Una cançoneta

Admirable C: Hem trigat el nostre temps, els dos admirables, per aconseguir que algunes de les celebritats de la cançó mundial hagin accedit a cantar aquesta breu i intensa peça dedicada a ELLA, "la nostra dona del temps preferida".

Apugeu bé el volum dels altaveus!

MeteocatInfo

Admirable C: Fent un repàs a l'univers blocaire he descobert a PuntBarra (amb una mica de retard) que un internauta ha creat un "widget" amb informació dels radars del Servei Meteorològic de Catalunya. MeteocatInfo, que és com es diu, permet tenir el mapa del Principat amb el radar meteorològic a l'escriptori de l'ordinador. Això sí, sols per a usuaris de Windows.




Els "widgets", com s'explica perfectament a PuntBarra, són petits programes descarregables gratuïtament d'aquesta galeria, fets amb Javascript, que viuen a l'escriptori per donar informació a l'usuari. Per fer-los servir cal instal·lar el programet Konfabulator.

És cosa d'homes

Admirable C: Una constatació post-jornades: la meteorologia continua sent, essencialment, "una cosa d'homes"... com el brandi Soberano, vaja.



Però ja canviarà, ja.

De jornades

Admirable C: Aquest cap de setmana la meteorologia del país està de congrés. L'Associació Catalana de Meteorologia (aka ACAM) organitza, des d'avui fins diumenge al CosmoCaixa de Barcelona, les onzenes Jornades de Meteorologia Eduard Fontserè, el principal espai d'encontre anual dels afeccionats i professionals (apassionats, vaja!) del temps al nostre país.

"Les jornades constaran d'un acte institucional per a commemorar els 75 anys de la publicació de l'Atles internacional de núvols i el 75 aniversari de la mort de Josep M. Algué, i de blocs de ponències sobre qüestions de gran actualitat lligades a la meteorologia de la Mediterrània occidental i a tècniques modernes de predicció i d'anàlisi meteorològica. A més, hi haurà una sessió dedicada a la situació de mànegues i fiblons que varen afectar Catalunya el 7 i 8 de setembre, més una taula rodona sobre l'estat actual de les transferències en matèria de meteorologia entre l'estat i la Generalitat."

En matèria de convidats i ponents, el nivell i l'interès del que hi diran és assegurat:

"Hi intervindran especialistes de la NOAA, del Met.no (Norske Meteorologisk Institutt), Instituto Nacional de Meteorología, Servei de Meteorologia de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili de Tarragona."

D'entre la llista de ponències, m'he quedat penjat amb la de dissabte a les cinc de la tarda: "Use of satellite observations in the NOAA/JCSDA data assimilation system". I no tant pel tema, que no hi entenc ni un borrall, com per la ponent, Lídia Cucurull, una catalana dins la Meca de la meteorologia mundial, la NOAA.



L'ACAM es va crear la tardor de 1995 amb motiu del 125è aniversari del naixement i el 25è de la mort d'Eduard Fontserè i Riba, "considerat el pare de la meteorologia catalana".



Fontserè va ser el fundador i primer director del Servei Meteorològic de Catalunya i president de l'Institut d'Estudis Catalans, intermitentment, de 1950 a 1953. A més de tots els coneixements sobre meteorologia i sismologia que va acumular, a Fontserè devem també el vocabulari meteorològic català, encara ara punt de referència obligat malgrat el mig segle passat des de la publicació (1948).

Actualment hi ha un Laboratori d'Estudis Geofísics a Barcelona i un institut públic a l'Hospitalet de Llobregat que porten el seu nom.

És divendres

Admirable C: Els dos admirables ja encaràvem l'intens cap de setmana meteorològic que se'ns presenta quan, de reüll, hem observat coses estranyes a Els matins. Després de l'espai de divulgació astronòmico-meteorològic de la Mònica i en Cuní dels divendres a quarts de dotze, al plató de TV3 han aparegut l'Espartac i la Melero disfressats (ell amb patilles, bigoti i barret; ella de guàrdia civil, amb tricorni inclòs) i amb un 600 de color verd.




És carnestoltes o l'aniversari d'algú de l'equip, potser?




Ens hem quedat de pedra, clavats davant la pantalla, mirant les sorprenents evolucions de dos dels pilars de la programació matinal tevetresenca. Bocabadats, val a dir, com la Mònica i en Cuní, que s'ho han quedat mirant des de la distància.




Raro, raro, raro...

Joc de mans

Admirable C: Si un dia al matí teniu temps i ganes, us proposo que engegueu la tele, sintonitzeu la "nostra" i espereu pacientment l'aparició de la nostra musa. En aquell moment, treieu el so de l'aparell i guaiteu els dos minutets de previsió meteorològica. I per què? Doncs per descobrir que més enllà del llenguatge verbal, la Mònica domina perfectament els llenguatges "manual" i gestual.




Amb la seva particularíssima manera d'agafar el "catxarrillu" per passar les imatges del croma (entre l'índex i el polze), la mà dreta de la galàctica dona del temps urgellenca plana per damunt de la geografia europea amb la mateixa habilitat, gràcia, precisió i sinuositat que la cama destra d'en Ronaldinho sobre el terreny de joc.




L'exercici no us deixarà indiferents. Paraula d'admirable!

"El temps és boig"

Admirable C: No ho diem nosaltres, sinó el físic i divulgador científic Josep Enric Llebot, que el 7 de novembre passat va rebre el desè Premi Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) pel llibre "El temps és boig i 74 preguntes més sobre el canvi climàtic".




L'obra es presentarà avui a dos quarts de vuit del vespre a la Sala d’Activitats de la Casa del Llibre de Barcelona, amb la presència de Jordi Mas, director adjunt de la FCRI; Jaume Estruch, director de Rubes Editorial, i Tomàs Molina, cap de meteorologia de Televisió de Catalunya.

Els homes del temps de TVC continuen de bolos!

Comença la tardor

Admirable C: Aquí l'admirable C al peu del canó, disposat a cantar les excel·lències de la musa meteorològica de l'espai catòdic. El post d'avui és per destacar que ens ha aparegut ben tardorenca i enfullada, en el sentit més literal i noble de la paraula:



Apunteu, oh admiradors, admirats i admirables del planeta, el 22 de novembre com el nostre particular dia d'entrada a la tardor!

Admirable B: És la dona-arbre!

Futbolera!

Admirable C: Sabem que és esportista, sí, però no ens imaginàvem que fos tan futbolera com ens ha deixat entendre avui al matí a la tertúlia de quarts d'onze! Mentre en Cuní explicava la visió "periodística" del 0-3 en directe al Santiago Bernabéu, la Mònica se'ns ha destapat amb comentaris alegres i riallers sobre la vivència a l'estil Arcadi Alibés... a la font de Canaletes!

"Tothom anava amb banderes, els cotxes pitaven... A mi em va agradar molt, això".



És clar que amb el desplegament de joc del Barça, costa poc ser futboler ara mateix...

Dylan i els altres homes del temps (crònica nord-americana 2)

Admirable C: Buscar informació sobre els homes i dones del temps a la xarxa et fa topar sovint amb sorpreses que descol·loquen i desconcerten. Com la que us presentem avui, pescada directament dels EUA.

Per començar bé ens hem de situar a l'efervescència del moviment antiguerra als EUA a la dècada de 1960, que va arribar a la màxima culminació amb les protestes contra la intervenció de l'exèrcit nord-americà al Vietnam. En territori EUA, centenars de grups universitaris protestaven contra aquell conflicte amb eines que anaven des del pacifisme extrem fins a la "propaganda armada" de desenes de grups "revolucionaris" alçats en armes contra la política exterior agressiva del govern de Washington. Entre aquests darrers grups d'esquerra i comunistoides que defensaven l'enderrocament del govern nord-americà per la via armada hi havia l'estrambòtic Symbionese Liberation Army, les fortíssimes Panteres Negres i les menys conegudes Panteres Blanques, els Motherfuckers novaiorquesos... i la Weather Underground Organization, més coneguda a l'època per The Weathermen ("els homes del temps").




Amb la doble bandera de la lluita contra l'intervencionisme nord-americà a l'estranger i el racisme institucionalitzat a dins del país, el grup revolucionari dels "homes del temps" va actuar de 1969 a 1975 amb atacs amb bomba, alliberaments de presos i atracaments.

Però, com nosaltres, ara mateix us deveu preguntar: quina relació hi pot haver entre aquest grup d'eixelebrats i els homes i dones del temps radiofònics i televisius? La resposta cal cercar-la directament en una cançó de Bob Dylan, "Subterranean Homesick Blues", on diu: "You don't need a weather man to know which way the wind blows".

Serveis informatius

Admirable C: Aquesta setmana va atapeïda d'activitats meteoastronòmiques. I nosaltres som aquí per informar-vos-en. Avui el que toca anunciar és la xerrada que el bo d'en Dani Ramírez, l'apassionat home del temps de TV3, farà a les sis del vespre al Centre Cívic el Gorg de Sant Vicenç de Montalt (Maresme). Sota el títol La meteorologia al Maresme, en Ramírez (que a les pàgines del dominical de l'Avui es va declarar professional i enamorat del temps) descobrirà a l'audiència els secrets del clima de Sant Vicenç i el Maresme; refranys populars i creences de pagesos i pescadors; fenòmens violents com rierades, mànegues (tornados) i pedregades, i el canvi clinàtic, un fet.



Ei! Entrada lliure per cortesia de l'Associació Gent Gran els Xurravins!

Agenda (in)formativa

Admirable C: Amb voluntat formativa i informativa per a tots vosaltres, avui us hem d'indicar dues activitats que giren molt al voltant de la tasca professional i passional de la Mònica:

1. Presentació del primer Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. Es fa a les onze del matí, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona:

"Un equip d’investigadors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, i del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat el primer Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica. L’Atles utilitza eines digitals per dur a terme tot el procés cartogràfic: des de l’obtenció de les dades, la seva depuració i l’elaboració dels mapes, fins a la difusió mitjançant Internet. Per les seves característiques tècniques, es tracta del millor atles climàtic de la Península Ibèrica que existeix actualment. El proper dijous 17 de novembre, a les 11h, l’equip de recerca que ha desenvolupat l’Atles presentarà aquest recurs als mitjans de comunicació, a la sala de juntes de la Facultat de Ciències de la UAB".

2. Pluja de Lleònides al cel de novembre:

"Al voltant del 17 i 18 de novembre de cada any, la posició de la Terra intercepta l’òrbita del cometa Tempel-Tuttle i produeix una pluja d’estels: són les Lleònides, uns astres fugaços o meteors que entren en l’atmosfera terrestre procedents de l’espai. Per tal de conèixer tots els detalls del fenomen astronòmic, que serà visible durant aquesta setmana, el web Serviastro, del Departament d’Astronomia i Meteorologia de la UB, ha obert un nou espai divulgatiu sobre la pluja de meteors típica del mes de novembre".

L'escalada de l'esquilada

Admirable C: Coincidint amb l'anterior post que he escrit sobre la fal·lera escaladora que li agafa alguns diumenges a ELLA, la gent de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya ha publicat dues interessants notícies referents a l'escalada:

* Algunes webs imprescindibles... d'escalada. Ja està tot dit.

* I la crònica de la Quarta Trobada de Pubilles Escaladores. I jo em pregunto: i hi devia participar, com a megapubilla que és de tots nosaltres?

Penjant d'un fil

Admirables B i C: El centre de recerca i d'investigació de què disposem els dos admirables ha hagut de treballar de valent des que al principi d'octubre vam escoltar i analitzar detalladament l'entrevista a què en Xavier Bosch va sotmetre la nostra admirada icona televisiva a RAC1. Més enllà dels grans temes que van saltar durant la llarga i entretinguda conversa que van mantenir, a en B i en C ens va quedar una espineta clavada. En un moment de l'entrevista, quan el bo d'en Bosch començava a introduir la passió escaladora de la Mònica, va fer referència a una revista, Àrtic ens va semblar sentir, on la nostra musa astrometeòrica també havia estat entrevistada.

Els dos admirables, amb cara d'interrogant, no havíem sentit a parlar mai d'aquella revista, ni teníem òbviament cap idea de la presència destacada de la Mònica a les pàgines del número d'octubre. Per això calia posar-se a treballar ràpidament i fer un esforç titànic i meteòric per descobrir-la, analitzar-la, pair-la i digerir-la per a tots i totes vosaltres, aimats lectors. Després d'un mes d'investigacions us anunciem, amb satisfacció, que hem resolt el "puzle àrtic".




Àrtic, que porta per subtítol "L'evasió a les teves mans", és una bona revista mensual, de distribució gratuïta en botigues d'esports i gimnasos de l'àrea de Barcelona, editada per un grapat d'amants dels esports d'aventura des de Sabadell. I, efectivament, el mes passat van agafar la Mònica per banda, se la van endur a un rocòdrom i, mentre la feien enfilar per les parets (en sentit literal), li van practicar un tercer grau que va obtenir respostes, segons l'entrevistador, "amb una alegria desbordant i la rialla fàcil".



Com per exemple quin grau d'escalada té:
"Tinc nivell per pujar un 6A si em treiés les tonteries del damunt. Jo faig escalada dominguera. Ni m'entreno com aquell qui diu"

O les sensacions que li aporta l'escalada:
"La gent es pensa que escalar només és treballar els braços i les cames i, en realitat, és tot el cos! Jo sempre tinc unes agulletes brutals al cul després de fer escalada!"

Què creu que cal tenir per practicar aquest esport:
"Has de tenir mala llet... en el sentit de tossuderia".

Quin concepte té del rendiment personal:
"Rendir és donar el 150% d'un mateix (...) Per mi dormir és una pèrdua de temps. Dormint no vius!".

Quines aficions té:
"L'astronomia no és una afició en si, és una vocació! (...) La cuina també m'agrada molt (...) M'encanten les plantes i sempre m'hauria agradat cantar... però no tinc veu!".

I on es veu al futur:
"El meu futur professional és a la tele... m'agrada molt i m'hi veig fent-m'hi gran".

...per sort dels admirables i admiradors que té!

Mònica verd-i-negra

Admirable C: Sense abandonar les tonalitats predominantment fosques (negres, vaja), avui la Mònica ha introduït un toc verd esperança a la indumentària que li confereix un aire molt... molt badaloní.



Que se'ns ha tornat micaco?

Feel Lucky?

Admirable C: El cafè d'avui a la tarda al bar no se t'ha posat perfecte al cos, admirable B? A mi m'ha fet sentir... com t'ho diria... assortat! "Lucky", vaja!

L'altra "guerra freda" (crònica russo-americana)

Admirable C: Avui volem parlar d'una qüestió que normalment fa aparèixer un somriure d'incredulitat entre els meteoròlegs i els especialistes en ciències de la Terra, però que alhora genera força literatura i articles a la premsa: la guerra meteorològica. Evidentment, no ens referim a la batalla per l'audiència dels homes i dones del temps d'una cadena televisiva o radiofònica i una altra. No, del que volem tractar és dels programes militars que, especialment des de la guerra freda, han dut a terme les anomenades superpotències per mirar de dominar el temps en benefici propi i, per tant, com a arma de destrucció massiva contra l'enemic. El tema, recurrent sobretot als mitjans nord-americans, ha tornat a sorgir darrerament amb força arran dels ciclons Katrina i Rita, que han sacsejat severament territori EUA.

El setmanari Business Week ha fet, per exemple, una cronologia d'aquesta peculiar cursa armamentista: després de la segona guerra mundial els EUA van començar a explorar aquesta via, però no va ser fins al 1967, al Vietnam, que no es va concretar un projecte d'arma meteorològica. Es deia, diu la revista, Popeye Project, i tenia per objectiu allargar la temporada del monsó per dificultar el moviment de tropes vietnamites a la jungla. Davant la inquietud de l'ONU, el 1978 el Pentàgon va aturar aquesta línia de recerca. Però els militars nord-americans hi han continuat pensant. El 1996, un grup d'oficials de Terra i Aire dels EUA van publicar l'informe "La meteorologia com a multiplicadora de força: dominar les condicions atmosfèriques al 2025".

I recentment el meteoròleg nord-americà Scott Stevens ha afirmat que especialistes de l'exèrcit rus podrien ser al darrere dels devastadors efectes de l'huracà Katrina sobre Nova Orleans. Stevens està convençut que, des del període soviètic, Rússia disposa d'un aparell secret amb impacte sobre el temps. Una denúncia també a la inversa: fonts russes desconfien de la tasca real que es desenvolupa al centre de recerca d'Anchorage (Alaska) High Frequency Active Auroral Research Program (HAARP).

Enfosquiment

Admirable C: Aquesta setmana, no sabem si per les pluges i la baixada de temperatures, la Mònica ha anat abandonant progressivament però decidida el look fresquívol i estiuenc, la brusa i els texans per una línia més clàssica, més sòbria, més fosca...



Com si ens hagués sentit, avui divendres va doblement negra: vestit jaqueta i samarreta!

Autoreconeixement i mapes del temps

Admirable C: El món de la meteorologia és molt més ampli i dóna moltíssim més joc del que ens pensàvem els dos admirables just en començar a seguir els passos estel·lars de la Mònica, el gener passat. Com a mostra ben clara d'aquesta afirmació, us fem fixar avui en el darrer informe que ha elaborat i publicat l'observatori dels mitjans de comunicació catalans Contrastant. El títol ho diu tot: Premsa i autoreconeixement: la informació meteorològica i els mapes del temps.




Es tracta, segons la gent del col·lectiu, del segon article de la sèrie dedicada a l'autoreconeixement de la premsa catalana. Per autoreconeixement entenen la definició que en dóna el sociolingüista Bernat Joan: "Procés pel qual els habitants d'un territori s'identifiquen com a membres d'una unitat diferenciada de totes les altres". En aquest segon article, Contrastant es proposa d'analitzar "un altre aspecte que proporciona informació sobre l'autoreconeixement d'un diari: la informació meteorològica i, concretament, els mapes del temps". I per això descriuen i analitzen la pàgina destinada a la informació meteorològica de nou diaris: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui i El Punt; Diario Vasco, El Correo, Deia, Gara i Berria.

Després d'un munt de sumes, restes, càlculs estadístics i filigranes numèriques variades, Contrastant conclou que "la premsa catalana, pel que fa als mapes del temps, mostra un autoreconeixement més català que espanyol", tot i que "presenta un grau d'autoreconeixement inferior al de la premsa basca".

Tot l'informe, aquí.

A Amèrica sí que en saben

Admirable B: Els americans tenen molts defectes, però també moltes virtuds. Conscients de la importància de la persona que s'encarrega de fer la previsió meteorològica a la televisió, tiren pel dret i va i li dediquen una pel·lícula. Així, tal com raja. La setmana passada, mentre un servidor recorria mig món a la recerca de la inspiració, als Estats Units van estrenar 'The Weather Man', una comèdia protagonitzada per Nicolas Cage, el genial i incombustible Michael Caine i Hope Davis.

Breument. El director Gore Verbinski ('Piratas del Caribe', 'The Mexican') explica la història d'un meteoròleg d'una cadena de televisió de Chicago, Dave Spritz, que viu un moment professional exitòs amb una suculenta oferta de feina a Nova York. Però, per contra, la vessant personal està una mica més coixa: acabat de separar i amb les visites de cap de setmana dels nens.

No sabem quan arribarà aquí, ni la qualitat (segurament força dubtosa) de la cinta. Però permeteu-me que, en aquest retorn esperat, faci una crida a l'staff cineàstic del país. Ventura Pons, Jaume Balagueró, Marc Recha... fins i tot Antoni Ribas, si s'escau, aprofitem l'avinentesa i traslladem-ho al nostre país. Pensem en els avantatges que tenim: no caldrà que fem càstings!

L'aurora boreal

Admirable C: La revista "Nat" del tardorenc novembre m'ha arribat a les mans, tal com s'explica en un requadre de la pàgina 7, amb un paper "de més qualitat i igualment ecològic". El que no s'hi esmenta, en aquest mateix requadre, és que també m'ha arribat amb una petita retallada de l'espai on lluu la prosa divulgativa de la Mònica: li han arrabassat una columna! Però bé, el cas és que continua escrivint-hi sobre ciència, que és el que al capdavall compta.



I aquest mes de novembre ho fa sobre l'espectacular fenomen de les aurores boreals o polars. La Mònica assegura, ja al títol, que si els fenòmens i factors que hi incideixen són òptims, es poden observar "Aurores boreals als Pirineus".



Si ho diu ELLA, quin remei, ens ho haurem de creure i llestos! Ara, del que n'estic del tot convençut, i l'admirable B també, és que n'hi ha almenys una, d'aurora polar, que s'alça cada matinada a les nostres latituds...



I per als qui encara tingueu una estoneta per navegar, heus aquí una selecció de webs amb aurores com a tema central:

# Previsions: Space Weather Now, Space Weather i Aurora Forecast.

# Galeries d'imatges: Northern Lights i Aurores Boreales.

# Tocats de l'aurora: AuroraWebCam.com i AuroraHunter.com.

I la Mònica, quan?

Admirable C: Ja em perdonareu que comenci amb un títol tan exigent, però és que ja no podem més! Fa uns quants dies, repassant la secció d'entrevistes del portal de Televisió de Catalunya, vaig observar (i llegir) l'extens qüestionari que havien preparat per al nou "home del temps" de la casa, lo Cartanyà.



L'actor que l'encarna, en Xavier Bertran, hi parla dels meteoròlegs preferits ("Em quedaria amb tots els de TV3, que són els que he conegut a partir de la sèrie"), però sobretot de la sèrie dels divendres a TV3 i de la seva carrera artística. És clar.

La pregunta dels admirables és: quant haurem d'esperar perquè ens hi entrevistin la nostra musa del temps?

Sam o Met(wo)man?

Admirable C: Al principi d'octubre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va presentar en societat en Sam, un home del temps virtual que no ens va fer gaire gràcia als admirables ni als presentadors meteorològics de carn i ossos...



Un mes després ens assabentem amb esgarrifança que ja té competència: es diuen Metman i Metwoman, tenen pràcticament la mateixa cara (insípida) i són, aquesta vegada, anglesos:



Els ha desenvolupat l'empresa Televirtual amb els mateixos propòsits que la CCRTV: oferir la possibilitat de tenir un home del temps a les cadenes de televisió (o altres suports) més modestes.

A mi, particularment, em continuen fent "zero pes". I a vosaltres?

Mmmm!

Admirable C:



Mònica més musa que mai...

La nit de Mart

Admirable C: Coincidint amb el període de màxim acostament entre la Terra i Mart, la Universitat de Barcelona obre la porta dissabte a tots els interessats i apassionats per l'astronomia (com la Mònica!) de l’Observatori de la Masia-Museu Can Magarola, a Alella (Maresme), per observar amb tranquil·litat el quart planeta del sistema solar segons la proximitat al Sol.

L'observació astronòmica del planeta vermell és una iniciativa del Departament d’Astronomia i Meterologia de la UB i de l’Agrupació d’Astronomia d’Alella, i començarà a les 22.30.

Anticicló de les Açores

Admirable C: Són les tantes de la nit, però no me n'he pogut estar. He esperat pacientment davant el televisor, clavat a Canal Plus (abans que es converteixi en Cuatro), fins que en Josep Cuní ha sortit a l'escenari del Liceu a recollir el premi Ondas per "Els matins".



En el minidiscurs d'agraïment (molt retallat temporalment pels "excessos" verbals de la predecessora d'en Cuní a l'escenari, la Mercedes Milà), el conductor del matinal de TV3 ha tancat les seves paraules amb una metàfora meteorològica... potser en homenatge secret i íntim a la nostra musa?

"Unos nos quieren tormentosos, y otros optamos por el anticiclón... aunque sea de las Azores".

Tisorada

Admirable C: En un comentari molt recent ja havíem advertit que les puntes dels cabells de la Cleòpatra urgellenca començaven a agafar volada i embranzida.



Avui, 2 de novembre de 2005, diada del nou Estatut, m'ha semblat intuir que aquells blens que despuntaven fa pocs dies a la testa de la Mònica han patit una lleugera tisorada o retallada... com l'Estatut?



Actualització: El divendres, 4 de novembre, hem pogut comprovar que la tisorada no s'havia produït: era una allisada.