Serrell i planxa

Admirable C: Deixeu-me tancar la jornada d'avui (prou especial per a mi) amb un darrer post abans de plegar. El vull dedicar al serrellet [1] que ha aparegut avui a la testa de la Mònica. Sí, després d'uns quants dies de front descobert i quatre puntes disparades, oi B?, el divendres s'ha llevat amb un important canvi de look en ELLA. El serrell, molt sixties, anava acompanyat amb un estirament inusual [2] de la fosca cabellera, que com una cascada es repartia sense estridències damunt les espatlles.

La incògnita: es mantindrà, dilluns, l'efecte planxat? O les puntes i ondulacions pròpies de les seves extremitats capil·lars es tornaran a reivindicar? S'imposarà la "naturalitat catalana"?

Bon cap de setmana.

Mai plou a gust de tothom. Una llança a favor de la meteorologia / Senyals globals

Admirable B: Catalunya, diuen, viu una de les sequeres més importants dels darrers anys. Tant és així que al poble de Cabra del Camp (a la comarca de l'Alt Camp) aquest cap de setmana treuran el Sant Crist al carrer, de passeig, per demanar aigua per als conreus. La situació desesperada de la pagesia duu a confiar en la providència perquè faci un miracle que sembla difícil d'aconseguir. I us preguntareu: per què l'Admirable B ens explica això? Què té a veure amb la musa catalana de la meteorologia? Doncs mireu, en Josep Cuní, en donar pas a la nostra meteoròloga, quan passaven pocs minuts d'un quart de nou del matí, li ha demanat si la pluja estava a prop o no. La Mònica, dominant la situació, se l'ha mirat i decididament li ha dit que no, que els mapes no indicaven pas pluja a curt termini.



I fent un tomb i adreçant-se directament a la càmera ha esbossat breument la feina no sempre fàcil de les dones i els homes del temps. I és que, com diu la dita popular, no plou mai a gust de tothom. La nostra musa s'ha queixat del fet que quan hi ha previsió de pluges, els empresaris turístics li truquen (literalment) per dir-li que no exageri, que no n'hi ha per tant, que la gent s'espanta i no va als restaurants i a les terrasses. I, de l'altra banda, els pagesos, quan no plou, es queixen perquè els conreus estan secs. Diguem les coses clares. Els meteoròlegs no tenen una bareta màgica per fer ploure o que faci sol a voluntat. Si fos així, amb l'experiència empírica sobre el funcionament del món, no ens posaríem mai d'acord. Trenco una llança a favor de les prediccions objectives, ben fetes, independents de qualsevol pressió que no fa res més que posar pals a les rodes d'una professió amb un alt percentatge de component científic.

Admirable C. Doncs fixa't com són les coses, B, que ja fa dies que arrossegava un comentari i que no em decidia a publicar sobre el tema. Es titulava Senyals globals i passo a escriure'l aquí:



Els caps de setmana, com a mesura de xoc per superar el trauma de no tenir la Mònica a la petita pantalla, solc abstreure'm de la realitat urbana i quotidiana pujant a una arraconada vall sense cobertura. El que sí que hi ha, en aquella vall, són gent de la terra de tota la vida. I amb ells sorgeix, habitualment, un tema de conversa: el temps. "Quin temps farà demà?", pregunto; "Demà t'ho diré", em responen. I és que, contràriament al que em pensava abans d'arribar a aquestes remotes contrades, els ancestrals "senyals" del temps han deixat de fer servei i són, més aviat, causa de desorientació entre la pagesia. Per això miren amb tant d'interès per televisió, arribada a aquest racó de món fa just quatre anys, les prediccions meteorològiques de l'equip de TVC. I, també com a ciutat, comencen a caure en l'etern i enganyós debat dels encerts i els errors dels homes i dona del temps.

Horari d'aparicions actualitzat

Admirable C: A lo tonto a lo tonto, i arran d'una pregunta de l'Ulisses en el post anterior, entre els uns i els altres hem confegit la graella cronològica d'aparicions diàries de l'estrella més "bònica" i lluminosa de l'univers televisiu català. Atenció, doncs, malalts i malaltes de meteoròlog(i)a!

Anònim: "La seva primera aparició (a TV3) és uns minuts abans de les set del matí. Després una mica abans de dos quarts de vuit fa la segona predicció, que es repeteix quan falten uns pocs minuts per les vuit del matí. A les vuit fa un titular a la presentació de "Els matins de TV3" i després, als voltants d'un quart i cinc de nou, fa una explicació completa". A partir de dos quarts i cinc de nou del matí apareix, aproximadament cada mitja hora, tant a TV3 com al 3/24. I això en una marató que no sol tancar-se abans de dos quarts d'una del migdia. Important: els divendres plega una mica abans d'hora. Així s'estalvia els embussos de sortida de primera hora de la tarda i s'allarga una mica més el cap de setmana...


I va, alegrem una mica el dia amb aquesta curiosa captura d'avui: la sòbria i elegant imatge de la nostra Mònica volant a lo Mary Poppins per un paisatge assolellat del país.

Somriure angelical fora de guió

Admirable B: Avui sí que ens ha dedicat (no pas a nosaltres, sinó a tots els espectadors) un somriure angelical, admirable (m'atreviria a dir). Fins i tot hi ha hagut una interpelació amb un dels tertulians de la taula, el periodista Lluís Foix. No sé pas què s'han dit (tenim la tele sense volum i no he encertat a trobar el comandament), però devia ser força divertit perquè avui l'hem pogut veure en una faceta potser no tan habitual: lluny de la rigidesa que imposa la predicció meteorològica, avui s'ha saltat el protocol establert pel guió i s'ha permès aquesta llicència que ha fet les delícies dels seus seguidors.



Per cert, Admirable C, reprenent el tema dels colors que més li escauen... Crec, definitivament i després de veure el model d'avui, que el blanc i les seves variants (blanc, blanc trencat...), especialment en forma de jaqueta/americana, li queden, com diuen en espanyol, "que ni pintaos".

Admirable C: Per al·lusions agafo la paraula en aquest post del B. I és que estic del tot d'acord que m'ha sorprès molt gratament la blancor amb què se'ns ha presentat avui la Mònica. Però una vegada sincerat, també haig d'afegir que segons el meu humil entendre no lligava "ni en pintura" (seguint el teu símil pintoresc, B) el blanc de la jaqueta amb el marró trencat dels pantalons! Valga'm 10, quina distonia! Ja em perdonareu, però jo estic en aquest bloc admiratiu a les verdes i a les madures.

Arriba la primavera a TV3

Admirable C: Alguna cosa deuen saber els homes i dones del temps que no ens volen explicar de bones a primeres. Per primera vegada en aquesta primavera que no acaba d'assentar-se les previsions de tota la setmana indiquen sol i temperatures a l'alça. Però el més significatiu d'aquesta tendència a la bonança és que el departament d'attrezzo personal i abillament de TVC ha desterrat del vestuari de la Mònica tota mena de jaquetes, rebequetes, samarres, armilles i "dobles capes" per bruses acolorides (com li escau el verd, B!) i escotades.



Si la Mònica ha endreçat la roba d'abrigar a l'armari, jo també m'hi animo!

PS: Per dur-me la contrària, avui dimecres la Mònica m'ha aparegut tota blanca amb samarreta... i jaqueta! [:(] Continuarem analitzant la situació.

Bon mig mig any!

Admirable C: La setmana passada, amb la proximitat de Sant Jordi i la complicada tria de la rosa més formosa per a la Mònica, als dos admirables ens va passar per alt una important data d'aquest bloc: el mig mig any de vida. Sí amigues i amics, ja fa tres mesos que dura la cursa diària rere un estel fugaç mediàtic anomenat Mònica López. I no parem de sorprendre'ns de tot el que l'envolta, a ELLA, i de tot el que ens envolta, als dos admirables i aquest bloc. Sense cap altra pretensió sinó compartir amb vosaltres els minuts diaris que dediquem a contemplar, aprendre i lloar la meteoròloga més segurament insegura de l'univers televisiu, el cas és que hem anat fent via amb alguns sobresalts del tot inesperats. Qui es podria esperar, a una setmana de llançar-se a la xarxa, de parlar amb la musa telefònicament en un programa de ràdio? O descobrir a través dels vostres comentaris l'enorme estima que hi havia en latència per la Mònica? O sortir ressenyats en publicacions diverses? O aparèixer esmentats en treballs universitaris sobre blocs? O seure a dos metres i mig de l'ésser viu que dirigeix i regeix les nostres cabòries un dimarts a la vesprada? Nosaltres no.



I bé, ja que parlem d'aniversaris, qui sí que compleix un anyet sencer és l'equip d'Els matins a TV3, veritable referència televisiva dels dos admirables i on brilla amb llum pròpia la física urgellenca. Per això us recomanem, avui, de fer un "tour" per les quatre pàgines web que el departament interactiu de TVC ha concedit al programa matinal. Si li sou fidels, a la Mònica, no us podeu perdre algunes de les esborronadores imatges que s'hi amaguen:

som models

em llevo massa d'hora

què passa!

sense paraules

I sense espines...

Admirable B: Tenim un Rosa de Foc (en majúscules)... I el que és més important... sense espines. Aquí tens uns versos, no pas propis, sinó de Verdaguer:


A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

La rosa de foc

Admirable C: Després del cap de setmana santjordienc, els catalans ja tenim una nova rosa de foc...

Crònica rosa 2

Admirables B i C: Gràcies, admirada amiga!

Crònica rosa 1

Admirables B i C: Per a tu, Mònica.



Amb un dia d'antelació, sí, perquè Sant Jordi en dissabte no fa Sant Jordi i, també, perquè volem ser els primers... o no? ;)

I per a vosaltres, lector(e)s i seguidor(e)s de la dona del temps, un suggeriment santjordienc per no perdre el fil del bloc:

Núvols i fenòmens meteorològics, de Marcel Costa i Jordi Mazón.

Fumata blanca

Admirable B: L'Admirable C ha col·locat el llistó virtual molt alt, altíssim... No sé si seré capaç d'ordenar tot allò que en les darreres hores m'ha passat (ens ha passat pel cap). Ahir va ser un dia especial. Si llegiu el títol pensareu que ens referim a la 'històrica' (darrerament tot és històric) elecció del nou papa de Roma. Doncs us equivoqueu. Ahir, per primera volta en la nostra vida, els nostres ulls van poder gaudir de la imatge real (no pas la que ens donen els monitors de televisió) de la nostra musa. Em dóna la sensació que, vist en perspectiva, semblavem un parell de fans adolescents. Però potser dir adolescents seria massa indulgent: no crec que superessim la pubertat, sincerament.
Sigui com sigui, una corrua de sensacions van ocupar, en el sentit més estricte del terme, el meu cos. Feia temps que no estava tan nerviós, tan indecís. De fet se'm fa molt difícil de sintetitzar-ho, de traslladar-ho a un format llegible. Però ho vam aconseguir. Vam apropar-nos-hi i sí, li vam dir si tenia un minut per nosaltres.
I tant que el va tenir! I cinc minuts també! Els dos admirables, el C i el B, van parlar, aquest cop en viu i en directe, 'unplugged' (que diu l'Admirable C), amb la seva musa. Sé que alguns pensareu que potser ens ho inventem, que no és sinó un somni de les nostres ments. I m'ho podríeu corroborar en tant que no tenim proves físiques del moment històric (aquest sí, històric de veritat). De fet, només hi ha dos testimonis: nosaltres i ELLA. Ella, la Mònica López, és l'única que pot corroborar aquesta certesa.

Nosaltres hi érem!

Amirable C: Una pura combinació d'atzar (Mònica López + urgell) ens va posar, dilluns, sobre la pista de la presentació, l'endemà, del darrer llibre de contes d'en Víctor Alexandre (El somriure de Burt Lancaster), on participava l'escriptor, l'editor Isidor Cònsul i "dos mediàtics": el Dr. Joan Corbella i, és clar que sí, la doctora (o llicenciada?) en física Mònica López. Només va caldre una telefonada aquell mateix vespre, i una mirada l'endemà al matí, perquè els dos admirables ens carreguéssim de valor i decidíssim enfrontar-nos al nostre drac de Sant Jordi particular: ELLA.



20.00 hores, sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, fila dos: presents! Enmig de batecs de cor al llindar de l'arítmia intuïm l'entrada de la Mònica amb una ventada d'aire fresc a la sala... que ens glaça i ens fa suar! És ELLA, la tenim a deu... nou... set... cinc... tres metres... dos i mig. S'asseu. L'envolten tres cavallers, invisibles als nostres ulls, encegats com estem amb la primera visió "unplugged" i no mediatitzada per una pantalla de televisió que tenim de la meteoròloga més eixerida de les ones catalanes. En Cònsul s'agafa el primer torn de paraula. Ens serveix, al B i al C, per aterrar de les altures on érem i descobrir-nos, realment, en una presentació pròpia d'aquestes dates predraconianes. Ara és en Corbella qui acapara micro per deixar anar un discurs admiratiu sobre... l'atzar. No cal que hi instisteixi, en l'atzar. Els dos admirables sabem ben bé, des que "seguim" la Mònica, què significa i què implica aquest concepte del qual "tots els humans som deutors, causa i fruit" (Corbella dixit).

20.30 hores. El micro arriba a les seves mans. Les seves paraules comencen a ressonar per la sala verdagueriana, suaus, rialleres, amb aquella seguretat tímida que ens plau tant de la Mònica. I, per primera vegada, corroborem de viva veu i bona vista una escletxa de l'agradable personalitat de la megameteoròloga de TVC. I això que es lleva a quarts de cinc cada matí(nada)! Entre ella i n'Alexandre ens descobreixen l'inexplicable lligam que els ha fet seure avui l'un al costat de l'altre: un dels "onze" contes del llibre, "La juguesca", és protagonitzat pel director del Servei Meteorològic de Catalunya. Heus ací l'atzar una altra vegada, unint núvols empesos per vents dels quatre punts cardinals. La Mònica se'ns declara "lectora habitual", no partidària "d'usar, com a meteoròloga, el coneixement com a arma de poder" i, tal com comentàvem fa pocs dies, insistent a destacar el poc valorat alt índex d'encerts de les prediccions del gremi de professionals de la meteorologia.

21.00 hores. S'aixeca la sessió: hem fet tantes fotografies com hem pogut, dissimuladament (fins a un cert límit, tenint en compte la proximitat de la segona fila a la taula ponencial). Mirada entre admirables, mateix pensament. "Mònica, tens un minut...".


PS: Encara que sembli estrany, no som els únics freakies que vam fer "admirables" fotos a l'acte... (gràcies, VA!)

Mònica López unplugged

Amirable C: Veure de prop la Mònica ens ha servit, d'entrada, per valorar molt més les aportacions i comentaris que ens deixeu al bloc vosaltres, oh admirats lectors i lectores! Perquè ja ens ho havíeu dit unànimement, tots els qui l'heu vista passar davant dels vostres ulls (o els qui heu tingut l'honor de rebre l'ajuda directa d'ELLA en fotocopiadores empassacarnets...): "guanya al natural". Hi posem la mà al foc. Cabells recollits (tot i uns primers segons d'incertesa, ja que ens pensàvem que s'havia fet les anhelades cuetes clatellenques), de negre sobri i rigorós (amb toc verd esperança al voltant del coll), sense tunning facial (esment dedicat a l'equip de maquillatge de TVC, tot i que som conscients que els antireflectants són imprescindibles per guanyar la batalla contra els focus), ulls petits i mirada afilada, faldilla llarga, botes sense taló (buf: és una mania personal, però no suporto els talons) i una alçada admirable.

Així és ELLA, unplugged, lliure de rajos catòdics i sense additius ni conservants.

Floreta del País Valencià

Admirable C: L'admiració que desperta la Mònica arriba fins al País Valencià, on un poètic habitant de la Ribera Baixa ens ha enviat, per dedicar-li a ELLA, "una bonica floreta* a la xica que controla l'oratge". La transcrivim per la bellesa de la iniciativa... just cinc dies abans de l'enamoradís Sant Jordi:


Despertant els nostres cors València riu per la senda de les flors
Ja ve l'estiu creua el carrer la xicalla
recollint els trastos per a la falla
i manté la tradició d'aquesta cançó:

Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep
El tio Pep
Hi ha una estoreta velleta per a la falla de ni se sap
El tio Pep

Xiqueta meua que del carrer tu eres l'ama
per culpa teua tinc el cor encés en flama
No et separes del caliu del meu voler
Reineta, reineta fallera

Que si em deixes un ninot hauré de ser.
Que si em deixes no saps el que et perds.

Gràcies admirat!


* Floreta?

Som una experiència interessant?

Admirable C: Des de dijous s'han fet a la capital catalana les terceres Jornades sobre català i noves tecnologies, organitzades per la incansable gent de Softcatalà, i entre les moltes conferències i debats n'hi havia un de dedicat als blocs en català.

Un amable lector ens ha piulat que en la presentació d'un dels ponents, l'actiu Xavier Caballé, hi va haver esment per a quatre experiències "que troba interessants": Vaca.mu, Bitassa a Lloure, el bloc personal de Vicent Partal i... La dona del temps (?).

Ho podeu comprovar en el text de guió (en PDF) que va utilitzar per a la presentació.

El lector sempre té la raó

Admirable C: En aquest bloc de "glosa i llaor" de la Mònica López ens devem, també, als nostres lectors. Per això els fem cas quan ens demanen que parlem més de meteorologia... i quan ens reclamen que pengem més la meteoròloga que ens té en un núvol:



Quina xispa!

Núvol Kínton

Admirable C: Sense cap intenció de fer la competència al nou bloc de divulgació de la meteorologia nascut de gent de la UB, avui el comentari que més m'abelleix de deixar escrit fa referència a una curiosa notícia publicada al Journal of Proteome Research: "Petites partícules relacionades amb un grapat de malalties malignes i sovint mortals es podrien estendre pel món gràcies als núvols".



Ja ho veieu: els núvols poden transportar més coses que en Son Goku.

Qui l'encerta l'endevina

Admirable C: És un tòpic... ben real: els homes i dones del temps reben de valent quan no l'encerten, i gairebé mai no reben felicitacions quan claven la predicció. Avui tinc ganes de capgirar la tendència, perquè tot allò que la Mònica i els seus companys d'àrea van pronosticar dijous i divendres s'ha complert, fil per randa, el cap de setmana. Des del nord-est del Principat he vist nevar i ploure a bots i barrals divendres; davallar la temperatura i obrir-se el cel blau dissabte, i ventar ben fort diumenge.

Eficàcia provada.

Apunts sobre la campanya publicitària de l'enciclopèdia de la meteorologia

Admirable B: L'Admirable C ens explica, amb pèls i senyals, l'aparició d'un col·leccionable que de ben segur entusiasmarà els compradors compulsius d'aquest tipus de productes (sigui quin sigui llur contingut) i apassionarà els amants dels fenòmens atmosfèrics. Parlo de Gran Enciclopèdia de la Meteorologia, només comparable a l'altra gran enciclopèdia de què disposem al país, la Catalana.
Però no és d'això que vull parlar. Sinó de la campanya publicitària. És cert que a l'Alfred Rodríguez Picó li devem moltes coses. És cert que ha fet, fa i farà (si Déu vol i el temps ho vol) pel que fa a la divulgació de la meteorologia. Però, senyors publicistes. I la nostra musa? Algú pot oferir una mirada tan profunda (provocativa, m'atreviria a dir)? Algú més indicat per parlar de satel·lits Meteosat, d'isobares i de cumulunimbus? Ras i curt: Per què la Mònica López no és la imatge de la campanya publicitària, sabent tothom com sap que és la llum de les nostres vides?

Cuetes?!

Admirable C: Alerta, que això és una crida urgent a la població internauta que segueix, com nosaltres, les aventures i desventures de la Mònica López. Avui al matí, tan capficats com estàvem a comentar-vos les darreres novetats meteorològiques, ens ha passat per alt de fer una ullada a la musa... i ara un becari conegut ens ha assegurat que ha aparegut amb un dels seus impactants nous looks que practica darrerament. La descripció que ens n'ha fet impacta: la Mònica amb dues cuetes sortint-li del clatell!

Algú ho pot confirmar? Algú en té imatges? Algú...

Meteorologia divulgativa

Admirable C: Aquesta setmana està atapeïda meteorològicament, per alegria dels qui comencen a dubtar que aquest bloc sols parla dels vestits i el look de la Mònica. L'atapeïment no és tant causat pels variables fenòmens del temps com per l'aparició de novetats amb un denominador comú: la divulgació de la meteorologia.

A l'arribada als quioscos de "Gran Enciclopèdia de la Meteorologia", una col·lecció editada per Sàpiens Publicacions amb l'assessorament del Servei Meteorològic de Catalunya, ens hem assabentat també del naixement de Meteorologia i clima d'estar per casa, un bloc molt prometedor per acosta la disciplina a tothom qui hi estigui interessat. El nou bloc, que ja s'ha començat a omplir amb articles dels gèneres interessant i curiós, és mantingut per un grup d'estudiants de la UB.



Llarga vida!

És tan NATural

Admirable C: Al llunyà gener ja vam dedicar quatre ratlles a l'aparició de la revista de divulgació ambiental en català "Nat". L'esment al bloc tenia sentit i justificació: la nostra Mònica hi col·labora amb una interessant secció, "El calendari de la natura". És clar, des d'aleshores no deixem de llegir (i rellegir, siguem sincers) els textos sorgits de la seva mà. I no sols perquè han estat escrits (brodats!) per la nostra musa meteorològica, no! Els devorem perquè el seu esperit educatiu davant les càmeres de televisió, tan repetit i vanagloriat per en Josep Cuní, augmenta quan es posa a escriure.



Dels núvols, que ens ensumem que és una fal·lera personal de la urgellenca, n'explica planerament alguns detalls al "Nat" d'abril. Després d'una afirmació que honora (massa) la seva humilitat ("Mirant el cel, qualsevol pot fer una bona previsió del temps"), la Mònica ens descobreix entre moltes altres coses "què ens diuen els rastres dels avions".

Digne de llegir. Hem dit.

Millor en les distàncies curtes

Admirable B: Sé que és una traducció una mica agafada pels pels i poc encertada des del punt de vista normatiu. Però apel·lo a un conegut anunci de televisió, de fa ja uns quants anys, i que no podia anunciar altra cosa que colònia, per parlar precisament de la nostra mussa i del tractament que les càmeres li fan. I és que d'ençà de la tornada de les vacances de setmana santa, constato que el realitzador del programa matinal de TV3 ha fet una aposta clara pels plans curts. O dit d'una altra manera per als no entesos en el mitjà audiovisual: plans propers. Si abans gairebé sempre li vèiem les cames (fins als genolls), ara s'ha potenciat una imatge més pròxima, de cintura cap amunt i (detall important) amb una part del mapa de previsions al darrere. No cal dir, doncs, que els que vivim pendents de la seva imatge i de les seves prediccions estem radiants. Hem de felicitar (suposo que l'Admirable C no hi objectarà res) el realitzador per brindar-nos l'oportunitat, encara que sigui de manera virtual, d'estar més a prop de la nostra mussa. Sense cap mena de dubte, és un nou aliat.

Caiguda d'ulls

Admirable C: Com que moltes vegades els dos admirables veiem la TV sense so (coses de la vida), molts dels comentaris que deixem en aquest bloc són fruit de reflexions sobre visualitzacions d'ELLA. I avui, no me n'estaré tampoc, ja que feia dies que em rondava pel cap un fenomen que es pot veure a primer cop d'ull amb els creixents primers plans que ens ofereix TV3 de la Mònica: la meravellosa caiguda d'ulls. L'encís es completa, normalment, amb un lleu somriure paral·lel.



No hem pogut descobrir si hi ha relació entre aquesta caiguda i la de les temperatures, però és molt improbable.