Cumulonimbus mammatus

Admirable C: No fa gaire, en un moment que estava fora de servei, em va convenir mirar l'espai del temps de TVC a l'hora en què a la Mònica se li comencen a enganxar les parpelles. Va ser en Tomàs Molina, doncs, qui excepcionalment em va explicar el temps del dia i de l'endemà. De tot el que va comentar (durant ben bé deu minutets, val a dir), sols en recordo un concepte clar i contundent: Cumulonimbus mammatus.



Aquest expressiu i poc subtil nom de núvol m'ha tornat a la memòria avui, quan he descobert la impressionant galeria fotogràfica d'en Jorn Olsen. Dedicada a tot l'equip meteorològic de TVC i a les legions de malalts de núvols!

Crònica olotina

Admirable C: Dilluns no vam estar a l'alçada del compromís adquirit amb la Mònica. Sí, ni l'admirable B ni l'admirable C no ens vam adonar que la nostra llum catòdica apareixia, segons ens avisava l'olotina Coral·lí, a l'"Algunes imatges més" fent "exercicis de meteorologia amb els altres mans of the weather catalanescs i l'encara més admirable Cartanyà en plan professora de Fame naranaranaranàna, naranaranaranàna". Abusant de la seva amabilitat, i amb voluntat de treure'ns aquesta espineta, li vam demanar amb tota la barra una crònica urgent de l'aparició de la López al programa. I la Coral·lí, increïble, ens ha fet els deures!

Admirats admirables:
Els fans anem omplint els buits de l'àlbum. El proppassat dilluns vam poder veure la vostra musa fent exercicis de ball meteorològic amb tota la troupe d'homes del temps. Els dirigia l'inconfusible, l'incombustible, el mai no prou ponderat Cartanyà, que ara manava fer un anticicló, ara una entrada d'aire fred amunt i avall. Perdoneu que per raons òbvies de sexe contrari, a mi m'interessaven més els homes del temps, però la vostra musa també va estar força bé. En Cartanyà, brutal, un element amb el desoxiribonucleic espatllat per tanta amfeta dirigint tota aquesta caterva meteorològica. Només em queda un dubte: quant temps fa que en Cartanyà els fa fer tots aquests exercicis? És per això que tots estan tan prims o són necessitats del teleprompter? S'engreixaran ara que fan servir pantalles?
Coral·lí Batet (reportera a galet)

Quatre gotes

Admirable C: Quan tinc una miqueta de temps llegeixo. Quan dic llegir, em refereixo exclusivament a la pràctica de la lectura de llibres impresos: ni pàgines d'internet, ni premsa, ni blocs, ni revistes... I quan llegeixes, aprens i descobreixes coses. Oimés quan el que tens entre mans és un tros d'obra com Viatge a la Catalunya Vella, de l'incomparable Josep Pla.

En un dels capítols, titulat "Quatre gotes", mestre Pla descriu amb la seva precisa i planera ploma la pluja del nostre país. Contràriament al que em pensava, la famosa frase "Al meu país, la pluja no sap ploure", que fins ara jo solia atribuir a en Raimon, ja la va pronunciar gairebé literalment l'escriptor empordanès en un passatge memorable:

"En el curs dels meus viatges del país, em sorprèn de vegades un aiguat. Hi ha èpoques de l'any que són perilloses en aquest sentit. Si m'hi trobo en despoblat em fa passar una estona desagradable. Si m'agafa a sopluig, en un poble petit, per exemple, m'ajuda a comprendre com anem muntats.
El nostre règim meteorològic sol ésser abrupte i esgavellat. La pluja, sense anar més lluny, és tan indocta que de vegades sembla que no sap ni ploure. Generalment no plou, però quan cauen quatre gotes es produeix el que els italians anomenen un finimondo. L'aigua cau del cel a bots i barrals, com si la regalessin, els teulats regalimen de tots cantons, les canalitzacions no poden engolir, els carrers es converteixen en rierals, els camps es neguen i els nostres minúsculs rius, que estan com a l''època prehistòrica, per mica de pretext que tinguin fan els estropicis de rutina, habituals. Gairebé tota l'aigua es perd. Vint-i-quatre hores després de l'aiguat, els rius i les rieres queden secs i exhausts".

Aixeco els ulls del llibre i miro cap al cel: em sembla que avui les paraules de Pla no es faran realitat...

Francesc Mauri "live"

Admirable C: La memòria amb cames de l'equip de meteorologia de TVC, en Francesc Mauri, surt dimecres de la petita pantalla per acostar-se a la bonica vila d'Olesa (Baix Llobregat), on parlarà sobre "Aigua, foc i clima". En Mauri, un dels homes del temps més carismàtics de TV3, serà en versió carn i ossos a la Sala d’Actes de la Comunitat Minera Olesana (carrer d'Alfons Sala, 42), a dos quarts de vuit del vespre.

Impressionant. Sense paraules

Admirable B: Quina impressió, de bon matí. Tot just començava el programa d'en Cuní i ja hem tingut el sotrac més gran del dia, fins i tot m'atreviria a dir que del mes. La Mònica, la nostra Dama del Temps, ens ha sorprés amb un nou look. No pas pel arrissat, no pas un serrell juganer, no pas un rínxol rebel... No. La Mònica ha triat un monyo. Sí, sí, monyo, o sigui, un lligat de cabells de forma arrodonida que se subjecte al darrere del cap (segons la definició del DIEC).

Haig de dir que els canvis, a vegades, m'espanten. Què voleu fer-hi? Cadascú té les seves dèries, els seus traumes personals. Ara bé, en aquest cas, haig de dir també que les imatges d'avui, tant de cara com de perfil, ens aporten una nova perspectiva de la dona del temps. El servei de perruqueria de TV3 (mai prou valorat i del qual algun dia n'haurem de parlar més a bastament) ha fet una molt bona feina. El cabell de la Mònica és preciós, no ho hem dubtat en cap moment. Però aquest pentinat li resalta el rostre, allibera espais i faccions que amb el cabell solt queden ocultes o, si més no, en segon pla. I noteu el blau, un color poc habitual en el seu vestuari quotidià. Quantes novetats concentrades!



La meva (nostra, oi, Admirable C) felicitació a la nostra musa que, dia rere dia, no fa altra cosa que sorprendre'ns. Quina raó que tenia en Jordi, quan deia que era coqueta.

Admirable C: Estic d'acord, admirable B, amb tot el que dius (no hi ha dissidència, en aquest bloc!). Però vull aportar un element que ja havíem introduït fa una o dues setmanes arran d'un recolliment de cabells menys agosarat que el d'avui: m'ensumo que l'ínclit servei de perruqueria de TVC està adobant el terreny per tallar (segar!) els cabells de la nostra deessa matinal! Tenen el meu vot, si és que té algun pes! Visca els canvis!

D'altra banda, deixeu-me aprofitar l'avinentesa del tema central d'avui, el "monyo", per mirar de recuperar una de les moltes paraules que han caigut en desús en la nostra llengua: tannara. Segons el Diccionari Català-Valencià-Balear dels cracs Alcover i Moll, tannara és justament la "trena de cabells embolicada en forma rodonenca". En una segona accepció, i en masculí, un tannara és un "ximplet, beneitó", segons van recollir els dos filòlegs a Puigcerdà... que tot bon admirable sap que és a poca distància de la Seu d'Urgell.

Amb aquesta informació, potser podríem canviar el titular del post per Tannares amb la tannara. És una opció.

Allà on va, triomfa

Admirable C: Avui a primera hora en Josep Cuní s'ha felicitat efusivament del fet que un espot promocional d'"Els matins a TV3" hagi guanyat l'or als premis Promax 2005 per la millor promoció d'un programa nou. Lliurats la nit de Sant Joan a Nova York, aquests guardons reconeixen els millors treballs d'àmbit mundial pel que fa a les promocions i productes d'internet vinculats a la televisió. La nostra musa, allà on va, triomfa.

Jocs de flocs

Admirable C: Una observació acurada de les intervencions de la Mònica al llarg del matí permet copsar petits detalls divertits. Avui mateix, en l'arrencada d'"Els matins", l'única guspira que encara resta encesa de les fogueres de Sant Joan (ELLA) ha aparegut amb un juganer efecte capil·lar: les puntes de la cabellera se li escolaven, com regalims, per sota les solapes de l'americana blanca.



Quan una hora després ens ha dit l'esperadíssim refrany diari (avui: "Per Sant Joan, el primer bany"), els seus cabells d'àngel han reaparegut esplendorosos, amb tota la seva llisa extensió i en caiguda lliure, sense interferències ni obstacles.

Més endavant, a la intervenció d'un quart d'onze, les extremitats capil·lars tornaven a amagar-se, tímides, rere les albes solapes de l'elegant jaqueta que se'ns ha posat avui la Mònica.

Continuarà? Admirable C, en guàrdia permanent...

La noia del cor

Admirable C: A banda de passar sengles revetlles molt entretingudes i alegres als peatges i àrees de servei de les autopistes i autovies catalanes, els dos admirables no hem treballat gaire aquest cap de setmana. De fet, no hem tingut ni temps de mirar-nos l'agenda per preparar el tema de vacances amb la Mònica (potser demà?).

Qui sí que ha treballat aquest sonor i botornós cap de setmana han estat els autors d'una primera seqüela (estem impressionats!) d'aquest vostre bloc: Enmig de la Mar. Com diuen ells mateixos, "Enmig de la Mar" (àlies "la noia del Cor") és un "blog dedicat a la figura de la Patrícia Bargalló (la Mar del Cor de la Ciutat)" que, com afegeixen al primer comentari penjat el 26 de juny, "s'inspira en el famós blog dedicat a la Mònica López, la dona del temps de TV3".



Benvinguts, doncs, a la noble tasca de la lloa mesurada i centrada!

Però nosaltres ens continuem preguntant: no hi ha ningú disposat a glosar l'activitat televisiva de n'Espartac "Gladiator" Peran?

Bona revetlla i magnífica diada!

Admirables: Us desitgem, admirats lectors i lectores, una fantàstica revetlla (esperem que amb algun petit plujam refrescant!) i una bona diada de Sant Joan.

I a la nostra flama televisiva, el nostre raig catòdic, la nostra guspira diària, li volem traslladar tots aquests desitjos... i més!

Obrim agendes, Mònica?

Admirable C: L'estiu se'ns tira a sobre. Es nota amb la calor asfixiant, els primers incendis i la llargada (excessiva?) de la claror diürna. I, en paral·lel amb l'estiu, també se'ns tiren a sobre les vacances.

Mònica, potser hauríem d'obrir agendes i començar a coordinar-nos per fer coincidir els dies de vacances, no? Quan te les agafes? En funció de les teves dates, si et sembla bé els dos admirables ens demanarem uns dies o uns altres per aturar momentàniament el bloc.

Ens ho mirem cadascú aquest llarg cap de setmana de revetlla i en parlem la setmana que ve, Mònica?



Admirable B: Calor diürna... i calor nocturna. Amb aquesta calor cada cop costa més de dormir. I el cap s'envola i un comença a pensar com dimonis ens ho farem per quadrar les vacances tots plegats. L'Admirable C ja ha proposat que posem en comú les dates... Però, has pensat què dimoni farem durant un mes sense la llum de la nostra vida (ai las), sense l'essència de la nostra existència, sense la nineta dels nostres ulls? Això suposant que tingui trenta dies laborables, que diuen... Que també pot ser que en comptes d'això faci menys vacances i després s'agafi algun pont? No ho sé, tu, només de pensar-hi se'm desbaraten els nervis.
Jo proposo de fer un Excel o un Word OpenOffice.org (en funció de les aptituds) per veure quins dies podem coincidir. Vaja, si us sembla bé, eh... Sense cap compromís...

Som superfans

Admirable C: Una de les moltes i variades raons de pes que ens van abocar als dos admirables, ara fa mig any, a saltar a la bloquesfera per lloar la nostra particular Moreneta televisiva va ser, indubtablement, el clar sentiment d'inferioritat que sentíem pel fet de no tenir cap ídol mediàtic, esportiu, musical, periodístic, cinematogràfic o tauromàquic al cor i al cap. En una època on la mitomania és àmpliament estesa i generalitzada, la manca en les nostres vides de referents i guies provinents de l'esfera pública ens començava a marginalitzar enfront de la resta de la societat. Ens calia (ens urgia!) posar-hi remei, trobar la persona adequada a qui concentrar el nostre pregon potencial idol(atr)itzador. I no ens va caldre gaire temps per sentir la força d'atracció que irradia ELLA i deslliurar-nos-hi.

En sis mesos hem aprofundit molt en el nostre vessant mitòman, n'hem après prou, i estem convençuts que aquests dies aprovaríem amb nota si ens presentéssim a l'examen de mitologia de la selectivitat. Però també assumim, sense embuts, que encara tenim moltes llacunes i maneres per polir. Per això ens hem comprat, per repassar reposant a l'estiu, el darrer número de la imprescindible revista de "cultura urbana i antropologia social" Eseté, dedicat exclusivament "a tots els fans d'ídols mediàtics (...) de magnetisme irresistible".



Amb el títol “Eres mi héroe”, aquesta revista basca de tendències s'acosta al fenomen fan "a través de la mirada introspectiva d'A., una fanàtica de Deborah Harry que arriba a identificar-se amb la cantant de Blondie fins al punt de portar una vida calcada i sentir-s'hi connectada". Quina feinada, B!

Mig any

Admirable C: Avui a tres quarts i un minut de nou del matí (que ens ho expliqui la Mònica, això!) comença l'època més calurosa de l'any, l'estiu. I avui fa exactament sis mesos, aproximadament a aquesta mateixa hora, per coses de l'atzar els dos admirables vam engegar com qui no vol la cosa aquest bloc dedicat en cos i ànima a la tasca professional de na Mònica "Cumulonimbus" López, la dona del temps de TVC.



Si en fer mig mig any ja ens vam sorprendre, mirant enrere, del ressò mediàtic que havia acumulat el bloc, ara, amb mig any a l'esquena, és bo de destacar l'altra gran sorpresa que ens hem endut els dos admirables amb tot aquest tinglado: tenim lectors!


Admirable B: Avui és un dia especial, des del punt de vista meteorològic. Quan passaven pocs minuts de les vuit del matí, hem entrat (per si encara no us n'havíeu adonat) a l'estiu, a la canícula, com diria Francesc Mauri. I ja se sap: a l'estiu, tota cuca viu. I com que, comptat i debatut, l'estiu són tres mesos, aquí tens, Musa, la nostra petita col·laboració amb un refrany/dita referent a cadascun dels mesos estivals:

• Al juny, la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny. Em sembla que, tal com pinten les coses, aquest any la sabiduria popular no l'encerta.
  
• Pel juliol beure suar i la fresca buscar.
  
• A l'agost, bull el mar, i bull el most
  

Bojos pel cirerer florit (crònica japonesa)

Admirable C: Dilluns passat ens vam saltar l'habitual mirada a la meteorologia que es practica fora del nostre país per presentar-vos un primerenc esbós gràfic del que pot arribar a ser la primera superheroïna meteorològica de la indústria del còmic. Avui tornem a la normalitat de cada dilluns i, qui sap si per compensar el salt de la setmana passada, hem decidit anar-nos-en fins a l'extrem orient. Concretament visitarem el Japó, un dels rars països capaços d'unir sense esgarrinxades la tradició amb la postmodernitat. I és que en el calendari festiu d'aquest país, hi té un pes importantíssim una festa de marcat caràcter meteorològic: el Hanami, la festa dels cirerers florits.



Cada any, pels volts del primer d'abril, milions de japonesos solen anar a veure l'espectacle de la pluja de pètals de cirerer als parcs de les ciutats i al camp, on fan pícnics i trobades familiars o d'amics sota aquests arbres venerats des de fa segles a l'arxipèlag nipó. No en va, la principal espècie de cirerers del Japó, la Cerasus xuedoesis, es va obtenir artificialment per retardar-ne la caiguda de la flor i poder-ne apreciar millor la bellesa. La florida del "sakura", el cirerer, és esperada cada any amb expectació no sols perquè indica la fi de l'hivern i l'arribada de la calor, sinó també perquè marca el començament dels dos pilars bàsics de la cultura japonesa: el curs escolar i el nou any fiscal de les empreses.

El fenomen és de tal magnitud que fins i tot als butlletins i previsions meteorològics de tots els mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa, internet...) se segueixen les evolucions del Hanami des que es comença a detecar pel sud, a Kyushu, a la darreria de març, fins que s'estén cap a l'illa septentrional d'Hokkaido, a mitjan maig. Els telenotícies cobreixen amb tot luxe de detalls, durant aquesta època, les previsions d'arribada de l'esperada pluja de pètals, amb entrevistes a experts incloses. Quan es comença a manifestar a l'arxipèlag la florida dels cirerers els espais del temps s'omplen, aleshores, amb gràfics diaris de l'avanç del "sakura zensen", el front dels cirerers florits, en cada prefectura del país.



És ja en plena pluja quan desenes de reporters surten dels estudis per buscar i capturar les millors imatges del Hanami.

Niaaaaroooo niaaaaroooo

Admirable C: La nostra Mònica, ja us hi deveu haver fixat, no desaprofita mai les ocasions que se li presenten per reivindicar-se, professionalment, com allò que és realment: física.

Si sou a Barcelona o us hi podeu deixar caure el cap de setmana, fins diumenge teniu l'oportunitat de veure en acció un altre físic que s'ha desviat (una mica més que ELLA, val a dir) de la seva formació universitària. Es diu Juan Tamariz i porta aquests dies al Teatre Villarroel la seva recepta màgica des de fa trenta anys: jocs de cartes + violí imaginari.

'Meme' dels Admirables

Fent un tomb per la xarxa i pel top ten de la blogosfera del país, ens n'hem adonat que El cançoner de la Lola ens feia un requeriment: respondre un 'meme'. Doncs bé, recollim el guant de la insigne blocaire i el contestem tal i com marquen els cànons.

Deu àlbums de la meva col·lecció
Som-hi. Antonio Vega, 'Océano de sol', un disc íntim; les quatre estacions de Vivaldi, un clàssic entre els clàssics; U2, 'October', perquè com diu la dita 'L'octubre fred, mata el cuquet'; Els Pets, 'Agost', perquè tots l'anhelem, any rere any; Joan Manuel Serrat, 'Cançó de matinada', qui no la recorda...; Sisa, 'Qualsevol nit pot sortir el sol', perquè mai se sap com acaben les nits ni com comencen els dies; Rafa Xambó i la fusteria, 'Dies oberts', per no oblidar els amics i companys del País Valencià; i dues bandes sonores: la de 'Singing in the rain', incommensurable Gene Kelly, i la de 'Ice Storm', amb el sempre simpàtic Kevin Kline, la Sigourney Weaver i la Christina Ricci. I, per acabar, els Rolling Stones, 'December´s Children', de fa exactament quaranta anys.
Discos que et fa vergonya trobar buscant resposta al punt anterior
Un del Miquel Pujadó que, efectivament, no sabia que tenia i que probablement no he escoltat: 'El temps no té cap importància'.
Quantitat total de música baixada al meu ordinador
Preferim no dir-ho, que essent públic com és això d'internet, els de la brigada antipirateria ens vindrien a demanar royalties.
Últim CD que he comprat
Es que ja no en comprem!
Última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post
'Dust in the wind', dels Kansas... Impressionant.
Cançons que escolto que signifiquen alguna cosa per a mi
Ui, n'escoltem moltes, els admirables... i de tots els estils. Des de coses tronades com 'Un rayo de sol', de la Marisol (quina amalgama de fenòmens meteorològics en tant poques paraules) fins al '20 de març' d'en Serrat, cosa més nostradeta. Passant per l''O sole mio' (en les seves múltiples versions) o el 'Sol, solet', quan fem una regressió a la infantesa. Ara que hi penso, em sembla que estem obsessionats amb el sol.
Llibres que llegeixo durant l'any
Depèn. Ara no us ho sabríem dir... Tot depèn del temps que faci.
Últim llibre llegit
Seguim amb vertader entusiasme els fascicles de la gran enciclopèdia de la meteorologia. Tot i que, recordem-ho, no van comptar amb la nostra musa per promocionar-la.
Llibres que llegeixo aquests dies
Anem molt de bòlit. Amb prou feines si llegim el que escrivim.
Cinc llibres que m'han marcat
Ha costat molt, però intentarem de fer-ne una selecció. Una mica de poesia: 'Desglaç', de Maria-Mercè Marçal i 'La primavera al poblet', del gran Josep Carner. Teatre: 'Aigües encantades', de Joan Puig i Ferreter, lectura obligatòria de COU a la nostra època. I finalment, novel·la: 'El mar', de Blai Bonet, i 'Cabòries estivals', del malaguanyat Jesús Moncada ('Requiescat in pacem').
Cinc persones a qui vulguis passar aquests 'memes'
Primer de tot, al nostre il·lustrador oficial, en Jordi Juan, que a més de tenir web oficial (com els grans), també té bloc.
I, evidentment, als nostres amics/lectors/seguidors fidels i fans de la Musa: l'incansable Plandiura, el rimador Catxipanda i el sempre sorprenen Pistoleta. I finalment, al bloc de les Cartes de Tatooine, que fa dies que no ens diu res.

La Mònica ens necessita (segur!)

Admirable C: La "col·lecta popular" per ajudar la Mònica a trobar un bon títol per a la seva "opera prima" literària continua oberta i necessitada de l'esforç de tots plegats! A dia d'avui, la cosa comença a agafar forma:

Títol neoclàssic: "Teles e vents"
Títol jove: "Clima per a solters"
Títol mediàtic: "Què em poso?"
Títol nostàlgic: "Cara al cel"
Títol críptic: "Temps al temps"
Títol dedicat: "Admirable refranyer"
Títol directe. "El refrany d'avui ens l'envia..."
Títol messiànic: "Galàxia Mònica"
Títol picada d'ullet: "Temps de Seu"
Homenatge capità Haddock: "Llamps i trons"
Homenatge Dr. Soler: "L'apassionant món de la pantalla"
Homenatge Tardà: "Paraula de(s)trons"

Però el premi a la ment més il·luminada, de moment, se l'endú el bo d'en Catxipanda amb "Paremiometeorologia" i, sobretot, "Lo pes de la meteorologia". Insuperable!

A rumiar-hi, xicones i minyons! La Mònica ens ho agrairà... no?

En Plandiura vol foto

Admirable C: En Plandiura ens ha avisat avui que no badéssim amb el modelet moniquès. Li hem fet cas i l'hem caçada... encara més apuradament que ahir!



Ja l'havíem vista alguna vegada, aquesta jaqueta, però no per això ens deixa de sorprendre tant la groguenca tonalitat camale(m)ònica com la inusual obertura del coll.

L'Uma Thurman catalana

Admirable C: Les sis hores de Kill Bill (I i II), l'obra mestra d'en Tarantino, m'han passat pel cap en una fracció de segon avui al matí quan, ja ben tard i gairebé en la darrera intervenció, he tingut el primer i únic contacte visual amb la nostra particular Moreneta. Davant meu, des del seu altar televisiu, la Mònica m'ha rebut amb l'habitual somriure angelical i amb un aspecte tan atrevit i original com, te'n recordes admirable B?, aquell memorable dia d'alegres i juganeres cuetes. Enmig d'un dilluns gris, la Mònica s'ha encarat al plovisqueig i ha deixat via lliure a la inspiració i la gosadia amb un vestit per al record: quimono negre fins a mitja cama, pantalons blancs i delicada cinta fantasia a la cintura.



Amb aquest esclat per al nostre sentit de la vista, la Mònica ha conjuminat en la seva figura el que sols fins ara havia aconseguit l'Uma Thurman; la solemnitat de la tradició oriental amb el caràcter indomable mediterrani.



Així és fàcil començar bé la setmana!

Superheroïna

Admirables: L'Estel Macarnau, divendres, es va deixar endur pel ressò mediàtic del Saló del Còmic de Barcelona i ens va deixar un prec al bloc:

"Ja no puc més. Crec que s'imposa una recollida de signatures perquè algun dibuixant de manga faci una versió de la Mònica. Crec que podria tractar-se d'una nova heroïna mundial. Podria llençar llamps, enviar borrasques i tornados contra els malvats, podria rescatar-nos a tots de la sequera... Va, que he fumat massa, avui.

Com sempre, els desitjos dels lectors i les lectores són ordres i, avui mateix, estem en disposició d'oferir un primer esbós del manga reclamat, gràcies a la col·laboració d'un il·lustrador de contrastat traç com en Jordi Juan, a qui no hem hagut de convèncer amb cap recollida de signatures per començar a dibuixar... "La dona bi(m)ònica"?



Ens l'ha dibuixada amb brusa verda (mmmh!), però l'autor recomana obrir torn de propostes per guarnir la superheroïna. Endavant!

Pluja

Admirable C: Feia temps que no veia caure un ruixat com el de
dissabte, tant per la intensitat com per la brevetat.



Passada la tempesta, em ve al cap una de les veritats que canta en Raimon:

"Al meu país, la pluja no sap ploure".

Una dona total

Admirable B: Avui els que seguim dia a dia les passes de la nostra Musa l'hem poguda veure en una altra faceta, fins ara no gaire explotada i de la qual feia temps que, juntament amb l'Admirable C, dèiem que caldria aprofundir-hi. Parlem de les sortides a l'exterior, del periodisme/meteorologia de carrer, sentint, vivint la notícia. La Mònica i un micro (i la càmera que, golosa, respassa tots els detalls) ens han parlat de l'enorme, elevadíssim risc d'incendi al nostre país, més perillós que la situació de l'any 1994.



Això ens ha quedat clar: no s'ha de fer foc al bosc, ni a les rodalies, ni enlloc (mai es dirà prou vegades perquè sempre hi ha gent despistada i, sobretot, malintencionada).

I permeteu-me (permet-me, també, Mònica), que expliqui una petita anècdota que potser ha passat desapercebuda als espectadors que no estan atents com nosaltres als teus moviments. Amb el micro a la mà, i interrogant un dels experts en la matèria, hi ha hagut un moment d'impàs: la Mònica amb el micro enganxat als llavis i l'expert que començava a parlar sense que el sentíssim. Però ha estat un instant fugaç. Ella, la Claudia Schiffer de la meteorologia catalana, ràpida com la llum, ha allargat el braç, desfent el conat de crisi informativa que s'hauria pogut produir.

"I la predicció sismològica d'avui és..."

Admirable C: Sortosament (excepte si sou geòlegs, meteoròlegs o persones amb moltes ganes d'alliberar adrenalina), vivim en un racó del planeta on hi ha poca activitat sísmica. Des de l'edat mitjana, on un terratrèmol amb epicentre a la Garrotxa va trasbalsar força la vida dels nostres avantpassats, la majoria de moviments han estat de baixa intensitat. Poqueta cosa si es compara amb les sacsejades que viuen, periòdicament, països "fallers" com el Japó, Taiwan i, sobretot, Califòrnia. En la cinquena economia del planeta, on des de fa dècades s'espera amb una barreja de temor i expectació el "big one", s'acaba de posar en marxa un nou sistema per informar els californians, a l'instant, sobre l'activitat sísmica que hi ha sota els seus peus.



Es tracta d'un mapa on s'indica, amb colors, la probabilitat que cada localitat de l'estat té de patir un moviment de terra en les properes vint-i-quatre hores. Els dissenyadors d'aquesta innovadora "predicció sismològica", el U.S. Geological Survey, admeten que encara és molt difícil preveure grans terratrèmols. Però sí que es pot intentar endevinar quan hi haurà els moviments de terra que sovint els precedeixen.

Elegància contrastada

Admirable C: No me n'amagaré: sóc un veritable i decidit fan del conjunt de brusa verda i texans gastats que, de tant en tant, es posa la Mònica per enlluernar encara més la càmera que té al davant i, de retop, les nostres petites pantalles. Això no obsta (existeix, existeix: pàgina 1300 del Diccionari del IEC) que reconegui, públicament, que un elegant vestit jaqueta com el que ens ha estrenat avui li escau a la perfecció.



Jaqueta cenyida i perfectament conjuntada amb la samarreta, to cru molt adequat per als vespres primaverencs, faldilla llarga de lli... Elegància contrastada. Amb aquest "savoir faire" ("savoir être"?), aquesta noia allà on va, triomfa.

Simpàtica!

Admirables: Aquest post només té l'objectiu de dir a la Mònica, amb una sola veu: simpàtica!



Com en sap, d'endolcir els matins als admirats televidents d'aquest petit país!

Sant Joan i els oceans

Admirable C: Sí, entenem que alguns de vosaltres estiguéssiu una mica mosca per la tardança a comentar, aquest mes, l'article de la Mònica-més-física a la revista "Nat". Si us hem fet esperar, ja us ho podíeu ensumar, és perquè algun motiu devíem tenir. Que encara no ens coneixeu o què?!



Doncs sí, hem esperat al 8 de juny, Dia dels Oceans, per parlar-vos d'"El ball de la Terra i el solstici d'estiu", que és el títol que ELLA ha triat per al sempre amè i curiós article divulgatiu de les primeres pàgines de la revista. A aquestes alçades ja us deveu preguntar què coi té a veure la festa de Sant Joan (diada dels Països Catalans, Joanet...) i els oceans, oi?

"Quan el sol és més alt a l'horitzó es produeix el solstici d'estiu, el dia que hi ha més hores d'insolació. (...) Per què aquest dia no és en ple estiu i només en marca l'inici? La culpa és dels oceans..."

Fins aquí puc llegir, com deia aquella. La resposta, apa!, us la llegiu al "Nat" de juny!

No s'hi val a badar, B!

Admirable C: Admirable B, no s'hi val a badar! Què faríem sense les pistes i avisos que ens deixen els lectors i lectores al bloc i a la bústia? Ja t'ho responc jo: se'ns escaparien mil i una cosa d'ELLA! Ai las!

Sense l'ajuda desinteressada de l'Albir (un immerescut lector d'aquest bloc), per exemple, ens hauria passat per alt la galeria fotogràfica que a la web de TVC han creat darrerament per il·lustrar els canvis d'imatge dels informatius de la cadena. Enmig d'una vintena llarga de fotografies, és clar, brilla amb llum ultraviolada, cal dir-ho?, la número 23...



Quin somriure! I quin contrast amb el color poma/croma de fons!

No bado, C, no bado...

Admirable B: No bado, Admirable C. És impressionant aquesta foto. Més que el decorat posterior (del qual ja en vaig parlar en un altre bloc), en destacaria l'expressió. No aporto res de nou si dic que la nostra Mònica és tota expressivitat. Però aquesta imatge és especialment significativa. Què ens suggereix? Cara de bona noia (bona nena, m'atreviria a dir), però alhora una mirada de picardia que no fa més que encisar-nos una mica més. I el posat dels braços, en creu, manifestant la seva fermesa. Ens deixa sense paraules.
Per cert, que avui, mirant la premsa del dia (últimament m'he convertit en un expert en l'art de fullejar diaris a la recerca de coordenades precises), el diari El Punt ens torna a citar. I diu així:

«Posar un altre nom et permet tenir un alter ego i abocar-hi totes les teves manies», declara un anònim que escriu Ladonadeltemps.blogspot.com, pàgina dedicada exclusivament a Mònica López, la dona del temps de TV3.

Com diria aquell... Paraula d'Admirable C.

La "pistoleta" dispara

Admirable C: Tal com ens advertia, en Joanet ha disparat amb la seva pistoleta contra la Mònica i els homes del temps de TVC...

David Linx, TV3, els Àngels (crònica californiana)

Admirable C: La crònica internacional de cada dilluns avui és tan breu com sorprenentment intensa.



El director de cinema nord-americà David Lynch explica diàriament, ben assegut a casa seva i davant de càmera, el temps que fa a Los Angeles (Califòrnia). Les prediccions d'en Lynch (un dels pocs apartats de la seva web que encara no són de pagament...) es carreguen i visualitzen amb el programa de vídeo QuickTime.

Cascades i sequera

Admirable C: Ja fa dues o tres setmanes que debatem en petit comitè, els dos admirables, sobre l'enorme cabellera que davalla de la testa cleopàtrica de la nostra musa urgellenca.



Día sí dia no es pot observar una cascada imparable de cabells que li cauen, a raig, impel·lits per la força de la gravetat. No ens és gens difícil
d'imaginar les lluites dià(u)ries que hi deuen haver a primera hora del matí al servei de perruqueria de TVC per intentar controlar i harmonitzar aquesta efervescent massa capil·lar.



Avui, en aquesta batalla per controlar l'incontrolable, la Mònica ens ha aparegut amb un "look" que no recordàvem haver vist des del llunyà 19 d'abril: recolliment dràstic. I això ens ha generat una enorme dicotomia. És el primer avís a l'admirada audiència d'una tallada imminent de cabells? En altres mots, és una preparació de l'admirada audiència cap a canvis radicals en la morfologia d'ELLA? O bé ha estat una estratègia no verbal de la Mònica, avui que a les onze ens ha il·lustrat de les mesures contra la sequera, per emfasitzar i remarcar a través de la imatge la idea que entrem en una època de restriccions i poques cascades?

Espartac "Gladiator" Peran

Admirable C: El programa "TVist", que s'emet cada dia just després d'"Els matins a TV3", s'està convertint en tota una mina per a aquest bloc. Malgrat la brevetat de l'espai, diàriament hi ha una important acumulació de dades (sobretot gràfiques) al voltant de sèries i personatges mítics de la televisió al nostre país. Dijous, per exemple, el nostre gladiador del trànsit favorit, l'immens i inigualable Espartac Peran, va passar l'enquesta ràpida a què sotmet de tant en tant el programa a cares conegudes de la televisió. Us hem triat una selecció de respostes perquè flaireu la intensa personalitat que s'amaga rere aquest mataroní universal.



Quin programa t'agradaria presentar?
"A mi m'agradaria presentar un programa com per exemple El favorit. Vaig fer també la carrera d'història i penso que està molt bé fer aquesta divulgació a través de la televisió".

Si no fossis presentador, què series?
"Seria pallasso, una professió que admiro moltíssim. A més tinc una gran amistat amb en Tortell Poltrona.



Amb quin personatge televisiu de ficció t'identifiques?
"No m'hi identifico, però m'agrada molt el Tomàtic".

Què és el que menys t'agrada de tu com a presentador?
"Estar explicant sempre cues a les carreteres".

Avís per a enamoradisses (i enamoradissos): en l'entrevista es deixa entenent que l'home del trànsit més matiner de la televisió és un solter d'or. Això sí, cal guanyar-se el seu cor... i el d'en Boira, el seu gat televident.

Per molts anys, Espartac!

Déjà vu

Admirable C: Avui al matí he tingut un "déjà vu". Sí, ja sabeu, allò de tenir la sensació que una cosa que veus ja l'has viscuda.



En engegar matinalment (i maquinalment) la tele, la Mònica se m'ha aparegut amb les seves millors gales, segons el meu senzill criteri estètic: brusa verda, texans guerrers i arracades de cèrcol. Aquesta perfecta conjunció de vestuari en la meteoròloga, jo diria que l'he vista (o somniada?) anteriorment. Deu ser un "déjà vu"? O potser un flaixbac?

L'Helena es desmelena

Admirable C: El seguiment intensiu de la Mònica a "Els matins a TV3" porta sorpreses inesperades. Avui hem pogut veure com l'Helena García Melero es desmelenava al plató, a un quart d'una, dalt d'un magnífic cavall ballarí!



Tot i que era l'Helena la qui protagonitzava el "moment estrella" del matí, com podeu imaginar-vos ja hi vèiem la nostra Mònica dalt de la bèstia amb Juanito Valderrama sonant de fons...

Entre tots ho farem tot

Admirable C: Abans d'entrar directament a la teca d'avui, un recordatori per a despistats i despistades (que sempre n'hi ha algun): fa dues setmanes va saltar la notícia que la Mònica, la nostra Mònica, prepara un llibre (li queda temps!?) a partir de tots els refranys que els amables teleespectadors li envien i que ELLA, gentilment i graciosa, comenta en l'aparició diària d'un quart i cinc de deu del matí.



Dit això, anem al gra. Com que els dos admirables estem francament frisosos per tenir entre mans (i no sols entre ulls) la nostra meteoròloga, hem decidit donar-li un cop de mà en la recollida de refranys perquè avanci feina i publiqui, com més aviat millor, el llibre. Tot seguit li deixem uns quants refranys estiuencs que hem pescat a partir d'enquestes personals a gent de muntanya. Esperem que li facin servei:

-Pel juny la falç al puny.
-Al juny plou lluny.
-Al juliol plou com vol.
-Al juliol, ni dona ni caragol. (!)
-A l'agost a les set ja és fosc.
-A l'agost plou quan és fosc.

Si en teniu més, no dubteu a fer-los arribar a la Mònica, directament o a través del bloc! Penseu que com més siguem en aquesta magna obra, més aviat tindrem a les llibreries la cridada a ser guia de referència de tot bon admirable!

Per cert, creieu que la Mònica ja deu tenir títol per a la seva primera "opera prima" com a jove i imparable escriptora? Com que sol ser prou difícil, això de trobar un bon nom, potser podríem anar-hi pensant tots nosaltres també, no us sembla? Hi ha propostes?