Té cinquanta euros i porta'm una baguette".

Els Matins, a l'ona

2005-10-19T21:21:00.000+02:00

Admirable C: Avui a la tarda Ràdio Barcelona i la Cadena Ser han anunciat la concessió d'un dels prestigiosos premis Ondas, en la categoria de millor programa informatiu de televisió de l'any, a "Els matins", l'espai comandat per Josep Cuní i Helena García Melero on lluen amb llum pròpia dos astres de la informació de servei com són la Mònica López i n'Espartac Peran... protagonista aquesta mateixa nit d'Els 80.

Quan ens hi vam posar, a primers d'any, ja ens ensumàvem que (per)seguíem una bona colla de professionals! Genuflexió sincera dels dos admirables davant l'equip i el reguitzell de presentadors i presentadores.

Admirable B: Massa emocions juntes en una setmana. Les meves més sinceres felicitacions a l'ànima, la cara, el tarannà del programa.

Admiració o veneració?

2005-10-19T08:12:00.000+02:00

Admirable C: Des de diumenge estem atrapats dins el forat negre de la seva profunda mirada...

Qui no?

"The others"

2005-10-18T05:10:00.000+02:00

Admirable C: Al trasbalsador reportatge de diumenge al setmanal de l'Avui, els autors no sols hi fan un retrat de la nostra musa meteòrica, com podríeu deduir erròniament a partir de l'arrauxada (i embadocada) crònica de l'admirable B. De cap manera: també hi passen, amb el mateix tractament (una pàgina i fotografia de màxima sensibilitat...) la resta d'homes i dones del temps principatins. Això significa que hi ha espai per a en Dani Ramírez, el "chairman" Tomàs Molina i en Francesc Mauri, tots tres de TVC (i en Toni Nadal, per què no hi surt?!?!), a més dels presentadors i presentadores del temps a TVE Catalunya (Sònia Papell... però no hi és en Jordi Miralles), RAC1 (Xavier Freixes) i Canal Méteo (Jofre Janué i la companya de carrera de la Mònica, l'Esther Batalla).

Per no deixar coixa la sèrie, avui volem presentar-vos "els altres": els homes i dones del temps de fora del Principat.

PAÍS VALENCIÀ

Al País Valencià l'espai L'oratge de Canal 9 és presentat per Joan Carles Fortea, Vicent Gómez, Jordi Payà i Victòria Rosselló i Amàlia Sebastià.

A la web de Xelo Miralles hi ha un bon grapat de captures de pantalla d'aquests professionals, amb perles històriques com aquesta...

ILLES

I a les Illes, els qui s'encarreguen de parlar del "cel ennigulat" a la jove cadena autonòmica IB3 són un altre Rosselló, en Joan, i na Xesca Cifre.

Tots dos són mallorquins i, abans d'aterrar a IB3 Notícies, havien acumulat experiència al Servei de Meteorologia de Catalunya.

Una curiositat: na Xesca, com molts dels seus companys de professió, no sols té passió per explicar la meteorologia, sinó també per retratar-la. Al 2000 va endur-se el segon premi Fotomet amb aquesta imatge titulada "Salt de boira al cap de Formentor":

Descans dominical

2005-10-16T20:04:00.000+02:00

Admirable B: Impressionant. Fins ara, quarts de vuit del vespre, no he aconseguit de recuperar-me del trasbals d'aquest matí. Els amics de l'Avui, coneixedors que d'un temps ençà els adeptes a la meteorologia són més i més nombrosos, han dedicat el dominical d'avui diumenge als "Amos del temps" (amb el subtítol "Retrat dels homes i les dones que han convertit la predicció meteorològica en una informació amena").

D'aquest impressionant (repeteixo!) desplegament de mitjans, se'n poden destacar moltes coses. Aquí en teniu algunes, a tall de resum:

Quan creia (crèiem) que ho havíem vist tot, que havíem tocat el cel, el fotògraf Guillem Medina ens ha brindat una imatge tan espectacular com aquesta. Una autèntica aurora boreal de mirada profunda, de gest sever, d'una bellesa indescriptible. Disculpeu l'arrauxament, però crec que és una de les imatges més impactants que hem vist de la nostra musa del temps.
L'entrevista que li fa G. H. o Guillem Medina (no ho sabem). Frases que, per bé que descontextualitzades, defineixen la seva personalitat, la seva professionalitat, la seva manera de veure i de viure la vida. "Jo anava més cap a l'estudi de l'astronomia i l'astrofísica; no n'estava gaire convençuda [de la meteorologia], però vaig tenir un professor meravellós a l'institut que em va estimular perquè, malgrat tots els inconvenients i les poques sortides laborals aparents, no deixés d'estudiar aquesta carrera". "Vaig venir a fer una beca a TV3. En Tomàs Molina em va fer l'entrevista i es va quedar el meu currículum, però finalment no hi vaig poder accedir. Temps després, quan es va muntar el Canal Teletiempo per a Via Digital, l'estiu de 1997, en Tomàs em va trucar i així vaig començar com a presentadora". El seu fenomen meteorològic preferit: "Qualsevol fenomen que tingui a veure amb la lluna m'atreu. No sé si és pel meu caràcter o per aquesta atracció que té el satèl·lit sobre determinades persones".
El bon planter de meteoròlegs del país. El reportatge ens presenta els vuit homes del temps més populars del Principat, en aquest ordre: Esther Batalla (Barcelona, 1973; Canal Méteo); Dani Ramírez (Terrassa, 1969; TV3); Sònia Papell (Bellpuig, 1972; TV2); el "chairman" Tomàs Molina (Barcelona, 1963; TV3); Francesc Mauri (Barcelona, 1966; TV3); Mònica López (la Seu d'Urgell, 1975; TV3); Xavier Freixes (Os de Balaguer, 1971; RAC1) i Jofre Janué (Barcelona, 1971; Canal Méteo).

Admirable C: M'he assabentat amb un cert retard de la "bona nova dominical", però de seguida he comprès l'esverament del company i admirat B per l'extens reportatge que dedica l'Avui als homes i dones del temps "made in Catalonia". Si bé no ens aporta, fet i fet, dades noves a la biografia i carrera de la nostra Mònica, sí que ens revela un vessant fins ara sols insinuat d'ELLA: el "savoir faire" davant l'ull de l'objectiu fotogràfic. La imatge que encara fa tremolar l'admirable B (segons m'ha confessat en un emotiu SMS nocturn) no admet dubtes del domini del mitjà audiovisual i la prestància de la meteoròloga de la Seu.

I una curiositat: en Sostres es deu haver llegit el reportatge?

L'atac dels clips... i l'atac del "vip"

2005-10-14T13:17:00.000+02:00

Admirable C: Si ahir la Mònica se'ns va arremangar per explicar-nos la complexa activitat meteorològica al nostre país, avui se'ns ha (o li han?) recollit els cabells per encarar el merescut cap de setmana. Sí, amigues i amics, ELLA se'ns ha llevat avui amb una imatge nova, caracteritzada per una important presència de clips a la testa que ens han permès copsar (un dia és un dia!) les seves proporcionades i atentes orelles.

Per cert, a darrera hora ens hem assabentat que el provocador columnista de l'Avui Salvador Sostres ha carregat les tintes contra els homes del temps (de TVC). Com ja és habitual en aquest cronista "vip", el contingut de fons de la columna queda totalment eclipsat per unes formes desproporcionadament grolleres.

Ja ho deia ELLA

2005-10-13T23:25:00.000+02:00

Admirable C: Ja em perdonarà la Mònica i la concurrència tota, però el que diré tot seguit conté algunes imprecisions contextuals que no em veig amb cor de resoldre ara mateix. Mirant de reüll el programa 180º d'avui al vespre, on parlen de la sequera i les pluges, m'ha vingut com un flaix a la ment una intervenció de la Mònica d'abans de l'estiu que m'ha abocat a l'ordinador per compartir-lo amb tots vosaltres.

No recordo si era en una entrevista per a algun mitjà, en un dels seus articles al "Nat" o a través d'una pregunta "directa" d'en Cuní al plató, però el que sí que recordo ben bé és que ELLA va predir clarament que, després d'un període d'excepcional sequedat i calor com la del començament de l'estiu, en passaria alguna de grossa a la tardor... una de grossa com les ruixades i inundacions que estem vivint aquesta setmana, per exemple.

Amb això no vull tractar de cap manera la Mònica com una endevinadora amb dots extrasensorials, sinó descatar l'enorme professionalitat i els fruits que dóna uns estudis ben aprofitats.

Activament endormiscada

2005-10-13T14:13:00.000+02:00

Admirable C: En la tertúlia de les deu del matí, ELLA se'ns ha confessat: avui a la nit, a causa de les intenses plujades i aiguades "baixant pel meu carrer", no ha pogut aclucar l'ull (els dos ulls, suposem). Sense saber exactament quina relació directa hi ha entre una forta pluja i agafar el son (goteres, potser?), el cas és que a la bona de la Mònica se li notava en primers plans la marca del cansament acumulat a la cara, amb uns ulls lleganyosos i encara en procés d'obertura.

Però la son, la mandra, la nyonya i l'endormiscament no han durat gaire, perquè hem pogut comprovar com s'han esvaït per art de màgia quan s'hi ha posat amb la previsió: amb una energia fora del comú, s'ha arremangat les mànigues per començar a repartir litres, núvols, xifres rècord i imatges pertot el país.

"A veure com m'hi poso, avui..."

"Vinga va, a l'atac!"

"Plujades aquí i allà..."

I ja està! Buff

PS: Per als afectats per les pluges, aquí teniu consells i avisos multimèdia de la Generalitat catalana.

Motor a fons

2005-10-11T11:32:00.000+02:00

Admirable C: Avui el post no és per a ELLA, sinó per a l'home de la mobilitat de TVC, el grandíssim gladiador del trànsit Espartac Peran, que ha agafat el cotxe amb l'expert en qüestions ambientals José Luís Gallego per aprendre a reduir consum en carretera. Dalt del Ford blanc del mataroní, en Gallego ha ensenyat els espectadors a estalviar un bon percentatge de combustible amb quatre detalls bàsics de conducció. Interessant, recomanable i aplicable! I segur que la Mònica n'ha pres nota!

Però és a la tornada al plató on, amb la lliçó apresa, hem gaudit amb les explicacions d'en Gallego i en Peran sobre el Toyota Prius, l'únic vehicle de "motorització híbrida" que es comercialitza actualment al nostre país. La hibriditat, com han explicat, consisteix en la presència d'un motor d'explosió (amb benzina) i un altre d'elèctric.

Si bé aquí tot just comencen a sortir al carrer, els Prius als EUA són tot un fenomen, al qual no han dubtat d'afegir-s'hi moltes estrelles de Hollywood. Fins i tot ja circula un terme per denominar-los: els Prius Patriots.

PS: Per cert, aquest post podria haver admès un títol més "clàssic" com ara "Prius i Espartac", no?

Crònica des de Ber-lín

2005-10-10T02:42:00.000+02:00

Admirable C: Pel que hem anat descobrint aquí i allà, la Mònica ha voltat força aquest llarg estiu. Segons una lectora, se la va veure per la Bretanya. També se'n va anar a practicar windsurf a Cadis, tal com ens va explicar la setmana passada a RAC1. I en una entrevista estiuenca a l'Avui ens revelava que havia estat uns quants dies a Berlín.

Doncs nosaltres, els admirables B i C, no volem ser menys que la nostra musa i hem aprofitat aquest cap de setmana (i una oferta aèria d'AirBerlin) per trepitjar vint-i-quatre hores la capital alemanya. Eren poques hores, sí, però ja veureu que no les vam desaprofitar.

D'entrada, una visita al poc mur que encara queda dret... amb un esprai a la butxaca!

I després, corrents cap al barri de Kreuzberg a dinar...

L'endemà a primera hora del matí, de tornada, no vam deixar passar l'oportunitat d'utilitzar el curiós servei de l'aeroport de Berlín que permet escriure missatges SMS a les grans pantalles informatives:

Un cap de setmana complet i força "admirat", no?

Avís: Sobre la nostra "estada" a Berlín, hi ha important informació als comentaris d'aquesta entrada.

Mònica López, RAC1, Barcelona

2005-10-06T20:50:00.000+02:00

Admirable C: Dos missatges a la bústia de correu ens han llançat el crit d'alerta. La Mònica López ha estat la convidada a xerrar distesament, durant mitja hora llarga, al programa El món a RAC1 de Xavier Bosch.

Presentada ras i curt com "la dona del temps de TV3", com sol ser habitual en l'espai d'en Bosch i companyia abans de començar s'ha informat l'entrevistada del nombre de persones que porten el seu mateix cognom a Catalunya: 112.715 persones comparteixen amb ELLA, ara mateix, López com a primer cognom. "El tercer més comú a Catalunya", ha reblat una veu femenina per sobre de la conversa entre en Xavier i la Mònica.

Una conversa, per cert, extremadament interessant tant per conèixer l'etapa formativa de la meteoròloga catalanoandalusa (m'hi dedico "per casualitat i sort", després de sortir de la carrera de física, primer a Vía Digital i Canal Méteo, i després a TV3) com per descobrir algunes de les passions que té quan deixa enrere els estudis de televisió (astronomia, escalada, windsurf...). I, és clar, per confirmar per enèsima vegada la simpatia i frescor d'una professional televisiva amb pocs parangons a la televisió del nostre país. La simpatia, val a dir, que tan sols perilla quan li pregunten pel temps, a les quatre de la matinada, dins d'una discoteca.

Per sort de tots i totes, la gent de RAC1 s'enrotlla i ja té penjat el fitxer de l'entrevista tant per descarregar (MP3) com per escoltar en línia. O sigui que no perdeu el temps llegint aquesta crònica escapçada i d'urgència i comenceu a consumir amplada de banda: paga molt la pena.

Avís: Sembla que els enllaços a l'MP3 ja han caigut de RAC1...

Neguit!

2005-10-06T09:05:00.000+02:00

Admirable C: La setmana passada el bo de l'admirable B expressava neguit per una nota de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió:

"Activa Multimèdia, la marca tecnològica de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), presentarà el seu màxim desenvolupament en l'àmbit de la publicació automàtica de continguts: en SAM, el primer home del temps virtual. En l'acte, on intervindrà el director general de la CCRTV, Joan Majó, a més del director de Tecnologia, Pere Vila, i del director d'Activa Multimèdia Digital, Joan Rosés, es mostraran totes les possibilitats que en SAM obre en el món audiovisual com a màxim exponent en publicació automàtica de continguts sobre noves plataformes. L'acte de presentació tindrà lloc a l'Hotel Urban de Madrid, el pròxim dijous, 6 d'octubre, a les 12.30 hores".

Sí, ens hem neguitejat: amb uns professionals de carn i ossos com els que formen part de l'equip meteorològic de TVC, ens cal un Sam de xips i bits?! Per cert, s'ha presentat a Madrid (?)... i l'hotelet no està gens malament. ;) (vídeo de la presentació)

Ep!: L'home del temps virtual, en Sam, ha nascut amb una completa web. Hi ha la biografia, l'explicació detallada de la seva professionalitat, unes quantes imatges... i un club de fans.

Doncs sí: després "d'haver-lo conegut", continuo pensant que em quedo amb el "savoir faire" humanitzat d'ELLA i d'en Molina, en Ramírez, en Nadal i en Mauri.

Admirable B: No faré cap comentari sobre aquesta mena d'alienígena sorgit d'un capítol d'Expediente X i que de ben segur que faria posar les dents llargues als agents Mulder i Scully. Quina manca de delicadesa a l'hora d'agafar un model! Amb la quantitat de material que podríem (oi, Admirable C) fornir-los.

Ja és aquí!

2005-10-05T09:54:00.000+02:00

Admirable C: Al setembre vam viure com un sotrac vital descobrir que a la revista 'Nat' la Mònica ja no hi signava cap article. En lloc seu hi havia un escrit (ben interessant, eh!) d'en José Ángel Núñez, cap de climatologia de l'Institut Nacional de Meteorologia de València.

Com dos bons admirables, hem esperat amb l'ai al cor el número d'octubre de la guardonada publicació per veure si es confirmava la baixa d'ELLA com a escriptora mensual... però ha tornat! I ho ha fet escrivint (ho endevineu?)... sobre l'eclipsi "anul·lat"!

Buf!, van dir ells.

Pintar el temps

2005-10-04T01:15:00.000+02:00

Admirable C: Els habitants de la Gran Bretanya viuen des de fa segles obsessionats pel temps que fa i que farà. Els núvols de pluja estan gairebé incrustats al cel britànic, i no falta gent que considera que tanta aigua ha forjat el caràcter flegmàtic dels illencs. Sigui com sigui, el que vull dir és que els fenòmens meteorològics envolten quotidianament els britànics. Inclosos els pintors. La BBC, que al costat de la pluja és l'altre gran tret definitori de la Gran Bretanya, ha aplegat a Painting the Weather un centenar d'obres pictòriques exposades en cinquanta museus i centres culturals de tota l'illa que tenen un element en comú: s'inspiren en el temps.

Les cent obres, d'autors que van de Monet a Van Gogh i el Greco, es poden consultar per artista, títol, col·lecció i, òbviament, fenomen meteorològic. I també es poden enviar a una amistat (o a una persona admirada!) via mail.

Eclipsi "anul·lat"

2005-10-03T19:08:00.000+02:00

Admirable C: Que avui hi ha hagut un eclipsi anular de Sol? No no: avui el que hi ha hagut és un eclipsi anul·lat de Sol! Perquè ELLA, allunyada per un dia de les rigorositats i les limitacions que imposa el plató, se'ns ha desplaçat cap a Xàtiva (la Costera) per narrar-nos, astronòmicament i anímicament emocionada, un històric eclipsi anular que ha quedat literalment anul·lat per les intervencions fresques, rialleres, sentides i, sobretot, d'altíssim bon rotllo de la meteoròloga urgellenca. Na López, encantada d'anar pel castell de Xàtiva repartint el micròfon entre les desenes d'afeccionats a l'astronomia que corrien per allà, ha viscut (i ens ha fet viure) un "subidón" anímic interessantíssim, per gaudi dels dos admirables i tots els teleespectadors. Per escalfar motors, en una de les primeres connexions del matí "ha vacil·lat" el seu etern company de mobilitat d'"Els matins" amb un directíssim "Espartac, que em trobes a faltar, avui?". Però això, companyes i companys, sols acabava de començar!

En connexions posteriors l'hem pogut gaudir fent entrevistes rotllo "Aquí, en directe" a una estranyada nena osonenca, als membres de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (als quals s'ha intentat "treballar" perquè se l'enduguin al 2009 a l'expedició per veure un eclipsi a la Xina...) i a un trio de surrealistes granollerencs que es passejaven pel castell amb un didgeridoo a la boca. Sense pèls a la llengua, i amb un somriure d'orella a orella, els ha etzibat: "I heu vingut a Xàtiva per tocar aquest xisme?". La Mònica estava sortida, era el seu dia, i del que menys estava pendent era dels crits del sofert Cuní, que la cridava a l'ordre des de l'estudi.

Amb en Cuní de coprotagonista hem viscut un dels punts culminants de la jornada: quan el bo d'en Josep ha recordat que el proper eclipsi que es veurà des de la nostra latitud serà al 2026, la Mònica no ha dubtat a vacil·lar-lo també a ell (un dia és un dia!): "Què vols dir, que em quedi aquí fins al 2026?". Sortosament per tots nosaltres, la resposta "cunina" ha estat negativa: "Exactament el contrari".

Però tots sabeu, amics, que el raig més enlluernador de tot el matí, el que apareixerà a partir d'ara amb tota seguretat a l'"Alguna pregunta més" i als resums televisius de Nadal i de cap d'any a TV3, ha estat...

I l'apoteosi ha arribat quan s'ha tret les ulleres i estava descol·locada més de 90 graus respecte de la càmera. Però l'ha trobada! :)

Estem convençuts que la Mònica, just després de la connexió, ha pensat el mateix que tothom: "Ui, el que acabo de fer".

Eclipsi anular

2005-10-03T01:00:00.000+02:00

Admirable C: No teniu la sensació que periòdicament apareixen tot d'una paraules o conceptes als mitjans que no havíeu sentit mai i que, després de pocs dies, tornen a desaparèixer de la vostra vida/orella? En tenim un exemple avui dilluns amb l'eclipsi anular de Sol. Llec com sóc de l'astronomia, jo com a màxim arribava a distingir un eclipsi parcial d'un de total, però això de l'anular m'ha sobrepassat. Sort que hi ha gent amb paciència i disposada a explicar les coses, com la del CRP de Martorell:

"Un eclipsi anular s’assembla a un eclipsi total, però hi ha una petita diferència. Mentre que en un eclipsi total el cercle de la Lluna és igual o més gran que el cercle del Sol, en un eclipsi anular el cercle de la Lluna és més petit que el cercle del Sol.

Això fa que la Lluna quedi encerclada per un anell daurat. Doncs bé, resulta que fa no sé quant de temps que no ens passava per damunt del cap un eclipsi anular d'aquests...

...i que, per tant, és recomanable que li fem una mica de cas. Per als qui factors meteorològics o laborals impedeixin veure el fenomen avui al matí, connecteu-vos (si cal d'estranquis) al servidor del Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, perquè sembla que han preparat un bon xou.

PS: Atenció gent! En Toni Nadal, diumenge a la nit, va destapar la notícia: la Mònica, la nostra físicometeoastrònoma, connectarà durant tot dilluns al matí des de Xàtiva (la Costera), un dels millors punts per observar l'eclipsi aquest al nostre país! Prepareu vídeos, càmeres i el que faci falta!

Val més que em vagi preparant per demà...

Avui a l'Avui

2005-09-29T12:21:00.000+02:00

Admirable C: Des d'ahir que em compro l'Avui, ben d'hora al matí amb ganes d'acostumar-me al novíssim format del diari. I avui dijous encara he anat al quiosc més ben disposat per veure com han resolt l'antic sumplement "Rock & Clàssic" (on ELLA va ser protagonista fa temps d'una interessant entrevista...), ara rebatejat (i redissenyat) com a 20/30.

Amb el diari a les mans, m'he submergit en els mil i un racó que hi ha al nou suplement fins que els ulls s'han aturat damunt d'un nom: Mònica López.

Com un llunyà febrer al setmanari Presència, falsa alarma! La qui respon avui el qüestionari de "20/30" és la seva homòloga actriu.

Desitgem no haver d'esperar gaire temps perquè alguna ànima desperta de l'Avui ens entrevisti a fons "la nostra"!