dimarts, de maig 31, 2005

Mònica, Toni, Mònica i no pas Núria

Admirable B: El periple d'aquest humil bloc ha estat fulgurant. Primer, recordem-ho, la premsa escrita. Més tard, la ràdio. I, finalment, la televisió. Deu ser això que alguns qualifiquen com la revolució de la blogosfera. Fins aquí, pot semblar (a nosaltres ens ho semblava, oi, Admirable C), que havíem tocat el cel.
Però quina sorpresa en donar-li la volta avui al tercer diari en català, El Punt. A la contraportada, l'escriptor Toni Sala parla del tancament d'un dels blocs més veterans de l'univers català, el del Carles Miró. I tot fent un repàs a la blogosfera a la qual abans feia referència, ves per on diu això:

Hi ha [...] blogs de dèries variades, com un que segueix i comenta les aparicions de la meteoròloga Núria López (La dona del temps)



Caram. En primer lloc, moltes gràcies. Però en segon lloc, Toni, permet-me que et digui de tu, que no es diu Núria, home, que es diu Mònica, que la nostra musa, que la màxima representant del nou 'star system' català es diu com el Centre d'Art que hi ha al final de la Rambla de Barcelona; com la santa d'origen africà, mare de Sant Agustí, que va aconseguir de convertir el seu fill; com la ciutat nord-americana. És que no has mirat mai el bloc i només n'has sentit a parlar d'esquitllèvit?
Per cert, que de nou li hem de donar les gràcies a Plandiura, que aporta una nova mostra de mediatisme (no sé si està ben dita, aquesta paraula) d'aquest bloc. El 30 de maig, al programa del gran, de l'incombustible, del tot poderòs Antoni Bassas, el periodista Vicent Partal i el crític literari Oriol Izquierdo van parlar de blocs. Es veu que la setmana vinent fan un congrés sobre la relació entre els blocs i el dietarisme literari. I jo em pregunto: com és que no ens hi han convidat?

Admirable C: Que com és que no ens hi han convidat, B? On veus literatura, tu, en aquest nostre bloc?

dilluns, de maig 30, 2005

El mapa de la discòrdia (crònica britànica 1)

Admirable C: Us en recordeu, els habituals i les habituales del bloc, de l'elogiós comentari que va deixar l'admirable B fa un parell de setmanes al voltant del nou grafisme de les prediccions meteorològiques televisades de la BBC? Amb mapes en 3-D i nova simbologia, la prestigiosa cadena pública britànica no s'estava de qualificar el canvi d'imatge del temps com el més important en dues dècades. Poc s'esperaven, amb tot, que poques hores després del dilluns 16 de maig, dia de la primera emissió del nou format, el mapa del temps seria el desencadenant... d'una tempesta política! Amb el lleuger angle picat dels nous mapes, el sud d'Anglaterra apareix deu vegades més gros que no pas Escòcia, cosa que desdibuixa enormement l'extrem nord de la Gran Bretanya.



Aquest detall, que va passar inadvertit pels responsables del grafisme i del servei meteorològic de la casa, no ha passat per alt al Partit Nacionalista Escocès (SNP). A través del diputat Angus MacNeil, la formació independentista va traslladar formalment a la BBC una queixa en què reclamava que Escòcia ocupi el lloc i la dimensió que es mereix al mapa del temps: "Estem ben acostumats a canvis bruscos del temps, però aquest mapa és un canvi excessiu".



Gràcies a la pressió de l'SNP i de més de quatre mil teleespectadors irritats per la distorsió d'Escòcia a les previsions, la cadena ha respost positivament aquest cap de setmana a la petició amb la rectificació de l'angle dels mapes (imatge comparativa).



MacNeil sembla que s'ha alegrat de la decisió: "És una prova més que la veu d'Escòcia es pot fer sentir i que fins i tot pot fer rectificar la BBC. Espero que sigui la primera de moltes victòries escoceses".

divendres, de maig 27, 2005

Curta de son

Admirable C: No ens cansarem d'esmentar, una vegada i una altra, que la Mònica se'ns lleva cada dia moooooolt d'hora per indicar-nos què ens hem de posar abans de sortir de casa. Com va tornar a recordar ella mateix a l'"Entre línies", el despertador li sona els dies feiners entre dos i tres quarts de cinc de la matinada. O, el que és el mateix, a les 4.30 AM (fa molta més impressió en format digital, sí).

I per què us ho destaquem, això, avui? Doncs perquè aquesta setmana l'Instituto Nacional de Estadística ha filtrat als mitjans el resultat d'un estudi sobre les hores que dormen els ciutadans de l'estat espanyol. De mitjana, la xifra és de 7,78 hores, tot i que en les dones cal rebaixar-la unes quantes dècimes: 7,69 hores.

Transportant aquesta darrera dada a la vida d'ELLA, això significa que la "Mònica de Catalunya" se'ns hauria de ficar al llit just quan per la tele comença el compte enrere del Telenotícies Vespre...

Com que dubtem que segueixi el ritme de les gallines, ens veiem obligats a expressar la nostra preocupació pels efectes negatius que pot tenir en la seva salut el fet que ens vagi massa curta de son! Per això hem d'advertir tant a la Mònica com a l'empresa que la contracta, TVC, que mirin de posar-hi remei. I no s'hi val d'intentar resoldre-ho amb becaines al migdia!

dijous, de maig 26, 2005

Reconeixement

Admirable C: Amb els "vuit minuts" de dilluns a TV3, com podeu suposar, tenim força teca per anar digerint i destil·lant a poc a poc. Avui, per exemple, creiem adequat destacar la simpatia que desprèn la nostra musa televisiva a través d'un dels moments més estel·lars del reportatge.

La Mònica, relaxadament asseguda al sofà de casa seva, ens comenta què passa quan una cara coneguda com ella camina pel carrer:

T'adones quan algú et (re)coneix perquè fa així:



Impagable!

dimecres, de maig 25, 2005

26 d'abril (dimarts)

Admirable C: Els admirables, en engegar aquest bloc el llunyà gener, ens vam imposar un deure sagrat: seguir diàriament les aparicions televisives de la Mònica. Tret de força major, això és el que hem fet i, gràcies també a això, avui som en disposició d'assegurar que el dia que les reporteres del programa Entre línies van triar per seguir la nostra starwoman va ser el 26 d'abril.



Aquella jornada la vam capturar i gràcies a la combinació de roba i el pentinat hem pogut obtenir aquesta (valuosa?) dada. Per cert, en aquell post (Arriba la primavera a TV3) ja expressàvem la meravellosa conjunció que produeix en ELLA la brusa verda i els texans: "Li escau especialment. A banda que la primavera embelleix a tothom". Ja no és una afirmació: és un convenciment!

dimarts, de maig 24, 2005

Reaccions

Admirable C: No ens cansarem mai d'agrair els comentaris que els admirats admiradors de la Mònica ens deixeu constantment al bloc. El post sobre la presència d'ELLA a l'"Entre línies" és una veritable mina de pistes, que hem considerat inidspensable de destacar a la portada.

D'una banda, en Joanet recorda que el programa d'ahir es pot descarregar per internet (durant uns quants dies només) a 3alacarta. Bon recordatori per als qui us vau perdre els "vuit minuts".

I, d'una altra banda, en JCR ens ha fet mirar l'E-noticies d'avui, on el director, en Xavier Rius, dedica el "Punt de mira" a ELLA (Mònica López es mereix una oportunitat) amb termes propis d'un veritable admirable! A més de reclamar-li una oportunitat com a presentadora de telenotícies ("Mònica López sabria imprimir-li un segell personal"), en Rius deixa una perla per a la història: "Mònica López té probablement el nas més perfecte des de Cleòpatra". El final es converteix en un crit compartit pels dos admirables i la jove "generació M": "Endavant, Mònica, tu vals molt".

PS: La cua de comentaris també val la pena per fer-se una idea de la magnitud que agafa l'admiració per la urgellenca.

Vuit minuts

Admirable C: Aquests són, exactament, els minuts del reportatge "Femení i plural" de l'Entre línies, centrat en tres dones del món de la comunicació que han arribat allà on s'han proposat, que es van dedicar a la nostra musa mediàtica. En aquests vuit minuts les autores del seguiment de la Mònica, l'Eva Geronès i l'Ariadna Moner, ens van oferir un ampli ventall de facetes professionals i personals de la dona del temps de TVC que encara no havíem tingut oportunitat de tastar. Un regal per als admirables i admiradores, vaja!

Si una cosa ens ha quedat clara d'entrada amb el reportatge és que la Mònica es lleva d'hora, molt d'hora: entre dos i tres quarts de cinc! Per això no és gens estranya la impagable imatge de la urgellenca en plena recerca d'una màquina de cafès que funcioni, tot just trepitjar els estudis de TV3. És amb el líquid despertador i calentó ja al cos quan es disposa, diàriament, a engegar els ordinadors que té sota control. I en aquest punt arriba una altra de les revelacions del reportatge: "És especialment bona amb les màquines, és espectacular". Això ho diu en Tomàs Molina, cap de l'equip d'homes i dona del temps de TVC. De fet, si no hi ha llamps i trons a la vista, la Mònica sol tenir enllestides amb mitja horeta les previsions del dia. Això significa, ras i curt, que s'està més estona "reconstruint-se l'aspecte" sota les sàvies mans del departament de perruqueria i maquillatge que no pas farcint de simbolets el mapa del país. No li falta raó a "la consellera d'estil" de la Mònica, l'Àurea Martí: "La Mònica pot encertar o no la previsió, però si li canviem el pentinat o la imatge del maquillatge, tot Catalunya en va ple".

Sobre la frenètica i estressant activitat al plató, la Mònica ens va explicar dos secrets. El primer és que s'esforça per somriure davant la càmera: "Quan estic sèria, per la tele se'm veu borde a matar. Per això intento ser agradable, sobretot al matí" (frase per a la història, però extremadament exagerada!). I el segon és que després de cinc anys de presentadora el directe encara imposa. La humilitat i sinceritat que demostra constantment té efectes, és clar, en una redacció on s'ha integrat del tot. Aquesta periodista ("si periodista és qui eleva a nivell de notícia un fet, doncs sí, sóc periodista") s'ha guanyat la simpatia dels companys de fatigues matineres com "l'home del temps" encobert, Espartac Peran, i en Josep Cuní: "La Mònica reuneix una sèrie de característiques que la fan altament televisiva. Desprèn una gran simpatia i alhora una gran credibilitat. I això fa que l'audiènicia no només se l'escolti, sinó també que se la miri amb una certa delectança... i un cert respecte".

L'àmbit més privat de la Mònica també va tenir els seus minuts al reportatge. La vam veure al seu pis, on viu en parella, i penjada de les parets calcàries de Penya Ginesta-Mala Dona (Garraf). Sí, dmirats i admirades, des de fa un any se'ns ha afeccionat a l'escalada esportiva!

Una nit perfecta!

dilluns, de maig 23, 2005

Dia D, hora H

Admirable C: Sí, amigues i amics. Avui a la nit (23.20, si no fallen les previsions de l'altre temps) ELLA és la protagonista, juntament amb la Gemma Nierga i la Cristina Sent, del programa Entre línies de TV3. Amb el títol de "Femení i plural", el reportatge centra l'atenció "en tres dones que es dediquen a comunicar des de mitjans diferents".



Sols amb la imatge que han penjat a la web del programa (!!) ja hi ha prou motius per tenir preparat el vídeo i el dit al botó REC des de les onze...

El temps de la comèdia (crònica francesa 2)

Admirable C: Si avui és dilluns, al bloc de la dona del temps toca el nostre ja habitual espai de "meteorologia viatgera". Sense deixar França, que ja vam visitar la setmana passada, avui ens centrarem en les còmiques previsions del temps de Canal+. Com molt bé ens apuntava a través d'aquest comentari el bo d'en Kim, "hi fan la meteo més boja que he vist mai. És en conya i cada dia (s'alternen un noi i una noia) fan algun esquetx. Surten cantant, disfressats, dient parides... I de la informació meteorològica, te n'enteres més aviat poc...". :)



Aquesta parella són Annabelle Milot i Sébastien Thoen i, com podeu deduir de les encertades paraules d'en Kim, són actors abans que no pas meteoròlegs. Per això en el currículum de l'Annabelle hi ha teatre, cinema i televisió, però ni rastre de carreres o estudis científics. I en el d'en Sébastien, tres quarts del mateix: hi ha des d'intervencions com a comediant en programes com Le Vrai Journal i Défis et des garçons, fins a actuacions en films eixelebrats com J'ai un trou, però ni un gram de física.

Les surrealistes aparicions de l'Annabelle Milot i en Sébastien Thoen tenen lloc cada vespre, a les 19.50, a Canal+. Per anar fent boca, aquí teniu un magnífic recull de vídeos de la dona del temps francesa passejant i fent el pallasso pel mapa de l'Hexàgon...



Unes imatges, val a dir, que han convertit la Milot i en Thoen en els meteoròlegs estrella, amb molta diferència, de la classificació d'homes i dones del temps televisius de la revista Toutelatele.com.

PS1: Us imagineu el duo dinàmic dels matins de TV3, l'Espartac i la Mònica, saltant i ballant pel plató?
PS2: No està gens malament, aquesta classificació de Totuelatele.com... Hi rumiarem.

divendres, de maig 20, 2005

Canvi climàtic... i canvi d'imatge

Admirable C: Avui, en l'espai de meteorologia i astronomia recreatives a un quart de dotze del matí, la Mònica ens ha parlat del canvi climàtic, coincidint amb la publicació d'un informe sobre els possibles efectes de l'escalfament global del planeta al nostre país. Ja que ha tractat aquest angoixant fenomen, amb poca voluntat de resolució per part dels governs més contaminants del món, volem introduir una escletxa d'esperança amb reaccions ciutadanes com la que representa el projecte Climate Prediction. Seguint la idea del veterà SETI@Home de recerca extraterrestre, Climate Prediction demana als internautes de compartir la capacitat de càlcul del seu ordinador personal per elaborar una macropredicció del clima a l'any 2050. Els participants catalans en aquest projecte mundial, per cert, fan pinya amb una web pròpia: CanviClimàtic.com.

Però per als qui heu seguit les intervencions d'ELLA al llarg d'avui, segurament que us haureu fixat que no sols hi ha hagut canvis climàtics al plató. Per primera vegada des que en fem seguiment atent, els dos admirables hem compartit l'emoció de veure la Mònica amb faldilla a l'alçada dels genolls. Una faldilla, val a dir, signada per Lydia Delgado... com a mínim!



Ara sí que ha arribat la primavera!

dijous, de maig 19, 2005

Gràcies Niqmad

Admirable C: Niqmad, el blocaire nostrat més fosc i enigmàtic (eNIQMÀDic?), és el protagonista de l'entrevista d'aquest mes a la comunitat de blocs Catapings. A més d'explicar-hi la seva visió sobre la catosfera, la xarxa de weblogs en català, en Niqmad contesta al final a una pregunta tan habitual i tòpica com interessant per a tot internauta:

Tot blogger té els seus referents en el món de les bitàcores. Quins són els blogs que segueixes amb més assiduïtat?

La resposta d'aquest barceloní atrapat entre les foscors de l'arqueologia i l'actualitat ens ha omplert de joia i agraïment:

'Nocturns' i 'La monja travestida' són un dels que segueixo més, però també em fixo sovint amb el sonat de 'Diària', 'Realitats i Miratges', 'Gotes d'Isnel', 'La dona del temps' i 'Mails per a Hipàtia'.



A més d'en Niqmad, donem les gràcies per les referències (i els comentaris!) a l'Ulisses...



...i a l'Efecte Jauss:

dimecres, de maig 18, 2005

Una dona completa

Admirable B: Encara em tremolen les cames quan he sentit les paraules del senyor Cuní. S'ho ha fet venir bé, mestre del periodisme i tòtem de la petita pantalla. Tot agraint la col·laboració dels espectadors que dia rere dia envien al programa dites, refranys i frases fetes populars relacionades amb la meteorologia, ha deixat anar, finament, però efectiva, que la nostra Mònica treballa en un llibre que recollirà tota aquesta saviesa popular, aquest doll d'enteniment heretat al llarg dels segles. No només tot allò que li envien els lectors, sinó tot allò que ella ha pouat directament de les fonts. Increïble. La nostra Musa és una dona completa (una dona deu, que s'hauria dit en una altra època). Premsa escrita (col·laboració mensual a la revista "Nat"), televisió (amb el tàndem Melero-Cuní-Perán) i ara... un llibre propi... Això és constància i la resta, rucades.



Admirable C: Bomba informativa és el concepte que millor defineix la notícia que ha deixat anar, com si res, en Cuní a un quart de deu del matí. Reproduïm literalment l'intercanvi de paraules que el conductor d'"Els matins a TV3" ha mantingut amb la Mònica just abans de donar pas al comentari del refrany del dia. (El reproduïm mot a mot tant perquè en Cuní s'explica la mar de bé com perquè, a la darrera frase, hi descriu amb termes propis dels admirables la nostra musa dels fenòmens atmosfèrics.)

-(Cuní) De tant en tant val la pena dir-ho que (els teleespectadors) ens faciliten molts refranys vinculats a la meteorologia. En són tants, que la Mònica ja ha començat a treballar en un llibre per publicar-los. I no sols pel valor dels refranys, per descomptat, sinó també per vincular-los a les explicacions que una professional de la meteorologia excel·lent com és ELLA pugui aportar a aquests refranys.

-(Mònica) Uf!

Ens plau enormement als admirables que la Mònica hagi decidit fer un pas més cap a l'escriptura, un terreny que com podem comprovar mensualment a la revista "Nat" té perfectament pamat. De fet, tots dos ja hem començat a fer lloc a les respectives tauletes de nit per convertir el refranyer matiner de la nostra icona televisiva en llibre de capçalera quan ens caigui a les mans. Admirable B, ja triguem a consultar l'ISBN i Llibres.com per veure si ja hi ha alguna pista sobre la data d'aparició.

Llamps i trons

Admirable C: La Mònica, en la seva col·laboració mensual a la revista "Nat", va parlar en el número de maig de les tempestes. En una columna ens explicava què podem fer si ens enxampa una tempesta amb descàrrega elèctrica al camp. Ens hi deia, amb l'habitual to didàctic de les seves intervencions orals i escrites, que una mesura extrema per evitar caigudes de llamps al cos és mullar-se el cos sota l'aigua.

Aquest cap de setmana he volgut completar les interessants ensenyances d'ELLA amb la saviesa popular i l'experiència de la gent de muntanya. En una enquesta efectuada a un grapat de pastors, la recomanació més repetida ha estat allunyar-se del peu d'un arbre aïllat: "els arbres grossos llamen els llamps". L'ideal, per un d'ells, és trobar un "tocom o abrigall", o fins i tot colgar-se de palla. I n'hi ha que m'asseguren que les línies d'alta tensió protegeixen dels llamps. El que de cap manera s'ha de fer, segons la saviesa muntanyenca, és córrer enmig d'una tempesta.

Per tancar el tema, unes quantes pàgines informatives amb curiositats sobre els llamps, la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques de Catalunya i les setze regles bàsiques per prevenir-los.

dilluns, de maig 16, 2005

La religió del poble (crònica francesa 1)

Admirable C: Els seguidors i les seguidores d'aquest bloc ja us heu adonat que, des de fa un parell o tres de setmanes, els dos admirables hem establert el dilluns (o dimarts, si cauen festius pel mig) com el dia de la ullada a la meteorologia televisada d'altres països. Després de dedicar els dos primers dillunsos a la indescriptible Itàlia, aquest cap de setmana hem agafat carrerilla per tractar (gràcies a l'inestimable Fletxa, que ens ha posat sobre la pista...) un país veí on la laïcitat estatal ha convertit la meteorologia gairebé en la religió del poble. És clar, parlem de França. La predicació i el seguiment místico-religiós de les previsions del servei meteorològic francès té com a principal conseqüència la veneració absoluta dels homes i (sobretot) dones del temps... I quan diem veneració, és veneració veneració.

La Mònica López francesa per excel·lència, amb legions d'admiradors com les que arrossega la nostra musa, es diu Evelyne Dhéliat i té dedicada una pàgina web amb la vida i miracles, galeria fotogràfica i un apartat amb fons de pantalla (!!) de les esperades aparicions d'aquesta alemanya de naixement a la cadena TF1.



Justament a la web d'aquest canal privat hi tenen penjat el currículum vital i professional de l'Evelyne, amb dades fredes com que és la imatge del temps a TF1 des de 1992 i, també, amb perles com que va ser la copilot de Marianne Hoffner, el 1984, al ral·li París-Dakar. (Pregunta a TVC: per quan un apunt biogràfic a la web de tots els presentadors de la cadena?)

La pàgina de l'anomenada "Miss Météo" també disposa, no cal dir-ho, d'un important arsenal de captures de pantalla extretes de les seves prediccions a TV! Ho veus, admirable B, com no estàvem sols en aquest món! De fet, gratant una mica a Google es pot comprovar fàcilment que la fal·lera per capturar l'Evelyn en plena feina agafa proporcions de passa: aquest internauta també en té unes quantes, al costat d'un recull amb desenes d'imatges en acció d'una altra meteoròloga gal·la, la Karine Fauvet.



La Karine, musa d'uns quants teleespectadors del país veí, fa feina a la cadena LCI, on comparteix tasca a l'equip del temps amb Patricia Charbonnier, Mona Hadji i Véronique Touyé. Totes quatre, òbviament, tenen el seu admirador a internet pendent fins a l'últim detall de les seves evolucions davant la càmera. Fixeu-vos, si no, en el nivellot de les captures (amb perfils i tot!): la Fauvet, la Charbonnier, la Hadji i la Touye. No podem tancar la crònica d'avui sense reivindicar la professionalitat de les meteoròlogues de M6: la Céline i l'Ariane.

Les possibilitats del grafisme

Admirable B: Crec que, en l'argot televisiu, el grafisme fa referència a les animacions i efectes dinàmics a partir d'imatge, fotografies... Arran del post sobre la nova imatge de TV3, i en especial, a l'espai del temps, navegant, navegant, hem descobert que la BBC, la cadena pública anglesa, prepara una revolució pel que fa als mapes del temps: gràfics en 3D més propis de la realitat virtual que no pas d'espais informatius.
De fet, la web del temps de la BBC, Weather Centre, és un autèntica joia des del punt de vista divulgatiu i de continguts.
És només una picada d'ullet adreçada a qui toqui.

diumenge, de maig 15, 2005

La nova imatge del temps

Admirable B: He trigat uns dies a exposar les meves consideracions sobre el canvi d'imatge de Televisió de Catalunya, i de l'espai del temps, en concret. Pensava que no havia de precipitar-me, que havia de deixar pair les novetats i que entressin lentament a l'interior. Ja se sap que els canvis ('Els petits canvis són poderosos', que deia el capità Enciam), quan són tan visibles, costen d'assumir.



Ara, gairebé set dies després de veure nous colors, nous fons i nous símbols puc dir que la imatge de la Nostra (no la Mònica, ai las!, sinó de TV3) no m'acaben de fer el pes. Per unes quantes raons:

  • Aquest color verd de fons que domina els espais del temps no crec que sigui el més adient. No sé si els dissenyadors/creatius consideren que és modern (jo no sóc especialista), però com a consumidor (i contribuent, per què no) jo crec que hi ha altres gammes de colors que s'hi adirien més.
  • Si bé el grafisme dels espais informatius han millorat considerablement (excepte la tendència a tenir els presentadors una estoneta dempeus, pobres), el de l'espai meteorològic sembla (insisteixo, no sóc professional del sector del disseny) que no sigui gaire acurat. Els núvols, els sols, la tonalitat del territori i del mar no acaben de reeixir. Sí que, en canvi, cal remarcar les línies que recorren el mar i que suposo que n'indiquen, com aquells emblemàtics mapes de quan érem petit, les profunditat.
  • I, finalment, les caretes d'entrada i sortida. Suposo que, com ha passat en els últims anys, canviaran en funció de l'estació. Però també podria canviar la sintonia, no?

Totes aquestes consideracions, fetes amb tota la bona intenció del món i des d'un punt de vista constructiu, no tenen cap altre objectiu que potenciar un espai, el del temps, en què la nostra musa excel·leix.

Admirable C: Hi voldria afegir, en aquest encertadíssim comentari, el complet article-anàlisi que la publicació Fórmula TV dedica al tema... amb imatge de la colla matinal inclosa!

divendres, de maig 13, 2005

Puntes rebels

Admirable C: Havia d'arribar el moment, tan esperat pels dos admirables i per alguns lectors (eh Coralí?), de dedicar un comentari exclusivament a les formidables puntes de la llisa cabellera d'ELLA. I és que avui l'actuació televisiva de la Mònica a quarts de deu del matí hi dóna molt de peu. En poc menys d'un minut, a l'extremitat superior de la meteoròloga s'ha viscut una veritable revolta:



Com podeu observar, la punta situada just al damunt de l'orella dreta de la urgellenca ha decidit desafiar la llei de la gravetat en els primers compassos de la previsió. L'ascensió del grup de cabells rebels (liderats per un pèl de més de dos pams), amb tot, s'ha avortat gràcies a la més que probable entrada en escena, aprofitant l'aparició dels mapes meteorològics a les pantalles, de l'eficaç i sempre amatent unitat de perruqueria de "Els matins a TV3".

dimecres, de maig 11, 2005

"Lecturas" recomanades

Admirable C: En la línia habitual d'aquest bloc d'informar de tot el que envolta la Mònica a destemps, però ben a destemps, avui us volem comentar l'aparició estel·lar, fa com a mínim dues setmanes, de la nostra icona televisiva a la revista de més tiratge del país: Lecturas. El suplement televisiu "Tot i més", encartat a l'interior de la publicació, dedicava la portada al primer any de "Els matins a TV3" (ja us en vam parlar oportunament, del feliç aniversari).

Rere la portada del suplement, dedicada òbviament al duo Cuní-Melero, hi ha una comprimida ressenya sobre el sol que il·lumina cada matí el plató de TV3. Amb l'encertat títol de "Mònica López: al temps i a la moda", el perfil no deixa de ser sucós malgrat la brevetat. Hi hem descobert, per exemple, que el virus de la física el va inocular a la tendra edat de setze anys, en ple segon de BUP a l'insti de la Seu (la localització geogràfica, l'afegim sense contrastar-la els admirables). També se'ns explica que abans de caure fa quatre anys (i per sort nostra!) a TVC, s'havia estrenat davant les càmeres de Canal Meteo, a les plataformes digitals (algun dia en trobarem imatges?). Però el que ens ha impactat més de la ressenya és el posat rotllo passarel·la ModaFAD de la majoria d'imatges que il·lustren la pàgina. I, en el meu cas concret, l'aparició d'una xifra màgica en un peu de foto arraconat: 30 anys, ens té la musa. Queden confirmats els surrealistes càlculs que a partir de dades inversemblants vam realitzar en un dels primers comentaris d'aquest vostre bloc.



Per a malalts d'hemeroteca, la referència concreta és la següent: Lecturas 2.771, del 6 de maig de 2005.

Astronomia raonable

Admirable C: La nostra meteoròloga preferida, de fet, podria ben bé ser la nostra astrònoma preferida. Llicenciada en física i especialitzada en física de la terra i cosmos (quin terror, vist per un lletrer com jo!), la Mònica no desaprofita mai l'ocasió per reivindicar-se física per damunt de meteoròloga.

En honor seu, avui li volem dedicar dues novetats a la xarxa relacionades amb la seva passió. És clar, també van per tots vosaltres:

# Nostra Nau Revista, "l’única publicació astronòmica escrita íntegrament en català" amb voluntat divulgadora.

# Les deu principals descobertes de l'incansable telescopi espacial Hubble, segons National Geographic.

dimarts, de maig 10, 2005

L'ovni



Admirable C: Feia temps que em rondava pel cap comentar un fenomen estètic que envolta la nostra benaurada Mònica. I avui l'exposo al lliure debat amb tots vosaltres. Es tracta de les arracades. No cal dir que en sóc un ferm partidari, tant per a dones com per a homes. Però, això sí, sempre amb un ús moderat. Perquè ens entenguem: normalment tant me fa el nombre d'arracades que es poden encabir a l'orella, però solc ser més exigent en la dimensió de "l'artefacte".

Com bé sabeu, admirables, ELLA en gasta, d'arracades. I fins ara pensava que eren unes perfectes aliades tant per allargar-li la cara com per acompanyar l'estirada cabellera cap a l'espatlla. Però l'objecte volador no identificat que penjava de l'orella esquerra de la Mònica ahir supera, una micona, els límits que el meu ideal estètic pot tolerar... i la resistència dels palpissos moniquesos!

Amb admirat respecte, C.

dilluns, de maig 09, 2005

Miss Meteo (crònica italiana 2)

Admirable C: Dilluns passat vam dedicar un llarg comentari a parlar de la informació meteorològica a la televisió pública italiana. Però no en vam tenir prou, de descobrir militars uniformats als espais del temps de la RAI. Per això avui hem decidit estirar una mica més la corda i mirar què fan les cadenes privades italianes a l'hora de donar les prediccions, segurs que la resposta serà a l'alçada de l'extravagància italiana. I no ens ha fallat la intuïció, no. A Retequattro, per exemple, des de 2003 presenta el programa diari Meteo 4 la joveníssima Eleonora Pedron, sense formació meteorològica però molt mediàtica gràcies al fet d'haver guanyat el títol de miss Itàlia l'any anterior [1].



I a La 7 trobem, al 2002, la fórmula més extrema de donar les temperatures a la televisió italiana: Ilaria Achilli s'anava traient la roba cada mitjanit mentre descobria el temps de l'endemà. [imatge]

Davant d'aquesta competència "deslleial", la RAI i el servei meteorològic militar comandat pel general Roberto Sorani no van trigar gens a posar fil a l'agulla al contraatac: des de 2002 mitja dotzena de dones de l'exèrcit italià, la majoria amb formació física, han començat a ingressar al masculí servei de meteorologia de l'Aeronautica Militare per formar-se com a possibles dones del temps uniformades a les cadenes públiques.


[1] No hi té res a veure, però la noia que va recollir d'Eleonora Pedron el títol de miss Itàlia al 2003 va ser Francesca Chillemi, de la localitat siciliana de... Barcellona.

diumenge, de maig 08, 2005

Enigma per a l'Espartac

Admirable C: Als lectors i lectores d'aquest bloc no cal que us expliquem l'admiració que també sentim per la mitja taronja de la Mònica en la franja matinal de TV3, l'incomparable home del trànsit Espartac Peran.

Per al canetenc mediàtic li volem dedicar un enigma de cap de setmana: com s'explica un embús a la sortida de Berga i trànsit lent fins a Gironella (en direcció a Barcelona) dissabte a les tres de la matinada?

dijous, de maig 05, 2005

El talp

Admirable C: Aquest bloc és un estrès, de debò! Les coses s'han precipitat (encara més?!) aquesta setmana. Només cal dir-vos que el seguiment de la Mònica comença a passar-nos factura en termes de salut. Però anem a pams. Dimecres, sense ni temps de canviar-se, la nostra icona meteòrica va ser la convidada d'honor del programa Tvist, que s'emet just després d'Els Matins a TV3.



Entrevistada per la Mireia García, la "Cumulonimbus" va mostrar-se continguda davant els impactants "flashbacks" al seu currículum professional a TVC. En l'acurada col·lecció d'imatges per al record que es van emetre ens quedarà gravat ben profundament als dos admirables el "look" vuitanter que gastava al programa Món 33, on la Mònica va aterrar un venturós 7 de maig de 2001 provinent de les plataformes digitals (sí, també tenim temps de prendre apunts, admirats!). O la tremenda seqüència del conjunt de gorra i bufanda nadalenc. O la torbadora combinació de "vestit safari", bronzejat caribenc i recollit de cabells amb "efecte cueta". Enmig de tanta imatge, la Mireia encara va esgarrapar alguns segons per insinuar a la convidada que tenia molts admiradors a internet: silenci llarg i esbós de ganyota per resposta. En conjunt, uns moments memorables que s'agraeixen de tot cor a l'equip del Tvist...

...el que no s'ha d'agrair tant a l'equip de Tvist és que ens insistissin a donar la cara al mateix programa l'endemà dijous (05-05-05, quina data!). Però en saben molt, d'insistir. Massa! Ja ens teniu dimecres a la tarda als dos admirables amb una moneda a l'aire per decidir qui s'infiltrava a la torre d'ivori de la musa i qui es quedava a la central de dades fent el seguiment diari (no es pot abaixar la guàrdia!). Amb tremolors, calfreds, esgarrifances i dos quilos menys de pes, un servidor va entrar al temple de la Mònica preparat per lloar-ne el nom i la professionalitat als quatre vents. Al final, "coses del directe", va ser una aparició fugaç cara a cara amb la Mireia. Però ja ho crec que en vaig tenir prou per admirar encara més la física urgellenca: com pot suportar tanta estona al dia la pressió del plató?! És inaguantable!

Passat el tràngol, i malgrat la intensa recerca de pistes i rastres de la Mònica per camerinos, platós, sales de maquillatge i passadissos, a tres quarts de dues del migdia l'admirable talp va sortir de "la nostra" sense la visió no mediatitzada per cap pantalla de l'ídol... oooh! Però, això sí, ben content per haver descobert l'estimació que hi ha "a palau" per ELLA... i amb valuosa informació que anirem destil·lant properament.

Admirable C mediàtic: Post d'urgència

Admirable B: En el meu post d'ahir, vaig referir-me a l'Admirable C amb el qualificatiu (adjectiu) de mediàtic. Ho feia amb tota la intenció i apuntava una pista d'un esdeveniment que s'ha produït avui a migdia. L'Admirable C podríem dir que ha donat la cara i s'ha enfrontat a les càmeres de televisió (de la nostra) per parlar d'aquest humil, senzill però tan necessari espai dedicat a la musa moderna de la meteorologia. Com us deia, l'Admirable C ha participat al programa Tvist, que presenta Mireia Garcia i dirigeix l'incombustible Josep Cuní, i que ahir va entrevistar precisament la Mònica López. El B, un servidor, s'ha quedat fent guàrdia davant de l'aparell de televisió i del vídeo: no me n'he refiat mai del programador.

Més detalls en les pròximes hores.

Admirable C: No, més detalls ara mateix: mai més! :(
Ja parlaré amb tu cara a cara, B...

dimecres, de maig 04, 2005

I parlant de 'níguls'

Admirable B: El nostre mediàtic Admirable C ens ha brindat un nou tema de debat: els núvols. O níguls, com en diuen a les Balears. I parlant de núvols, el 3 de maig passat, un altre meteoròleg de 'la nostre', Francesc Mauri, va presentar un llibre que de ben segur esdevindrà obra de capçalera i de referència per als professionals del sector: Els noms dels niguls a Mallorca (Migjorn i Llevant), escrit per Maria Bonet i Miquel Grimalt i publicat per Documenta Balear.
M'estalviaré de fer-ne una crònica i us envio directament a la que fa el Diari de Balears. Amb tot, m'agradaria destacar la sinceritat del no prou valorat Francesc Mauri: "Jo pensava que amb el calabruix i el cap de fibló anava per tot i ara resulta que hi ha més de 300 denominacions per a fenòmens meteorològics al Migjorn i Llevant de Mallorca". I també la voluntat de recuperar la terminologia tradicional dels fenòmens meteorològics, tot recollint el guant que va deixar un altre dels grans noms de la meteorologia al nostre país, el desaparegut Antoni Castejón.
I això ens recorda, inefectiblement, la frases fetes que, dia rere dia, ens forneix la nostra musa. I perquè no perdis (i no perdeu) de vista la riquesa lèxica de la nostra llengua, ací tens (teniu) un magnífic Vocabulari Meteorològic Català, recopilat per Eduard Fontseré.

Mònica "Cumulonimbus" López

Admirable C: En el quart lliurament de la jove revista mensual Nat, que tan bon punt ha arribat als quioscos ens hem afanyat a aconseguir per no quedar-nos-en sense, la Mònica entra al seu esperadíssim article en un terreny altament metafòric per a tots i totes nosaltres, admirables i admiradors de la seva figura i trajectòria.



Envoltada de taurons mediterranis i dinosaures fossilitzats, la Mònica ens hi alliçona amb el seu indiscutible "savoir faire" pedagògic sobre els espectaculars fenòmens lligats a les tempestes, com ara els llamps ("invisibles"), els llampecs ("aire que crema a temperatures que ronden els 30.000 graus centígrads") i els trons ("la veu del llamp"). És al final del text on ens descobreix qui és al darrere de tanta energia desfermada, descontrolada i desbocada: el cumulonimbus.

Que no és alta, immensa i inabastable com un cumulonimbus, la Mònica? Que no està carregada d'energia com un cumulonimbus, la Mònica? Que no desencadena, com un cumulonimbus, tempestes emocionals amb les seves aparicions televisives?

dimarts, de maig 03, 2005

Bagassa de maig o d'estiu?

Admirable C: Avui he enxampat la Mònica a un quart d'onze, just en un dels moments més brillants i originals de les seves intervencions diàries: els dos minutets que dedica cada dia al refranyer meteorològic català. I m'ha sorprès la tria del refrany d'avui:

"Pluja de maig i plor de bagassa, en un punt passa".

Caram, sí que van forts a aquestes hores del matí, a Can Cuní!

Però encara m'ha encuriosit més el refrany d'avui quan he buscat en uns quants refranyers en línia aquesta frase i no l'he vist enlloc. Sí que hi apareix amb aquesta altra forma:

"Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa".

Que potser se l'ha fet venir bé? ;)

dilluns, de maig 02, 2005

Tinent López, meteoròloga (crònica italiana 1)



Admirable C: Us imagineu que la Mònica se'ns presentés un matí guarnida de militar, amb galons penjant i vestit blau fosc? I, per arrodonir-ho, que sortís sobreimpresa al peu de la pantalla una cosa així com "Tinent Mònica López"? I que en Cuní acatés les previsions de la Mònica al crit de "Senyora, sí senyora!"? Costa d'imaginar-s'ho, oi? Queda molt antitètic, això d'unir la figura de la Mònica amb el cos militar...

Però això és el que probablement passaria si ELLA, en comptes d'haver nascut a la Seu d'Urgell, hagués vist la primera llum en un país tan desconcertant i ple de contrastos com Itàlia. De fa anys, de la informació meteorològica a la televisió pública (RAI) se n'encarrega l'Aeronautica Militare Italiana. L'Exèrcit de l'Aire, vaja! Això té una conseqüència directa i impactant per als teleespectadors forans: la informació meteorològica diària a RAI Uno i RAI Due, englobada en el miniespai Che tempo fa, la presenten un equip... de militars.

Sense anar més lluny, l'homòleg de la nostra civil i cívica Mònica al magazín matinal de la RAI és el capità Guido Guidi: